Orgull de caixa, orgull de poble

No sense dificultats, he resistit la temptació, i no he escrit l'article d'aquesta setmana sobre el Brexit. Temps hi haurà per reflexionar sobre les rèpliques que el terratrèmol del referèndum del passat 23 a Regne Unit provocarà. No obstant això, em sembla oportú avançar que, si és cert que les crisis suposen una oportunitat per canviar les coses a millor, aprofiti's el Brexit per reorientar la UE cap a un espai de convivència més empàtic per a la gent no rica, les nacions sense estat, els refugiats, el medi ambient, i en el que, parafrasejant al britànic Owen Jones, no se segueixi demonitzant a la classe obrera.

Com aquestes línies estan escrites abans de conèixer-se els resultats electorals del diumenge 26-J, tampoc he fet un article sobre aquest assumpte. També hi haurà més ocasions per a l'anàlisi d'aquests importantíssims comicis. Sens dubte Brexit i resultats del 26 J són assumptes transcendentals, però deixin-me que els digui que, a parer meu, perquè sigui possible un altre món, unes altres Illes Balears, i una altra Mallorca són encara més transcendents les accions transformadores quotidianes. Tinc per segur que l'horitzó d'una societat fraternal requereix practicar una economia social i solidària, i, sens dubte, per aquesta perspectiva té gran importància l'estalvi ètic.

Per això, dilluns passat, 20 de juny, a l'acte de presentació de la Memòria 2015 de Colonya Caixa Pollença, no em vaig poder estar de fer la següent piulada: "Orgull de Caixa. Orgull de poble: Pollença". És certament motiu d'orgull tenir aquesta entitat financera de i a casa nostra. Una caixa d'estalvis amb una obra social que fa que la nostra societat sigui més decent.

Els resultats que Colonya pot exhibir pel que fa a l'Estalvi Ètic són molt encoratjadors: els dipòsits han crescut un 38,9%, passant de 62,9 milions d'euros el 2014 a 87,4 milions d'euros l'any 2015 [de paraula s'anuncià que dia 17 de juny ja eren 100 milions d'euros]; l'evolució del nombre total de llibretes i comptes corrents d'estalvi ètic de Colonya no ha deixat de créixer en els 16 anys de funcionament d'aquest model financer (a finals de 2015 ja eren 14.054); amb aquests clients, persones i entitats "estalviadores ètiques" que donen la meitat dels seus interessos i que aportaren l'any passat 213.122 euros, Caixa Colonya ha pogut concedir 116 subvencions a entitats de les Illes; i la xifra de finançaments (préstecs i crèdits) a projectes ètics, de sostenibilitat i socials concedits ha augmentat 48,77% en relació a l’any 2014, i el seu import s'ha enfilat fins als 5,7 milions d'euros.

Val a dir que, per una banda, Colonya Caixa d'Estalvis, fundada el 1880 per Guillem Cifre de Colonya i íntimament associada en el seu origen a la Institució lliure d'ensenyament, és motiu d'orgull dels pollencins i dels mallorquins en general. Colonya és una de les dues caixes d'estalvis que queden al Regne d'Espanya, i, des de la seva modèstia i la feina ben feta, acumula el mèrit de ser pionera en moltes coses, com ara, l'estalvi ètic, o el fet d'haver estat la primera entitat financera de l'Estat espanyol dirigida per una dona: Clara Hammerl, la vídua del seu fundador.

Per una altra banda, Colonya no renuncia als seus orígens de pionera en ètica financera i pregonera de valors. Valgui, a tall d'exemple, l'assenyada reflexió que fa el Comitè Ètic a la Memòria 2015:

"Ara que alguns indicadors macroeconòmics ens poden fer pensar que la recuperació econòmica és a prop, convé tenir present quines han estat les conseqüències de la crisi i de les mesures d'austeritat que s'han aplicat durant aquests anys: un augment de les desigualtats i un augment de les persones que han quedat excloses en risc d'exclusió social. Què podem fer per millorar aquesta situació és la qüestió a la que com a ciutadans socialment responsables hem de donar bona resposta.

Pot ser que amb aquesta recuperació tornin amb més força els valors que eren a l'origen de la crisi d'un sistema que pensem que no és bo ni per la sostenibilitat del planeta, ni per la cohesió social. Tenim la responsabilitat de defensar els valors que ens dignifiquen”.

Amén!

Publicat originalment a dBalears (27-VI-2016)