TOT INCLÒS, el monogràfic

Amb la d'enguany, ja són tres les edicions del monogràfic anual "Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes", una publicació de pensament crític radical sobre el turisme a les Illes Balears que semblava una quimera fa uns anys. Tanmateix, no només va ser possible l'any 2014, sinó que, amb aquesta tercera entrega, aquesta publicació sembla consolidar-se. L'esforç, constància i rigor dels seus impulsors -inicialment un grup de feina vinculat a la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al que s’ ha afegit un altre del Front Comú en defensa del Territori- és molt d'agrair. Per aquestes contrades, no és bo de fer anar a contracorrent de la ideologia absolutament hegemònica del "Tot Turisme", del pensament (sic) que diu que si vivim, és únicament gràcies al turisme.

Al Tot Inclòs d'enguany es presenten algunes reflexions crítiques amb l'executòria del primer any dels governs (municipal, insulars i autonòmic) dels Acords pel Canvi, en uns casos per acció (a tall d'exemple: "Això no és una ecotaxa! Això és un nyap!"); i en uns altres per omissió (com ara, l'article de Terraferida titulat "El territori no pot esperar més" on s'afirma que "Un any després de conformar-se el nou govern, encara no s'han activat mesures avançades de protecció del territori"). Però, sobretot, s'aborden problemàtiques que són en el moll de l'os del debat polític i social d'ara mateix: el lloguer turístic i la seva associació amb la problematització del dret a un habitatge digne i al "dret a la ciutat"; l'espoli dels recursos hídrics, considerant que el problema actual no és només de sequera sinó d' expropiació de béns comuns; la contribució del transport aeri al canvi climàtic ("prop d'un quart de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de les Balears són imputables al turisme" (Gaspar Alomar Trias. Pàgina 17 del Tot Inclòs 2016); l'abandonament i el fracàs escolar; l'explotació laboral de les cambreres de pisos; el procés de turistització i gentrificació de Palma; la pèrdua progressiva de la finalitat agrària i ramadera del camp illenc; o l'aposta de l'establishment polític i econòmic pel turisme de luxe (en contraposició a la "democratització del turisme"). Tot plegat és -com ho varen ser les dues anteriors entregues del Tot Inclòs- una imprescindible aportació des d'una visió anticapitalista alternativa al mainstream turístic, vigent governi qui governi a casa nostra.

Encara que no es comparteixin tots els plantejaments dels autors i autores del Tot Inclòs, em sembla que, almenys, cal reconèixer-los el seu valor d'enfrontar-se a la thatcheriana TINA ("There Is No Alternative") a allò que és substancial a la política turística illenca. És clar que, encara que no sigui fàcil, es pot transitar cap al decreixement turístic. Però serà, si no volem que sigui socialment traumàtic, un trànsit llarg. En aquest llarg camí estaria bé, si més no: no reclamar més turistes per als mesos de mitjana i baixa temporada, invertir íntegrament el que es recapti amb l'Impost Turístic a qüestions mediambientals, patrimonials i de decreixement, aprofitar al límit el marc legal europeu i estatal per restringir al màxim el lloguer turístic, i modificar, d'una vegada, la Llei Turística i les normes territorials amb criteris decrecionistes.

Malauradament, em tem que, tot i que hi ha una gran diferència entre els governs dels Acords pel Canvi i els Governs del PP, que en el Tot Inclòs de 2017 s'haurà de reflexionar sobre com la turistització capitalista (i cada vegada més classista per l'auge del turisme de luxe) ha seguit progressant. M'agradaria equivocar-me, però, per si de cas, aprofitaré l'estiu per a rellegir el llibre "Turismo. Más allá del ocio y del negocio" de Patricia Goldstone. Ara més que mai paga la pena refrescar idees sobre l'impacte del turisme sobre el desenvolupament (no només sobre el creixement de PIB), la democràcia, la sobirania i la cultura dels pobles, i sobre la repercussió dels conflictes geoestratègics en el turisme.

Publicat originalment a dBalears (04-VII-2016)

Renda Bàsica: Eppur si muove

Quan vaig llegir que Soledad Gallego-Díaz escrivia en aquest article que "el PSOE ha de ser capaç d'examinar sense prejudicis propostes d'altres àmbits com la renda bàsica universal" no vaig poder deixar de pensar en la frase que, segons la tradició, Galileu Galilei hauria pronunciat després d'abjurar de la visió heliocèntrica del món davant el tribunal de la Santa Inquisició. Efectivament, la proposta de Renda Bàsica va estar absent en l'oferta electoral del passat 16 de juny... i no obstant això, es mou.

Soledad Gallego-Díaz és, per dir-ho d'alguna manera, part del mainstream periodístic, encara que amb posicions matisadament contràries al dogmatisme neoliberal. Una altra cosa haurà de dir-se de El País, que és des d'on opina... La qüestió és que, com a bona periodista que és, Gallego-Díaz s'adona dels grans canvis als quals l'esquerra (des de la socialdemocràcia clàssica i descafeïnada, fins al republicanisme llibertari) ha d'enfrontar-se. Per això, crec que proposa al PSOE que afronti el debat de la RB sense prejudicis.

Personalment pens que la proposta hauria de dirigir-se, també,  a PODEMOS i IU. Recordi's que la defensa (clara i coherent en linea amb el que proposa la RRB) de la RB no va ser obstacle per a la gran eclosió electoral de PODEM en les eleccions europees de 2014.

A l'àmbit de les Illes Balears, és imprescindible que MÉS col·loqui la proposta de RB en un lloc preferent del seu programa polític. Bé està que sigui un assumpte de recurrent debat en les Fundacions de la seva òrbita. El sobiranisme d'esquerres ha estat en aquesta terra pioner en importants i valentes propostes polítiques. Seria una llàstima que sobre la RB li tremolessin les cames.

Està en qüestió, entre altres coses, el paper del treball remunerat com a factor principal d'integració social, i les polítiques clàssiques redistributives han fracassat. Però els anhels de llibertat i igualtat han de seguir intactes. En aquest sentit, la proposta de RB és insubstituïble. No és fàcil, la lluita emancipadora no ho ha estat mai, però... eppur si muove.

Orgull de caixa, orgull de poble

No sense dificultats, he resistit la temptació, i no he escrit l'article d'aquesta setmana sobre el Brexit. Temps hi haurà per reflexionar sobre les rèpliques que el terratrèmol del referèndum del passat 23 a Regne Unit provocarà. No obstant això, em sembla oportú avançar que, si és cert que les crisis suposen una oportunitat per canviar les coses a millor, aprofiti's el Brexit per reorientar la UE cap a un espai de convivència més empàtic per a la gent no rica, les nacions sense estat, els refugiats, el medi ambient, i en el que, parafrasejant al britànic Owen Jones, no se segueixi demonitzant a la classe obrera.

Com aquestes línies estan escrites abans de conèixer-se els resultats electorals del diumenge 26-J, tampoc he fet un article sobre aquest assumpte. També hi haurà més ocasions per a l'anàlisi d'aquests importantíssims comicis. Sens dubte Brexit i resultats del 26 J són assumptes transcendentals, però deixin-me que els digui que, a parer meu, perquè sigui possible un altre món, unes altres Illes Balears, i una altra Mallorca són encara més transcendents les accions transformadores quotidianes. Tinc per segur que l'horitzó d'una societat fraternal requereix practicar una economia social i solidària, i, sens dubte, per aquesta perspectiva té gran importància l'estalvi ètic.

Per això, dilluns passat, 20 de juny, a l'acte de presentació de la Memòria 2015 de Colonya Caixa Pollença, no em vaig poder estar de fer la següent piulada: "Orgull de Caixa. Orgull de poble: Pollença". És certament motiu d'orgull tenir aquesta entitat financera de i a casa nostra. Una caixa d'estalvis amb una obra social que fa que la nostra societat sigui més decent.

Els resultats que Colonya pot exhibir pel que fa a l'Estalvi Ètic són molt encoratjadors: els dipòsits han crescut un 38,9%, passant de 62,9 milions d'euros el 2014 a 87,4 milions d'euros l'any 2015 [de paraula s'anuncià que dia 17 de juny ja eren 100 milions d'euros]; l'evolució del nombre total de llibretes i comptes corrents d'estalvi ètic de Colonya no ha deixat de créixer en els 16 anys de funcionament d'aquest model financer (a finals de 2015 ja eren 14.054); amb aquests clients, persones i entitats "estalviadores ètiques" que donen la meitat dels seus interessos i que aportaren l'any passat 213.122 euros, Caixa Colonya ha pogut concedir 116 subvencions a entitats de les Illes; i la xifra de finançaments (préstecs i crèdits) a projectes ètics, de sostenibilitat i socials concedits ha augmentat 48,77% en relació a l’any 2014, i el seu import s'ha enfilat fins als 5,7 milions d'euros.

Val a dir que, per una banda, Colonya Caixa d'Estalvis, fundada el 1880 per Guillem Cifre de Colonya i íntimament associada en el seu origen a la Institució lliure d'ensenyament, és motiu d'orgull dels pollencins i dels mallorquins en general. Colonya és una de les dues caixes d'estalvis que queden al Regne d'Espanya, i, des de la seva modèstia i la feina ben feta, acumula el mèrit de ser pionera en moltes coses, com ara, l'estalvi ètic, o el fet d'haver estat la primera entitat financera de l'Estat espanyol dirigida per una dona: Clara Hammerl, la vídua del seu fundador.

Per una altra banda, Colonya no renuncia als seus orígens de pionera en ètica financera i pregonera de valors. Valgui, a tall d'exemple, l'assenyada reflexió que fa el Comitè Ètic a la Memòria 2015:

"Ara que alguns indicadors macroeconòmics ens poden fer pensar que la recuperació econòmica és a prop, convé tenir present quines han estat les conseqüències de la crisi i de les mesures d'austeritat que s'han aplicat durant aquests anys: un augment de les desigualtats i un augment de les persones que han quedat excloses en risc d'exclusió social. Què podem fer per millorar aquesta situació és la qüestió a la que com a ciutadans socialment responsables hem de donar bona resposta.

Pot ser que amb aquesta recuperació tornin amb més força els valors que eren a l'origen de la crisi d'un sistema que pensem que no és bo ni per la sostenibilitat del planeta, ni per la cohesió social. Tenim la responsabilitat de defensar els valors que ens dignifiquen”.

Amén!

Publicat originalment a dBalears (27-VI-2016)