Inserció laboral de les persones titulades a la UIB

Publicat originalment a dBalears (22-04-2019)

Em creguin si dic que no és la meva intenció, tot parafrasejant K. Marx, fer crítica despietada de tot allò existent. El cas és que, en llegir el següent titular "El 77% dels universitaris [de la UIB] s'insereixen en el mercat laboral tres anys després d'obtenir la titulació", vaig pensar que una notícia aparentment tan positiva, ben bé es mereixia una lectura atenta del detallat text publicat al dBalears. Es va confirmar la meva primera impressió: És una excel·lent notícia que les persones graduades, i titulades de màster i de doctorat, tinguin un elevat grau d'inserció laboral. Es corrobora que, a major formació acadèmica, més possibilitats de trobar una ocupació retribuïda. Per altres informacions era cosa més o menys sabuda, però està molt bé que es confirmi amb xifres en aquest estudi de la UIB i la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria.

No obstant això, em van aparèixer dos dubtes, que la lectura integra de l'estudi "Anàlisi de la inserció laboral dels titulats universitaris a la Universitat de les Illes Balears. Cursos acadèmics 2012-13 a 2016-17" no em va aclarir.

Primer dubte: A quina activitat laboral s'insereixen aquestes persones graduades, i titulades de màster i de doctorat? L'ocupació retribuïda amb què s'han inserit al que, amb la terminologia mainstream s'anomena "mercat de treball", té alguna cosa a veure amb els estudis acabats en la UIB? Altrament dit: En l'espectacular bon percentatge de persones que han acabat els seus estudis universitaris, i que laboralment s'han inserit, s’inclou a totes les que, estant en possessió d'un grau, màster o doctorat de la UIB, s'han incorporat al món del treball –i allà segueixen-, posem per cas, servint copes a un bar o a un hotel, o treballant a la línia de caixes d'una mitjana o gran superfície comercial?

Segon dubte: L'informe que coment posa èmfasi en l'elevat percentatge d'universitaris i universitàries en ocupacions amb contracte indefinit. Com en el món real de les relacions laborals, amb les "Reformes Laborals" de 2010 i 2012, el contracte indefinit ha deixat de ser sinònim d'estabilitat en perdre les seves característiques bàsiques de seguretat (entre altres unes obligacions indemnitzatòries decents), i de indefinitut (període de prova d'un any per a contractes "indefinits per a emprenedors", màximes facilitats per a EROS i acomiadaments exprés, etc.), aquesta dada de persones universitàries amb contracte fix ens informa de poca cosa. És per això que em deman quina antiguitat tenen a l'empresa aquestes persones egressades de la UIB contractades amb un contracte fix.

Insistesc que no es tracta  de criticar, però, segons siguin les respostes a aquestes dues qüestions, la bona notícia del grau d'inserció laboral de les persones titulades a la UIB precisaria alguna matisació.

Luxe

Publicat originalment a Diario de Mallorca (21-04-2019)

Fa no fa unes setmanes llegia que el GOB-Mallorca incloïa en el seu balanç de legislatura 2015-2019 un apartat titulat "no revisió del creixement i nou boom de luxe". En aquest punt de les pitjors notícies de la legislatura dels "Acords pel canvi" s'afirma que -com a conseqüència de la no la revisió del Pla Territorial de Mallorca, la no utilització de la possibilitat que obria la Llei del sòl per a la desclassificació de sòls urbanitzables no desenvolupats, etc.- "hem vist sorgir noves iniciatives de desenvolupament constructiu especulatiu de luxe i nous projectes hotelers que desfiguren la realitat actual de municipis, especialment d'aquells situats en enclaus sensibles ambientalment o paisatgísticament, com la serra de Tramuntana...".

Aquesta referència al luxe, sense venir-me de noves, em va cridar l'atenció. No hi ha res de nou en la inserció de Mallorca a la globalització del luxe que, a tall d'exemple, va descriure Yves Michaud en el seu llibre de 2015 "El nou luxe. Experiències, arrogància, autenticitat", en el qual escriu que "tots els que treballam en el luxe d'experiències coneixem la importància dels diners que es mouen, especialment en l'hostaleria de gran luxe, la venda i el lloguer de iots, l'organització de recepcions o el negoci immobiliari de privilegi". Estava, l'especialista en filosofia de l'art, pensant en Mallorca?

Insistesc, malgrat que no em va venir de nou, sí que, en certa forma, em va sobtar que la indústria del luxe hagi  sigut en aquesta legislatura una de les causes de l'espiral sense límits de consum de territori i d'altres deterioraments ecològics, com ara els que provoca una indústria nàutica-turística que, no debades, dóna motiu a titulars de premsa com el que ens oferia Diario de Mallorca el 17-07-2016, tot afirmant: "Los más lujosos en la Bahía. Palma ha recibido a tres de los yates más grandes y suntuosos del mundo, el "Palladium", el "Ocean Victory" y el "Yas" de hasta 141 metros de eslora".

Val a dir que la indústria del luxe és subministradora d'un hedonisme privatiu per a les persones riques i molt riques que, en paraules de Michaud, "... serveix per a establir diferències i produir distincions mitjançant l'accés a símbols, objectes, comportaments, consums i experiències que no poden ser compartits per tothom, i sobretot no han de ser-ho sota pena de perdre el seu valor...". Quan aquesta ostentació i excés, que només poden gaudir les elits, s'aconsegueix a costa dels béns comuns, com ara el territori mallorquí, o el planeta en la seva globalitat, esdevé en una indignant indecència, i resulta, si més no, un sarcasme que a sobre s'utilitzi en va el terme "sostenibilitat" o el concepte "transició ecologia justa".

Sens dubte, vivim temps complexos, i la realitat neoliberal matisa la saviesa popular segons la qual "el temps és com la mula, no recula". Idò, sí que reculam a escenaris democràtics amb baixíssim impuls igualitari. A les Illes Balears avançam cap a una democràticament perillosa dualización social, perquè es combinen acríticament la industrialització reeixida del luxe amb taxes de risc de pobresa o exclusió social superiors al 20%, amb més del 47% de llars amb dificultat per a arribar a fi de mes, o gairebé el 37% amb nul·la capacitat per fer front a despeses imprevistes. El creixement del nombre d'habitatges luxosos va en paral·lel a l'agreujament dels problemes habitacionals de grans majories socials, i, a més a més, el luxe mal conviu  amb una dinàmica de treball retribuït que reparteix malament de riquesa generada. La situació laboral -especialment de la franja majoritària de la població de menys edat- s'assembla moltíssim a la descrita per César Rendueles: "el teu treball és una merda i formar una família una utopia, no tens  un projecte de futur, però res d'això importa perquè, a canvi, tens l'oportunitat de viure moltes vides gràcies a un mercat de treball flexible".

En definitiva, amb el desenvolupament especulatiu de luxe, denunciat pel GOB, progressa la distòpia neoliberal: Una minoria pot viure vides de luxe, mentre una majoria ha de viure vides precàries.

Demoscòpia (i semiòtica) electoral

Publicat originalment a dBalears (15-04-2019)

Se'ns ha girat feina a les persones que ens agrada la demoscòpia. I ho ha fet en un doble vessant: interpretar les tendències d'intenció de vot, i parar molta atenció a les respostes en els estudis demoscòpics sobre els principals problemes que identifica i/o pateix la població.

La intenció de vot és allò que concentra gairebé sempre tota l'atenció. Una concentració d'atenció que s'accentua en època d'eleccions. Així ha succeït amb la macroenquesta del CIS que es va publicar dimarts de la setmana passada. Que un organisme públic, com és el cas del CIS, realitzi enquestes d'intenció de vot és una singularitat molt espanyola perquè és molt poc usual en els estats membres de la UE. Fet i fet serveix de bastant poc. Únicament serveix per a detectar tendències molt òbvies, com ara que en les eleccions espanyoles l'electorat de les Illes Balears segueix el patró de comportament electoral mitjà del conjunt del Regne d'Espanya, és a dir, que el PSOE va a l'alça, C's té una lleugera tendència a incrementar vot, els tords volen baixos pel PP i Podem, i Vox irromp amb relativa força. Pel que fa a les forces polítiques autocentrades en les Balears i les Pitiüses (MÉS i PI) passa el de sempre: el CIS no sap que existeixen (sic). Per obtenir aquests resultats demoscòpics ens hauríem pogut estalviar tantes expectatives, i, sobretot, la corresponent despesa pública.

El cert i segur és que el que és més interessant d'aquesta macroenquesta del CIS -i que és molt comú que facin els instituts demoscòpics públics d'arreu de la UE- són els resultats sobre els principals problemes existents per a la ciutadania. En aquest sentit, els sis problemes principals que identifica la població illenca són: l'atur (per al 52,2%); la corrupció i el frau (per al 39,7%); els polítics i les polítiques en general, els partits i la política (per al 25,7%); els problemes d'índole econòmica (per al 24,3%); els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació (per al 16,5%), i els problemes d'ordre social (per al 15,4%).

Més interessants són encara les contestacions a la pregunta de quin és el problema que a vostè, personalment, li afecta més? Atenció a la dada perquè el rànquing l'encapçalen els problemes d'índole econòmica, que són els que afecten més al 30% de la població illenca. Li segueixen els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació que afecten al 24,9%; i l'habitatge amb un 20,3% de persones directament afectades.

Tot plegat em fa pensar que convindria que els partits polítics que han pres part, o han recolzat el Govern dels "Acords pel canvi" fossin manco triomfalistes en matèria de situació econòmica per a la majoria de la gent, i de l'evolució del tarannà de l'ocupació, i de la seva qualitat, i, alhora, demanessin disculpes pel seu absolut fracàs a l'hora de garantir el dret a un habitatge digne per a tothom. Crec que, tenint molt present que la cita electoral del 28 d'abril és una mena de primera volta per la del 26 de maig, és convenient una dosi de realisme que condueixi a un ràpid canvi en la semiòtica electoral del camp "progressista". Estarem a l'aguait!