Demoscòpia (i semiòtica) electoral

Publicat originalment a dBalears (15-04-2019)

Se'ns ha girat feina a les persones que ens agrada la demoscòpia. I ho ha fet en un doble vessant: interpretar les tendències d'intenció de vot, i parar molta atenció a les respostes en els estudis demoscòpics sobre els principals problemes que identifica i/o pateix la població.

La intenció de vot és allò que concentra gairebé sempre tota l'atenció. Una concentració d'atenció que s'accentua en època d'eleccions. Així ha succeït amb la macroenquesta del CIS que es va publicar dimarts de la setmana passada. Que un organisme públic, com és el cas del CIS, realitzi enquestes d'intenció de vot és una singularitat molt espanyola perquè és molt poc usual en els estats membres de la UE. Fet i fet serveix de bastant poc. Únicament serveix per a detectar tendències molt òbvies, com ara que en les eleccions espanyoles l'electorat de les Illes Balears segueix el patró de comportament electoral mitjà del conjunt del Regne d'Espanya, és a dir, que el PSOE va a l'alça, C's té una lleugera tendència a incrementar vot, els tords volen baixos pel PP i Podem, i Vox irromp amb relativa força. Pel que fa a les forces polítiques autocentrades en les Balears i les Pitiüses (MÉS i PI) passa el de sempre: el CIS no sap que existeixen (sic). Per obtenir aquests resultats demoscòpics ens hauríem pogut estalviar tantes expectatives, i, sobretot, la corresponent despesa pública.

El cert i segur és que el que és més interessant d'aquesta macroenquesta del CIS -i que és molt comú que facin els instituts demoscòpics públics d'arreu de la UE- són els resultats sobre els principals problemes existents per a la ciutadania. En aquest sentit, els sis problemes principals que identifica la població illenca són: l'atur (per al 52,2%); la corrupció i el frau (per al 39,7%); els polítics i les polítiques en general, els partits i la política (per al 25,7%); els problemes d'índole econòmica (per al 24,3%); els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació (per al 16,5%), i els problemes d'ordre social (per al 15,4%).

Més interessants són encara les contestacions a la pregunta de quin és el problema que a vostè, personalment, li afecta més? Atenció a la dada perquè el rànquing l'encapçalen els problemes d'índole econòmica, que són els que afecten més al 30% de la població illenca. Li segueixen els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació que afecten al 24,9%; i l'habitatge amb un 20,3% de persones directament afectades.

Tot plegat em fa pensar que convindria que els partits polítics que han pres part, o han recolzat el Govern dels "Acords pel canvi" fossin manco triomfalistes en matèria de situació econòmica per a la majoria de la gent, i de l'evolució del tarannà de l'ocupació, i de la seva qualitat, i, alhora, demanessin disculpes pel seu absolut fracàs a l'hora de garantir el dret a un habitatge digne per a tothom. Crec que, tenint molt present que la cita electoral del 28 d'abril és una mena de primera volta per la del 26 de maig, és convenient una dosi de realisme que condueixi a un ràpid canvi en la semiòtica electoral del camp "progressista". Estarem a l'aguait!