Publicat originalment a dBalears
(25-08-2024)
La política concreta -i, si se separa el gra de la
palla, de bona part de la retòrica discursiva- del Govern de les Illes Balears
es sintetitza en el desplegament d'un marc sense complexos d'unes "Illes
dels doblers", és a dir, d'una "zona franca business friendly"
en què la necessària pulsió democràtica per a la cohesió social, l'impuls per a
la reducció de les desigualtats, les polítiques públiques per a garantir a
tothom els drets essencials de ciutadania, com ara, el d'un habitatge digne, el
de no ser una persona treballadora pobra, la possibilitat certa d'exercir el sa
hàbit d'estalviar (si és possible amb un
estalvi ètic i no especulatiu), etc., són poc més que coverbos. El missatge
subtilment justificatiu és que, en un context de turistificació desbocada, qui
no fa doblers és perquè no vol, o és un babau.
No és, idò, estrany que en el discurs polític
autonòmic l'Economia Social i Solidària (ESS) hagi desaparegut. Tant se val que
la UE recomani impulsar-la, tant és que al Regne d'Espanya els assumptes de
l'ESS tinguin rang ministerial amb el Ministerio de Trabajo y Economía Social.
Malauradament, ha emmudit el debat públic sobre l’esdevenir d’aquell Pla Director d'Economia Social de
les Illes Balears 2018-2022, soscavat en la seva
aplicació per la pandèmia de la covid-19, i que, atenció, preveia incrementar
el pes de l'ESS per arribar a representar el 5% del PIB!
Impulsar veritablement l'ESS i, alhora, la zona franca
business friendly, és incompatible. Amb d'economia especulativa a dojo s'hi diu
més el discurs neoliberal sobre emprenedoria, innovació, economia circular...
És clar que sempre en el marc dels valors monetaris d'unes Illes dels dobles.
S'escau fer referència a les reflexions de
l'Investigador en Economia Social i Solidària Jordi García Jané, que són sempre
útils per donar perspectiva històrica i projecció transformadora a l'assumpte.
Vet aquí un exemple: "Crear mercats socials en el si de la societat
capitalista podria representar per al postcapitalisme el que van suposar les
repúbliques urbanes durant l'edat mitjana per al naixement del
capitalisme".
Tot plegat ve al cas d'una recent visita a un museu al
bell mig de l'oceà Atlàntic, a la perifèria geogràfica més extrema de la UE. El
modest museu de Santa Cruz das Flores, a l'açoriana illa de Flores, té algunes
importants curiositats. Una d’elles és
l’explicació de la següent història:
"La situació geogràfica da Ilha das Flores va esdevenir
estratègica quan en el segle XV l'Atlàntic es va convertir en un espai per a
grans transaccions comercials i d'un important joc de poders polítics. Les
necessitats de proveïment de queviures d'aquest gran comerç transatlàntic i
l'escassetat de territori de l'illa per a satisfer-los va ser una de les
contradiccions que van marcar la història de l'Illa de les Flors durant bona
part dels segles XVI, XVIII, i XIX”.
Amb aquesta història acumulada, a principis del segle
XX es va produir un episodi socioeconòmic molt rellevant. Tots els petits
ramaders i productors de lactis formaren un sindicat que va impulsar la creació
de cooperatives per a comercialitzar directament les seves produccions,
sobretot la mantega (en 1916 el municipi de Santa Cruz de Flores va exportar,
fonamentalment al Portugal continental, un total de 69 tones de mantega), i no
dependre de la gran indústria. Ho van aconseguir, però el poder polític dominat
per la indústria làctia va prendre represàlies contra els cooperativistes que
van arribar a tenir emmagatzemades 30 tones de mantega. En 1920 les autoritats
locals van prohibir les exportacions de bestiar i mantega a les cooperatives.
Va ser per a la Ilha das Flores una dura batalla de model econòmic
(cooperativisme vs. capitalisme a ultrança). A més d'aquest conflicte, el
sector va travessar problemes diversos (climàtics, preus, competència,
transport dels productes lactis, etc.). En 1991 es va fundar la Unió de
Cooperatives da Ilha das Flores que ha estat clau
per a solucionar -o, almenys, mitigar- alguns d'aquests problemes. Hi ha
batalles que es guanyen per la persistència i la lògica de les coses.
Aquesta és una història que corrobora que
l'animadversió del poder capitalista envers l'ESS en general i el
cooperativisme en particular és universal i ve de lluny. Per tot plegat, té
molt mèrit la infatigable feina de les persones i entitats que formen part del Mercat
Social de les Illes Balears. Naden contra corrent, però ho fan en el costat
correcte de la Història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada