Pensem

Publicat originalment a Diario de Mallorca (28-02-2022)  

Sense deixar, ans al contrari, la seva funció social d'expositor d'art, Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma ha obert una mena de racó de pensar, i, pensant, d'aprendre. Ha posat en marxa un programa de formació i investigació anomenat Laboratori d'Art i Pensament (LAP), amb la pretensió de "constituir-se com a plataforma d'idees i espai de pensament crític des d'on explorar les potencialitats de la pràctica artística i la producció cultural com a dispositius d'intervenció en el canvi social". És, sens dubte, una pretensió tan ambiciosa com necessària. Hom diria que una institució cultural pública de la rellevància d'Es Baluard Museu té una certa obligació amb la societat mallorquina d'impulsar iniciatives com les que coment en aquestes línies. Cal, doncs, felicitar-se pel fet que ara aquest, per dir-ho així, deure hagi esdevingut en vocació, compromís, i concreció.

La primera edició del LAP intitulada "Zona de contacte: reparar les crisis", que s'ha iniciat aquest mes de febrer amb el primer mòdul, i que es desenvoluparà fins al juny vinent, s'articula entorn de cinc eixos temàtics amb el corresponent mòdul formatiu: Nova institucionalitat, Ecologismes, Treballs, Feminismes, i Fronteres. Com tota la informació està disponible al web d'Es Baluard Museu (www.esbaluard.org), no m'entretindré en la concreció de continguts i equips docents -on participen personalitats de relleu internacional i de l'àmbit de l'Estat Espanyol, com ara, Hito Steyerl, Yayo Herrero, Judith Butler, Banu Cennetoğlu, Tania Adam, Remedios Zafra, o Guy Standing. Val a dir que en els equips docents hi ha també una important presència de persones de casa nostra.

El programa d'aquest primer LAP -que, per cert, desplega importants activitats obertes al públic en general, mentre que d'altres són exclusivament per a les persones inscrites- és força engrescador perquè, en tractar de "les crisis", ens interpel·la a avaluar la repercussió en la vida de les persones i en les construccions socials formalment democràtiques, dels valors morals d'igualtat, solidaritat, i justícia social en la distribució de la renda, en l'afectació de la triple crisi ecològica (clima, biodiversitat, i ecosistemes) entre les persones i els països, i en la participació en tot –també en el poder de debò- de les dones, és a dir de la meitat de la població. Les crisis d'aquestes dues primeres dècades del segle XXI –caracteritzades, entre altres coses, per un espectacular menyspreu als advertiments de la ciència i el coneixement, un "background en ciències socials" fruit del convuls segle XX, i una reacció fora mida del patriarcat com a rèplica  als avanços dels feminismes- són crisis en termes d'explotació d'un capitalisme de despossessió. Explotació sense límits del planeta; doble explotació dels migrats (a ca seva perquè el nostre benestar se sustenta en gran manera sobre el que es coneix com a societats de l'externalització, és a dir, que externalitzam empobriment; i a ca nostra amb lleis d'estrangeria que els priven del dret humà a una ciutadania amb drets); de persistent explotació patriarcal i d'insuficients avanços en matèria de Justícia de Gènere; d'explotació social exemplificada en el "precariat", la pobresa laboral, i el col·lapse dels "ascensors socials". Són unes crisis amb una càrrega d'indignitat a l'engròs. Indignitat de qui? Acudim al Tocats pel foc del gran Manuel de Pedrolo: "- Hi ha res més indigne que ser explotat? –Sí: explotar".

Però la proposta que ens fa Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma en aquesta primera edició del LAP, a més de la necessària dissecció de les crisis, és que pensem "polítiques essencials de reparació". No és poca cosa! Intuesc que la institució museística ens insinua que art, pensament i aprenentatge poden transformar, si més no, la cognició d'una part de la societat, generant nous models de comportament que vagin ampliant el registre ètic del conjunt de la societat. És una tasca potser titànica en la que em plau participar-hi modestament. Sóc dels que creuen fermament que pensar l'impossible -però necessari- és una manera de viure plenament la vida. És, cal dir-ho, urgent fer-ho. No sigui cosa que calgui recordar a Italo Calvino quan a La pompa di benzina afirma: "hauria hagut de pensar-ho abans, ara ja és tard ..."

En qualsevol cas, no ens podem permetre que les precarietats materials, vitals i emocionals, precaritzin la capacitat social de pensament no hegemònic. Per reparar les crisis caldrà, ben segur, aprendre a desaprendre molt de l'après en un context de pensament únic neoliberal perquè així, en paraules de Walter Benjamin, "ens arribi l'esperança dels desesperançats".

 

Malgrat tot, a Catalunya, passen coses ...

 Publicat originalment a dBalears (20-02-2022)

Hi ha molta misèria en la permanent picabaralla entre els partits independentistes catalans. La tossuda realitat és que, fins a un nou alçament popular, el procés d'independència resta hivernat. Intentar sostenir el contrari és politiqueta, vuits i nous i cartes que no lliguen. Ho deixa molt clar Jordi Cuixart a la carta de comiat de la presidència d'Òmnium que ens ha adreçat als socis.

Malgrat tot, a Catalunya passen coses que paga la pena prestar-les molta atenció. Concretament, em referesc al pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal i Incondicional (RB). Fa alguns mesos –tot i que no sóc un entusiasta dels plans pilots de RB- escrivia aquí que "estaria bé que la Generalitat de Catalunya formés part del grup d'institucions governamentals interessades a experimentar la RB com innovació social".

De la conjugació en condicional, toca ara passa a l'indicatiu. Està molt bé que la Generalitat de Catalunya hagi posat en marxa un ambiciós Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica. Endemés, sembla que la cosa va vent en popa. Ja funciona l'oficina creada ad hoc amb la missió principal de "coordinar les polítiques en l'àmbit del disseny i organització d'un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal i fer-ne el seguiment, així com relacionar-se amb la Unió Europea i les comissions internacionals que impulsin millores i transformacions en polítiques de rendes socials o experiències similars a la renda bàsica universal". Val a dir que al capdavant d'aquesta tasca s'hi ha posat a Sergi Raventós –un expert en la matèria i membre de la Xarxa Renda Bàsica-, i que l'esmentada oficina, a més de treballar en el disseny del pla, no atura de fer una labor d'explicació i difusió del que és i no és la RB.

Cal posar en relleu dues qüestions: Aquesta oficina està adscrita al Departament de la Presidència, la qual cosa indica que, independentment del repartiment d'àrees de responsabilitats governamentals entre els dos socis del Govern de la Generalitat catalana, se li pot donar un tractament transversal. Evidentment, la RB és molt més que una política sectorial, com ara, d'afers socials. La segona qüestió rellevant és que ja hi ha fruits pel que fa a la col·laboració en el marc de la UE, com indica l'acord de cooperació entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de Gal·les en l'aplicació dels respectius plans pilot de Renda Bàsica.

Llàstima que una col·laboració consemblant no sigui versemblant a curt termini entre els governs autonòmics de Catalunya i de les Illes Balears. Allà s'està amb la innovació social i pensant sobre els dilemes crucials de la cohesió social en aquest segle XXI que, en els seus inicis, es caracteritza per grans crisis sistèmiques d'incerta superació. Aquí seguim amb les falses creences màgiques que del mal viure del turisme actual, es pot transitar a una organització socioeconòmica en la qual serà possible viure un poc millor del turisme. Això explica, entre altres moltes coses, que a Catalunya fos possible, ja fa algun temps, que a una revista d'anàlisi econòmica depenent de la Generalitat es publiqués un treball intitulat "La renda bàsica incondicional: una proposta racional per al segle XXI". Esmentar i explicar què és la RB en qualsevol de les publicacions sota el control de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears? Vade retro, Satanàs!

Per transitar transformant, Renda Bàsica

Publicat originalment a Ultima Hora (23-02-2022)

 

I. A finals de setembre se celebrarà el congrés de Basic Income Earth Network (BIEN). Pel que fa a les activitats presencials, la seu serà la ciutat australiana de Brisbane, però bona part del congrés es desenvoluparà en línia. El cas és que aquest esdeveniment global acadèmic, polític, de moviments socials, i de l'activisme de la, diguem-ho així, xarxa internacional de renda bàsica, enguany es desplegarà sota l'eslògan "Crisis and Transformation".

Sens dubte és un eslògan encertat. La confluència de les crisis democràtica (estirabot de la plutocràcia), de pèrdua de capacitat d'integració social del treball remunerat (extensió de la pobresa laboral), econòmica (grans desigualtats, evasió fiscal a l'engròs, deute impagable, etc.), i de triple crisi ecològica (climàtica, biodiversitat i ecosistemes) fa imprescindible l'impuls de transformacions.

II. La Renda Bàsica (RB, en endavant) és una de les qüestions de l'agenda transformadora. No és "la" solució o "la" alternativa al desordre neoliberal, però és conditio sine qua non per construir un sentit comú alternatiu al desori actual. És, d'antuvi, inversemblant imaginar l'abordatge dels canvis en curs (robotització, digitalització, intel·ligència artificial, entre d'altres) i les imprescindibles accions de mitigació del canvi climàtic amb les mateixes polítiques públiques del passat. La RB és una mesura realitzable, finançable amb una millora via fiscal del repartiment de la riquesa, i, alhora, modernitzadora del model socioeconòmic.

Però, abans d'avançar més, de què xerram quan fem esment a la RB? Per resumir-ho: d'una assignació pública monetària que rep periòdicament i indefinidament tota la població. Una assignació que és universal, incondicional, individual, suficient, i complementària i compatible al que coneixem com a Estat del Benestar. És universal perquè en té dret tothom, talment com es té dret a la salut o a l'educació. En ser concebuda com un dret de ciutadania és, òbviament, individual (no és una prestació familiarista) i incondicional, és a dir, no exigeix cap contraprestació. La suficiència vol dir que ha de tenir una quantia com a mínim equivalent al llindar del risc de pobresa. Val a dir que, convencionalment, aquest llindar s'ha establert en el 60% del valor de la mitjana dels ingressos disponibles anuals equivalents de les persones en un determinat país.

III. En una organització social de democràcia representativa, els costos socials i polítics d'una transició de debò envers un canvi de model socioeconòmic, com el que les Illes Balears necessiten sense demora, esdevenen en un fre fàctic. La RB, en ser una garantia incondicional d'existència material per a tothom, és un veritable desllorigador per esvair les pors socials i polítiques associades als costs de les transicions en els processos de canvis de debò.

IV. Els canvis necessaris -per exemple, les propostes del Fòrum de la Societat Civil sobre transició social i lluita conta la pobresa- cal afrontar-los amb diagnosis dels resultats d'allò que s'ha fet fins ara, amb innovació i superació d'inèrcies conservadores. Sobre diagnosis dues informacions d'impacte: a) Segons un recent informe de l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials d'Espanya, només el 9% de la població que viu sota el llindar de la pobresa a Espanya es beneficia de les Rendes Mínimes d'Inserció (RMI). A les Illes Balears aquest percentatge és lleugerament superior, el 10,2%. b) El president de l' EAPN a Balears, Xavier Torrens, en una entrevista a Diario de Mallorca (30-11-2021), afirmà “fa anys que augmentam la despesa social i no es redueix la desigualtat". Les rendes per a les persones empobrides –es diguin com es diguin, i siguin més o manco "generoses"- a més d’ estigmatizadores, són molt ineficients en la seva gestió. Per exemple, ElDiario.es de 06-08-2018 informava que “l’administració (d’Euskadi) va realitzar 4,4 milions de tràmits per a la gestió de 60.000 rendes de garantia d’ingressos”. En actuar ex post, no erradiquen el risc de pobresa, ni són eficaces per reduir les desigualtats. Potser ha arribat el bon punt de fer cas a Albert Einstein: "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix". La RB és, en la lluita contra la pobresa i la desigualtat,  quelcom estructuralment diferent de la panòplia de subsidis i ajuts condicionats perquè actua ex ante.

V. En pocs anys la RB ha passat de ser una proposta defensada en reduïts cercles acadèmics i de l'activisme, a estar present a les propostes i reivindicacions de molts moviments socials, i, també, de bastants agendes politicoinstitucionals. A casa nostra malauradament, de moment, les institucions resten d'espatlles al moviment global que reivindica un nou pacte social que inclogui la garantia incondicional a l'existència material, és a dir, la RB. Res de nou. En la nostra història recent, els grans canvis els ha imaginat i impulsat la societat civil.

D’aquestes i altres propostes engrescadores per fer front a la necessària transició social que necessitam a les nostres illes parlarem a la jornada que està organitzant el Fòrum de la Societat Civil pel pròxim 22 de febrer a l’Estudi General Lul·lià.