El 2023

Publicat originalment a dBalears (01-01-2023)

"Permacrisi" és un terme format a partir de "permanent" i "crisi" que durant el 2022 s'ha emprat molt sovint per a referir-se a la situació de crisi permanent, d'aquest període prolongat d'inestabilitat i inseguretat en què vivim. La immensa majoria d'organismes que, a hores d'ara, han presentat les seues previsions per a 2023 coincideixen que molt probablement 2023 serà un any en el qual la permacrisi continuarà.

La coordinadora i editora de la Nota Internacional que el 20 de desembre passat publicà el CIDOB , Carme Colomina, precisa que la permacrisi abasta des de la desorientació estratègica de les potències occidentals fins a la vulnerabilitat que sent bona part de la població del planeta per l'encariment dels productes bàsics i la incapacitat de protegir béns comuns com els aliments, l'energia o el clima. Crec que no exager si afirm que hem deixat enrere els models capitalistes de "la societat del risc", de "la societat liquida", o de la "societat precària", i que la situació actual és de capitalisme de "la societat de la fragilitat". Una fragilitat (concepte encunyat per Remedios Zafra i desenvolupat en el seu llibre “Frágiles”) que afecta des de la seguretat col·lectiva (bel·licisme a balquena i crisi climàtica, entre d'altres) a la supervivència individual (crisi social que ara té nom de crisi d'accés i garanties als béns bàsics per a part de les poblacions no estrictament riques o molt riques).

A parer meu, enguany és especialment pertinent fer una atenta lectura de l'esmentada Nota Internacional publicada pel centre de recerca en relacions internacionals, CIDOB, intitulada "El món el 2023: deu temes que marcaran l'agenda internacional". Vet aquí un tast: "... l'agressivitat creixent dels fenòmens meteorològics podria posar a prova, durant el 2023, les respostes globals insuficients davant la urgència de la crisi climàtica, especialment per l'aparició de nous riscos relacionats com els anomenats Natech, els accidents tecnològics desencadenats per esdeveniments d'origen natural. L'últim informe de l'IPCC conclou que els efectes del canvi climàtic ja han causat danys irreversibles al medi ambient i al benestar de les persones. Les inundacions del 2022 al Pakistan o a Nigèria, les onades de calor a l'Índia, o la persistent sequera a la Banya d'Àfrica són exemples clars de la imprevisibilitat i l'impacte d'aquests esdeveniments, que condueixen a un augment dels desplaçaments forçosos com a resultat de la destrucció del medi ambient, i perjudiquen els mitjans de subsistència per a milions de persones a tot el món".

A l'espera que l'Organització Internacional de Treball (OIT) publiqui les seves previsions sobre mercat laboral i protecció social (aspectes essencials de la fragilitat individual), no és agosarat assegurar que de segur aquesta situació de fragilitat social planejarà sobre un any que, localment, serà eminentment electoral (maig eleccions municipals, insulars, autonòmiques, i a finals d'any espanyoles).

En aquest sentit, convé tenir molt present que, o s'apaivaga la percepció de fragilitat, o es dóna oxigen a allò que el politòleg francès Aurelien Mondon anomena "democràcia reaccionària". Aquest és, em temo, el dilema. Vius i ungles!