Publicat
originalment a dBalears (09-06-2024)
Va haver-hi molta literatura sobre la pandèmia de la
covid-19. Tanta que va ser inabastable i no quedà més remei que seleccionar-la.
Una possible selecció ben bé podria ser: "Pandèmia" de Slavoj Žižek,
"El
virus como filosofía. La filosofía como virus" d'Andityas Soares de Moura
i Francis García Collado, "Pandemocracia. Una filosofía de la crisis del
coronavirus" de Daniel Innerarity -tots ells publicats el
2020-, i “¿Quina mena de món és aquest?”, de Judith Butler, publicat el 2022.
Žižek l'encertà en pronosticar que "el desenllaç
més probable de l'epidèmia és que s'imposi un nou capitalisme bàrbar".
"... la
pandemia aparece como una oportunidad -quizá la última- para que repensemos la
configuración de nuestras elecciones e instituciones políticas", afirmaren
Soares de Moura i García Collado. Contundent va ser Innerarity quan ens
advertia que "puede ocurrir que sea más fácil encontrar una
vacuna que aprender de una crisis como esta". Butler
formula la pregunta clau en el mateix títol del llibre.
Ha passat la pandèmia de la covid-19 i, efectivament,
el capitalisme és més bàrbar, s'ha desaprofitat l'oportunitat de fer canvis
estructurals i democratitzar la democràcia, la humanitat ha trobat la vacuna
contra el maleït virus, però sembla que no hem après res. Per què escric avui d’això?
Idò perquè l'Organització Mundial de la Salut (OMS)
ha celebrat, del 27 de maig a l'1 de juny de 2024, la seva 77a assemblea. El
lema de la reunió d'enguany ha estat "Tots per la salut, salut per a
tots". Més enllà de lemes i qüestions de tràmits propis d'aquestes
agències de L'ONU, aquesta assemblea de l'OMS tenia un punt clau: L'Acord sobre prevenció, preparació i
resposta enfront de pandèmies. El desembre de 2021 els membres de l'OMS es van
donar un termini, que ha finalitzat l'1 de juny passat, per a consensuar un
instrument internacional que, en les seves pròpies paraules, eviti els errors
comesos durant la covid-19. Cal recordar que, segons l'informe anual d'estadístiques de
l'OMS, fet públic recentment, la passada pandèmia "va eliminar una dècada de progrés en el
nivell global d'esperança de vida".
Ningú -excepte terroristes irredempts- dubte que les
pandèmies es repetiran. Encara més, la comunitat científica ens adverteix que
crisi climàtica i de biodiversitat són acceleradors de noves pandèmies.
Havent-se incomplert el termini per a aconseguir un acord i, existint, pel que
sembla, moltes dificultats perquè l’esmentat acord sigui realitat abans que
n'acabi 2024, augmenta força la preocupació i s'estén la certesa de no tenir a
mitjà termini el tan necessari instrument per fer front a les pròximes pandèmies.
La possibilitat que Donald Trump guanyi la presidència dels Estats Units és una
certesa de dilació in illo tempore.
Fins on es coneix, en les discussions sobre reforçar
la coordinació de la resposta internacional per a l’accés als equips de
protecció personal, les vacunes, els tractaments terapèutics i els diagnòstics,
la transferència de tecnologia, de coneixements, de personal d'emergències
sanitàries, etc., no és on han aparegut els grans problemes entre les parts negociadores. Allò que ha impedit l'acord -i
el posa en perill en un futur immediat- és el grau d'equitat d'aquest accés. La
confrontació és sobre un món més equitatiu o amb menys equitat! Indignant, tot
plegat!
Judith Butler, al llibre citat a l'inici, escriu
"No sé si es pot dir que compartim un 'món comú', perquè, per més que
vulguem viure en un món comú, no estic segura que avui dia sigui així. Encara
no hem assolit el que és comú, Potser és més escaient dir que hi ha molts
'mons' que se superposen, perquè bona part dels principals recursos del món no
són compartits de forma equitativa, i ja hi ha a qui li ha tocat una part
petita del món o cap ni una". Així seguim després de la pandèmia de la
covid-19. No hem après res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada