Algú ho havia de dir

Publicat originalment a Diari JORNADA (22-05-2018)

Els discursos oficials i empresarials a l’hora de resumir la situació econòmica i del mercat laboral de les Illes Balears de l’any passat -i del primer quadrimestre d’enguany- no poden ser més cofois.

Si la gent de Terraferida ha hagut de fer «epidemiologia popular» del turisme per desvetllar la magnitud de la saturació turística, en les últimes setmanes dues organitzacions populars han mostrat altres cares de la situació sociolaboral. Primer va ser l’Associació de Majors Aturats per l’Ocupació de Balears, qui posà damunt la taula que: en el període 2010-2016, el salari mitjà de les persones majors de 45 anys ha baixat un 9,5% (mentre que el descens entre la població general és de l’1%); l’any 2016 la taxa de risc de pobresa i/o exclusió social (AROPE) de les persones majors de 45 anys supera en un 5,3% a la de la població general; en el període 2010-2017 la precarietat de la gent de més de 45 anys ha augmentat espectacularment, car els contractes d’1 a 5 dies creixen un 186%, els de fins a 15 dies un 151%, i els de menys d’un mes un 134%; i les dades de l’EPA indiquen que l’any passat la població aturada major de 45 anys ha augmentat un 9,5% en relació a l’any anterior.

Després va ser Ciutat per a qui l’Habita qui va posar els punts sobre les is, amb un informe titulat La turistització de palma no crea ocupació, genera precarietat, que palesa que el tret més determinant del model turístic palmesà és el creixement de la precarietat laboral i vital. Les dades canten: en el període 2010-2017 els contractes d’una durada inferior als 6 dies han augmentat un 144%, els de menys de 15 dies un 109%, i els que no arriben a un mes un 94%.

Algú ho havia de dir! I és molt bon senyal que ho diguin moviments socials de base. Tot recordant que George Orwell ja ens va advertir que «per veure allò que tenim davant del nas, cal una lluita constant». Cal persistir!

Turisme i drets humans: Una relació conflictiva

 Publicat originalment a dBalears (21-05-2018)

En general, i, molt en particular, a una societat tan turistitzada com les Illes Balears, hauríem de tenir una interpretació molt polièdrica del fenomen turístic. Però, el tsunami neoliberal ha imposat la interpretació del pensament únic neoliberal. Hom diria que tothom ha de comportar-se segons el patró de 

l'homo economicus. És a dir, sembla que tothom ha de combregar amb els valors de la competitivitat, el creixement infinit,  la productivitat, el mercat, etc. I, tanmateix, bastants persones assimilam l'homo economicus amb l'idiota moral.

En aquest sentit, sempre ha estat una idiotesa parlar del turisme com la "indústria sense xemeneies" per negar el seu impacte mediambiental. Per desmentir tal estupidesa, s'acaba de publicar un estudi en el qual es constata que les indústries relacionades amb el turisme podrien suposar el 20% d'emissions responsables del canvi climàtic. I, el més greu és que aquesta aportació a l'escalfament global creix a un ritme del 4% anual.

Una altra estupidesa és donar per bona la generalització de la responsabilitat social de les empreses turístiques. Hi ha moltes evidències que la realitat és una altra. Vegin, a tall d'exemple, l'informe que acaba de publicar l'Observatori de Drets Humans i Empreses (ODHE) sobre el sector del turisme i del transport on es denuncia que "el turisme i el transport pot suposar greus violacions del Dret internacional dels Drets humans per part de les empreses". Hi trobareu, entre d'altres, referències a l'esclavatge modern (amb mencions a les "kellys" (cambreres de pis), i a les persones treballadores als creuers); a les aerolínies i vols de deportacions -generalment  iniciades des de Centres d'Internament per Estrangers- de migrants (se cita expressament el cas de Barceló Viatges); del "turisme com a estratègia de colonització i espoli del patrimoni cultural", amb expressa menció a les malifetes d'Airbnb en aquesta colonització i espoli (us sona?).

L'informe de l'ODHE acaba amb un seguit de recomanacions per millorar la relació turisme-drets humans, tot recordant que "la Carta Universal dels Drets Humans determina que són els Estats els garants de l'exercici dels Drets Humans, però tots els actors socials, incloses les empreses, som responsables de respectar els drets humans a través de mecanismes de deguda diligència en les seves activitats".

Tot plegat m'ha recordat quanta raó tenia Santiago Alba Rico en afirmar que "el turisme -i la televisió- compliquen moralment les coses".

(Re)Precarització

Publicat originalment a Jornada (15-05-2018)

Les reformes laborals del 2010 i el 2012 van ser com un ploure sobre mullat. La flexibilitat —entesa com a pèrdua de drets laborals i socials— s’havia iniciat molt abans de la posada en marxa dels programes de càstig social que es van engegar amb l’excusa de la crisi-estafa. Des de llavors, gairebé cada setmana el BOE ha publicat alguna norma que, o bé precaritza la població que laboralment i socialment ja és precària, o bé dinamita algun element dels coneguts com a ascensors socials.

Però vet aquí que les valoracions dels governs d’Espanya, les Illes Balears, Catalunya i País Valencià de l’abril passat van coincidir en dos aspectes: creix l’ocupació, ja que creixen les afiliacions mitjanes a la Seguretat Social, i, encara que la temporalitat de l’ocupació segueix sent gran, anem pel bon camí, car la contractació indefinida augmenta.

Aquestes valoracions neguen el procés de (re)precarització laboral. El nombre mitjà d’afiliacions a la Seguretat Social no es pot deduir de la xifra d’ocupació existent. De fet, una mateixa persona es comptabilitza als registres tantes vegades com situacions de cotització tingui. Així doncs, aquesta dada —vist l’espectacular estirabot dels contractes de molt curta durada—és més un indicador de precarietat que no pas de creació d’ocupació.

Pel que fa a la suposada millora de la contractació indefinida, cal recordar que, sota aquesta rúbrica, s’inclouen els contractes per a emprenedors, és a dir, la modalitat contractual creada per la reforma laboral del 2012 que té un període de prova d’un any durant el qual es viu en una radical inestabilitat i inseguretat laboral. Aquests contractes durant el primer quadrimestre del 2018 han crescut respecte a l’any anterior un 67% a les Balears, un 20% a Catalunya i un 41% al País Valencià.

A més de paranys estadístics, la situació de (re)precarització provoca que les noves incorporacions al mercat laboral tinguin pitjors condicions salarials i d’estabilitat. Per tant, qualsevol anàlisi laboral seriosa ha d’incorporar Indicadors de Qualitat del Treball.