Res de comiat, (re)llegir Josep Fontana!

Tanmateix Josep Fontana segura viu, perquè el seguirem (re)llegint.

Us he de confessar que, per l'època de publicació (la difícil època per a les idees i l’acció política i social emancipadora dels  principis dels anys 90 del segle passat),  el llibre de Fontana que, potser, més m’ha marcat, ha sigut “La historia después del  fin de la historia”.

Fullejant-ho hi trobo un paràgraf especialment subratllat. Diu així:

“Porque conviene que quede claro que hay algo de lo que sostuvimos en el pasado de lo que no nos avergonzamos ni hemos renegado: El propósito de seguir luchando por un mundo donde haya la mayor igualdad posible dentro de la mayor libertad. En este combate no importa perder una batalla, porque sabemos que otros lo proseguirán. E incluso si supiéramos de antemano que es inútil, porque todas las batallas deben perderse, habría merecido la pena librarlo.”

Gràcies, Mestre per tant i tant. Seguim!

Si existeixes, mereixes una garantia d'existència

Publicat originalment a dBalears (20-08-2018)

Hi ha moltes raons per defensar la RB (Renda Bàsica universal, incondicional, individual, suficient, i complementària de les altres prestacions del que coneixem com a "estat del benestar"). Per a mi, l'essencial és que és una forma de garantir el dret material més essencial: el de l'existència dels individus, i, per tant, l'erradicació radical de la pobresa. N'afegiria una altra. En aquest cas, manllevada de David Graeber -l'autor del llibre "Treballs de merda", definits com el nou esclavisme de passar-se la vida treballant en alguna cosa totalment innecessària- que afirma que la RB "fa que les persones siguin més lliures per desafiar al sistema".

Però, aquestes raons són les meves. Poden conèixer, i, si és el cas, adoptar moltes altres raons a favor de la RB amb una breu bibliografia que, o bé perquè és de recent edició, o bé perquè ha caigut recentment a les meves mans, he manejant aquestes setmanes estiuenques.

El primer text és de fa uns anys, concretament de 2014, es titula "Renda Bàsica de les iguals i feminismes", i en ell Mari Fidaldo, Alicia Alonso Merino, Rosa Zafra Lizcano, i la prologuista del llibre, Yayo Herrero, reflexionen sobre el paper de la RB en el desitjable trànsit "de la centralitat de l'ocupació a la centralitat de la vida". Un segon llibre molt recomanable és el de Daniel Raventós, titulat "Renda Bàsica contra la incertesa". Aquest text, editat per RBA en la col·lecció "Els reptes de l'economia", és una excel·lent compilació de les polièdriques raons a favor de la RB. Sens dubte he de seguir suggerint -i molt- la lectura del llibre "Renda bàsica incondicional. Una proposta de finançament racional i justa", signat per Jordi Arcarons, Daniel Raventós i Lluis Torrens. Igualment us recoman que no perdeu de vista la panòplia d'opcions, fonaments filosòfics, i  viabilitat financera i política de la RB que podeu trobar a "Ingrés Bàsic. Una proposta radical per a una societat lliure i una economia assenyada", de Philippe Van Parijs i Yannick Vanderborght.

He deixat per al final una recomanació especial: L'últim llibre de David Casassas, titulat "La llibertat incondicional. La renda bàsica en la revolució democràtica". De la contraportada d'aquest llibre copiï que David Casassas "ens dóna pistes per fer de les grans transformacions que estem vivint una oportunitat per prendre el control de les nostres vides. Perquè la renda bàsica suggereix que la nostra existència no està en venda, que hi ha importants línies vermelles que no haurien de ser creuada". Guy Standing ens presenta aquesta obra com "una defensa ètica de la renda bàsica edificada sobre el valor de la llibertat republicana: una proposta important en una era de capitalisme rendista que permet a les elits plutocràtiques embutxacar-se cada vegada més riquesa". Precisament, en acabar aquestes setmanes de vacances, em submergiré en la lectura del llibre de Standing, recentment publicat amb el suggeridor títol de "La Renda Bàsica: Un dret per tots i per sempre".

Daniel Raventós acaba el citat "Renda Bàsica contra la incertesa" tot citant l'escriptor de ciència-ficció britànic Arthur C. Clarke (1917-2008) que ens va deixar escrit: "Cada nova idea passa per tres fases. Primera: és una bogeria, no em faci perdre temps. Segona: és possible, però no val la pena. Tercera: ja vaig dir des del principi que era una bona idea!” Sembla que la idea de la Renda Bàsica està entrant en aquesta tercera fase.

Un llibre imprescindible per a un debat inajornable

Publicat originalment a dBalears (13-08-2018)

Em podria limitar a complir aquesta cita setmanal amb els lectors i les lectores de dBaleares amb una simple recomanació: Comprin i llegeixin el llibre "La indústria invisible, 1950-2016. El desenvolupament del turisme a l'economia balear" de Carles Manera i Ferran Navinés, recentment editat per Lleonard Muntaner.

Però, encara que siguin dies d'estiu, cal justificar una mica la recomanació. Idò som-hi: Si el compren, contribuiran al sosteniment de la indústria editorial local. I aquest suport res tindrà a veure amb la mercantilització neoliberal que es preveu fer amb la cultura mitjançant ‘Institut d'Indústries Culturals de les Illes Balears’.

Si el llegeixen, s'adonaran del gran debat que plantegen els autors, i que, sincerament, crec que és inajornable, i imprescindible fer amb nombres i arguments robustos. Manera i Navinés no s'estan d'afirmar que l'interrogatori a l'economia balear que el catedràtic d'Història Econòmica de la UIB i el doctor en Economia per la UB formulen en el llibre "està més farcit de dubtes que de certeses, més d'hipòtesis de treball que de veredictes certs i acrítics". Un impressionat contrast amb altres discursives econòmiques  força mediàtics.

En el plantejament de l'obra hi ha un treballat intent de demostrar que la, diguem, sostenibilitat del creixement turístic illenc es pot aconseguir amb una bona gestió de les externalitats negatives que genera el turisme, i, d'altra banda, amb una militant aposta per la diversificació del model econòmic de les Illes Balears a partir d'un gran esforç col·lectiu en R+D+i. En la meva opinió, la sostenibilitat del turisme només vindrà des del decreixement. I per gestionar aquest canvi decreixent es necessita voluntat política, potents polítiques públiques per pagar i dirigir la transició, i, molt important, transparència. En aquest sentit, és intolerable que, per exemple, Espanya no hagi realitzat, des de 2007, cap estudi que mesuri la petjada de carboni del turisme. Val a dir que llavors va ser del 10,6% del total d'emissions! D'altra banda, em tem que siguin excessives les esperances dipositades en la R-D+i. Al costat de l'impuls públic i privat de la recerca, s'hauria de parlar de què cal investigar. En més turisme, o, posem per cas, en el sector econòmic de les cures de les persones?

Per acabar d'arrodonir una obra ja de per si rodona, potser és estat interessant que  els autors haguessin  dedicat unes pàgines a: (i) alguna reflexió sobre el valor del Diàleg Social en el suggerit pels autors lideratge per al canvi o correcció del model de creixement, (ii) alguna aproximació als problemes que, per a un creixement inclusiu, genera una demografia empresarial tant de micro empresa, (iii) una major èmfasi en les desigualtats consubstancials al nostre sistema econòmic (encara que molt encertadament parlin de "manchesterització de les relacions aborals”), i (iv) algun pronòstic  sobre les repercussions de l'hipotètic Règim Especial de les Illes Balears (REIB). Val a dir que, en opinió de l'ecologisme social i polític canari, les conseqüències de les "avantatges fiscals" per a Canàries han estat catastròfiques en termes de sostenibilitat ecològica.

I, tanmateix, és un llibre imprescindible, encara que només sigui per animar el debat, i per evidenciar que, a casa nostra, no tot són "pirotècnies discursives que tracten de camuflar el principal sentit que regeix la filosofia central de la competitivitat. Reduir costos per a, de retruc, comunicar que es pujaran els esglaons perduts en els rànquings econòmics".