Publicat
originalment a dBalears (26-05-2024)
5 de maig, massiva mobilització
en defensa de la llengua pròpia, el català. 25 de maig, massiva mobilització amb
el clam de “Mallorca no es ven” contra les conseqüències de la turistificació:
saturació i negació al dret a un habitatge digne per a tothom. Anotem, de
passada, que el terme
"turistificació" s'empra segons la definició d'Ernest Cañada, Clément
Marie dit Chirot i Ivan Murray a la introducció del llibre "El
malestar en la turistificación": "... proceso
de transformación socioespacial como consecuencia de un crecimiento tal de las
actividades turísticas, bajo la hegemonía del capital, que hace que toda la
vida económica y social se vea subordinada a estas, desplazando otras
necesidades y usos".
I, per arrodonir aquest inicial
cicle de mobilització ciutadana, el diumenge vinent tornarem a sortir als
carrers per manifestar el rebuig a la derogació de la Llei de Memòria
Democràtica. Una derogació del tot forassenyada. Vegem:
A l'exposició de motius de la Llei
2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes
Balears, potser l'única cosa que sobra són les lloes a la
imperfecta "Transició". Els fruits de la correlació de debilitats
després de la mort del dictador –Manuel Vázquez Montalbán dixi- mai no podien
ser perfectes. D'aquella pols, surt aquest fang: el fang de les greus
imperfeccions de la democràcia espanyola. No obstant això, el text introductori
de la col·loquialment anomenada
"llei de memòria democràtica" és un robust al·legat al dret a
la veritat, la memòria, la justícia, i la reparació amb l'objectiu, a parer
meu, d'una societat cohesionada entorn de la garantia de no repetició.
En el frontispici de la llei, que
PPVOX vol derogar, hi ha escrites
veritats com a puny. A tall d'exemple: "... un element comú dels
països democràtics és el reconeixement institucional i social a les persones,
els col·lectius i les entitats que han contribuït perquè avui es pugui gaudir
d'una democràcia. Recuperar el llegat democràtic d'aquestes persones i
entitats, que en molts casos han estat represaliades, s'entén com una afirmació
de les llibertats democràtiques i com a voluntat de consolidar un futur comú de
convivència, concòrdia i pau". Per això la volen derogar a la llei
autonòmica de memòria democràtica! No volen ni reconeixements, ni molt menys,
gratituds, per a les persones i entitats que "han contribuït perquè avui
es pugui gaudir d'una democràcia". A desgrat de la part més bàrbara del
PPVOX, es manté la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de
persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, més coneguda com
la "Llei de fosses". Es manté amb la cruel barbaritat que la recuperació
d'aquestes persones desaparegudes no tingui cap reconeixement ni gratitud
institucional. Altrament dit, estem davant la derogació d'un instrument
legislatiu per a continuar impulsant una memòria pública com a element de
cohesió sustentada en valors democràtics.
Valors democràtics que, val a
dir-ho, si els aprofundim esdevindran en valors republicans. En aquest sentit,
intueix que PPVOX, amb l'anunciada derogació de la "llei de memòria
democràtica", volen, a més de retrucar en els seus discursos d'odi,
garantir per sempre més la "atada
y bien atada" liquidació del record de la Segona República que
qualsevol política rigorosa de memòria pública hauria d'incorporar.
Per tot plegat, i perquè, en
paraules de l'enyorat Joan F. López Casasnovas, "fer memòria no és sols
mirar enrere, sinó que és mantenir viva l'alerta i mirar endavant", té una
importància vital la convocatòria que fa la Plataforma per la Memòria
Democràtica de les Illes Balears de concentració contra la derogació de la Llei
de Memòria Democràtica el diumenge vinent, dia 2 de juny, a les 19 h al Parc de
les Estacions (estació Intermodal) de Palma. Ras i curt: Sense memòria
democràtica no hi ha democràcia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada