“Recordant Joan F. López Casasnovas"

Publicat originalment a dBalears (20-11-2022)

Ahir, 19 de novembre, es va celebrar l'acte "Recordant Joan F. López Casasnovas". Aquestes van ser, més o manco, les meves paraules de presentació:

No és sobrer recordar que aquest acte per recordar Joan F. López Casasnovas l'hem impulsat un grup d'amics i amigues d'en Joan. El gran nombre d'adhesions (de les entitats més importants del país i de les que són més modestes, de sindicats i de partits) fa evident que l'acte era necessari. I ho era que en aquest, diguem-li homenatge, s'emfatitzés el valor de l'amistat. Un d'aquests valors que a la societat de mercat cotitza a la baixa, però que en Joan cultivà –i ens ensenyà a fer-ho- com ningú.

Gràcies a totes les entitats, partits polítics, i sindicats que us heu adherit. Esperem que les institucions estiguin a l'altura i honorin, com corresponguí, a Joan F. López Casasnovas.

Agraïment especial al fotògraf menorquí David Arquimbau, que ens ha cedit la fotografia del cartell per a aquest acte. No és casualitat que hàgim emprat una fotografia del Joan activista. Del Joan contra la Llei Mordassa.

Evidentment, gràcies immenses a les persones que m'acompanyen a aquesta taula. De seguida ens varen comunicar la seva predisposició de ser-hi!

I, finalment, gràcies per totes les facilitats que la gent de Can Alcover ens ha donat perquè ara puguem estar aquí. Des d'un bon principi, els impulsors vam creure que aquesta casa era on s'havia de fer l'acte de record a Joan F. López Casasnovas, premi 31 de desembre Josep M. Llompart de 2019, que atorga l'OCB.

Potser, no sóc la persona més indicada per fer el que estic fent. La meva relació amb Joan F López Casasnovas va ser relativament tardana.

El vaig conèixer personalment quan ja era parlamentari al Parlament de les IB. En tinc un especial record d'acompanyar-lo, amb Vicente Izquierdo que aleshores estava molt implicat a l'Associació de Veïns del barri, a una visita als habitatges del Polígon de Llevant interessant-se, com a parlamentari, de la greu problemàtica que els veïns i veïnes d'aquell barri palmesà tenien en aquells anys. Va ser una lliçó de fer política institucional d'una altra manera. De fer-la de debò. Res a veure amb el màrqueting de l'anomenada "Nova Política".

Però, n'he tingut moltíssima més relació i coneixement de la seva obra en els darreres 10-15 anys.

Bé, el cas és que no sóc jo qui ha de parlar d'en Joan.

I aquestes van ser les meves paraules de presentació de les persones que sí que havien de parlar d’en Joan:

A un dels seus articles setmanals de gener de 2021, Joan F López Casasnovas escriví: Fora la miopia dels de la «realpolitik», convé no perdre de vista que lluitar per la sobirania nacional, la democràcia, i posar-la al servei de les persones és imprescindible per poder decidir quina direcció volem donar a l'economia i a la nostra societat. Segurament, açò és anar contra l'oligarquia i el sistema que la sosté".

D'amistat i d'aquesta radicalitat democràtica d'en Joan, ningú millor que el seu gran amic, Antoni Casero, per parlar-ne.

Al llibre "Un Malson. Viatge de Juan Rodríguez Niebla per les presons de Franco" (editorial Ses Voltes, 2015), en Joan escriu: "Fer memòria no és sols mirar enrere, sinó que és mantenir viva l'alerta i mirar endavant". Òbviament, ho escriu fent referència a la memòria de les víctimes  de la repressió franquista, emperò, pens que és una reflexió aplicable també a la història més recent.

Si volem aprofundir la capacitat d'autogovern –ser més sobirans o, si així ho voleu dir, menys dependents-, convé fer memòria dels inicis d'aquest constructe dit Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Na Nekane Domblás ja exercia de periodista en el Parlament de les Illes Balears en les dues legislatures que en Joan López Casasnovas va ser parlamentari.

Malauradament per un problema personal (no massa greu, però, al cap i a la fi, problema) na Nekane Domblás no ha pogut esser aquí. Però hem tingut la sort immensa que, ara fa tot just vint minuts, Cosme Aguiló -filòleg i amic d’en Joan- hagi acceptat dirigir-nos unes paraules.

"Tanmateix, entre nosaltres el cosmopolitisme ha d'implicar necessàriament desprovincialització, la qual cosa passa per la recuperació de la consciència i l'exercici de la catalanitat des de les Illes". Això ho escrivia en Joan a un llibre col·lectiu (editat per Res Publica Edicions el 1997) intitulat "9 reflexions sobre l'esquerra de les Illes i el repte de 1999". L'aportació seua es titula "Reflexions sobre les esquerres de les Illes" on fa una reivindicació de l'Entesa de l'Esquerra de Menorca i suggereix la conveniència d'estendre l'experiència al conjunt de les Illes. El cas és que no crec que ens hagem desprovincialitzat massa, però les esquerres guanyaren el repte de 1999 i Damià Pons fou el primer Conseller d'Educació i Cultura d'un Govern Autonòmic de Progrés. És un plaer tenir-lo aquí.

Si no m'equivoc, el darrer article d'en Joan publicat a Última Hora i al Menorca va ser el de la primera setmana del passat juliol.

Referint-se a les activitats dels mandataris mundials participants en la cimera de l'OTAN i de llurs parelles, escriu: "Fotos davant Las meninas de Velázquez, visita dels partenaires a un lloc d'acollida per a exiliats ucraïnesos (i per què no als de les CIES, on, malvivint, esperen el rebuig centenars de migrants de pells i procedències diverses?). Més endavant ens parlava dels negocis de la guerra, dels impresentables guanys de les petrolieres, etc. I de la certa apatia social amb tot plegat.

Tanmateix, el que consider especialment rellevant d'aquest –insistesc–, si no vaig errat darrer article de Joan publicat a la premsa local, és la darrera frase: "Qui posa el picarol al moix si no una ciutadania conscient per ben informada?".

Recordar a Joan López Casasnovas, difondre la seva obra, perseverar tossudament en el seu exemple, és, al meu entendre, condició necessària per a una ciutadania conscient.

I en Rafel Ribó tancà l'acte.

 

Promoció turística: el fi de l’omertà?

Crec no equivocar-me si dic que, un cop separat el gra de la palla, la fira turística de Londres -la World Travel Market- d'enguany es pot resumir en una sorpresa rellevant, i dos clàssics en anys preelectorals i en els previs a l'inici de la negociació del conveni col·lectiu d'hostaleria.

Les declaracions de la presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca fent una impugnació gairebé global a la política turística del govern autonòmic, i donant oxigen electoral a l'extrema dreta, no pot sorprendre a ningú. És el que passa sempre –i es repetirà en cada un dels esdeveniments del calendari de fires turístiques d'aquests mesos vinents- quan estem a tocar d'eleccions. Els hotelers mai no s'estan d'aprofitar el sarau ferial turístic per prendre partit.

A les grans fires turístiques immediatament anteriors a l'inici de les negociacions del conveni col·lectiu d'hoteleria de Balears, els hotelers es repeteixen més que madò llora. Repassin l'hemeroteca i comprovaran que, indefectiblement, declaren la seva modèstia en beneficis. Ho fan sempre, i en qualsevol circumstància: Tant se val si hi ha guerra o hi ha pau, si la inflació frega el zero o s'enfila als dos dígits. La cantarella és sempre la mateixa: Abans de la negociació del conveni els hotelers ens volen fer creure que gairebé treballen a pèrdues. Per fer-ho no hi ha escenari millor que els de les fires turístiques. En aquests dos temes, a la World Travel Market 2022 s'ha escenificat el guió esperat.

La sorpresa ha saltat entorn de la promoció turística. Això sí que és una novetat força positiva. A la fi el tabú que plana, des de sempre, sobre aquest assumpte sembla que es comença a rompre. Sense posar límits a la despesa publica en promoció turística, no hi ha futur que no sigui més turistificació. Coincidint, per casualitat, amb la World Travel Market 2022, els companys i companyes d'Alba Sud em publicaren un article en què, sobre aquest tema, escric: "Aquest [la promoció turística] és un assumpte cabdal, i, alhora, complex. L'ingent negoci de la promoció turística és extraordinàriament opac, i, en moltes ocasions, està vorejant la il·legalitat. Vegeu, a tall d'exemple, el que diu l'informe de Greenpeace en el que analitza les subvencions d'ajuntaments i comunitats autònomes al sector aeri que opera en els aeroports de la península Ibèrica". Acab afirmant que "la demanda de transparència sobre la totalitat de la promoció turística pública i la reivindicació de "ni un cèntim públic per a promoció turística!" haurien de revifar amb força."

L'esmentat informe de Greenpeace explica els mecanismes d'enginyeria legal de les companyies aèries –amb col·laboració de les institucions- per saltar-se la prohibició que la UE fa al fet d'atorgar  subvencions públiques directes, tot afirmant que "el mecanisme preferit és el «patrocini publicitari», pel qual es liciten ajudes que no subvencionen el bitllet ni paguen a les companyies per les rutes establertes, sinó que pretenen que l'import de les ajudes es destini a campanyes de promoció turística d'aquelles ciutats o comunitats que aporten la subvenció". Per tant, semblen escaients dues preguntes: ¿Quants dobles públics en subvencions encobertes a companyies aèries hi ha darrere del anunci a bombo i platerets fet pel govern que la pròxima temporada de turisme britànic començarà en febrer de 2023? Quan en el marc de la World Travel Market 2022, la presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca critica al Govern de les Illes Balears perquè, segons ella, no ha fet tot allò que hauria de fer per millorar la connectivitat ¿Vol dir que no s'han "invertit" suficients doblers públics en subvencions encobertes a les companyies aèries? Contestin i posin un poc de llum sobre la foscor (l'opacitat) de la promoció turística!

En qualsevol cas, benvinguda sigui la disputa pública sobre la promoció turística. Tant de bo sigui el començament de la fi de l'omertà en aquesta matèria!

Publicat originalment a dBalears (13-11-2022)

El Medinaceli de Miquel Tugores

Publicat originalment a Diario de Mallorca  (14-11-2022)

Fóra bo que en l'època d’un pensament mainstream fortament esbiaixat cap a les concepcions molt radicalitzades de l' "homo economicus" parléssim més del valor social de l'amistat. Sóc de l'opinió que, enfront de la suposada racionalitat de l'ésser humà que maximitza l'obtenció dels majors beneficis econòmics possibles (malgrat que els guanys d'un pocs provoquin la gravíssima crisi climàtica i social que patim les majories socials), és possible una racionalitat alternativa: Un sentit comú inspirat en, posem pel cas, allò que Aristòtil (384 aC-322 aC) va anomenar "l'amistat del bo", aquesta amistat en què es comparteix una apreciació del bo i virtuós de la vida, sense cap pretensió de treure-n'hi profit. O, fins i tot, pens que hi podem contraposar a la (i)lògica integrista d' "homo economicus", la lògica de la concepció del pensador Michel de Montaigne (1533-1592) segons la qual "la vida en comú troba la seva perfecció en l'amistat". Tanmateix, per qüestió de pudor no m'és fàcil escriure d'un amic. Emperò, com l'ocasió s'ho paga, en faré una excepció.

L'amistat amb Miquel Tugores ve de lluny, dels últims anys de la lluita contra la dictadura franquista. Una amistat nascuda en la militància clandestina -"del nostre compromís amb un món millor des de jovenets", em deia en Miquel no fa massa dies- que va ser determinant, entre altres coses, del fet que durant dècades em dediqués al sindicalisme. Una amistat que resistí la gairebé nul·la comunicació durant força anys. Els camins de la vida ens van portar per indrets diferents.

El cas és que, en retrobar-nos, en Miquel ja habitava a l'Espanya buidada, i jo a la Mallorca omplerta, col·lapsada, saturada. "Todo el mundo sabe que es difícil encontrar / en la vida un lugar /donde el tiempo pasa cadencioso sin pensar", cantava el grup de rock espanyol Gabinete Caligari en el seu tema segurament més popular, intitulat "Camino Soria", que publicà en els anys vuitanta del segle passat. Efectivament, Medinaceli és un poble de Soria, però, en el Medinaceli de Miquel Tugores, el temps ni passa cadenciós ni molt menys sense pensar. Millor dit, com en Miquel no atura ni de fer coses, ni de pensar projectes, sospit que amb la seva presència s’ha revolucionat, a cop de cultura i art, la tranquil·litat i el cadenciós mode de viure la vida de la vila soriana.

Una "revolució" que començà fa una dotzena d'anys amb la posada en marxa de la fundació que presideix. La "Fundación DEARTE Contemporáneo", amb un petit però excel·lent equip, organitza festivals de música (òpera, jazz, folk ...) i de teatre, concerts de música clàssica, mostres de cinema, exposicions d'art modern, concursos de cant, i, molt important: exposa l'àmplia col·lecció personal d'en Miquel. Tot en un marc veritablement incomparable com és el Palau Ducal de Medinaceli, extraordinàriament i curosament condicionat per a poder  encabir-hi tota aquesta activitat de màxima qualitat, i amb noms rellevants del panorama artístic i cultural espanyol i internacional.

L'origen preromà del poble està fora de qualsevol dubte (basta visitar-lo), però pel que fa al nom sembla que hi ha certa controvèrsia sobre l'etimologia del mot "Medinaceli". Està molt estesa l'opinió que considera que és un híbrid entre àrab i llatí a partir de Medina Coeli (ciutat del cel), però fa l'efecte que és més científica la teoria que adjudica l'origen del mot exclusivament a l'àrab i que ve de "Madīnat Sālim", és a dir, quelcom com ara "Ciutat del sa". En qualsevol cas, el Medinaceli d'avui dia –el Medinaceli de Miquel Tugores- ha esdevingut, permetin-me la hipèrbole, en una mena de Macondo on passen coses màgiques: Per exemple, des de fa temps la delicada salut de l'amic Miquel, que el va fer sortir de Mallorca, no fa altra cosa que millorar.

L'últim encanteri succeït al Medinaceli de Miquel Tugores ha sigut la inauguració, el proppassat 29 d'octubre, de La Maison d´Eros, una àgora d'art eròtic singular en el panorama artístic i cultural. A una casa del segle XIX –comprada per un grup d'amics i amigues d'en Miquel a proposta seva, molts d’ells i d'elles de Mallorca- artistes de totes les disciplines artístiques (pintura, escultura, fotografia, videoart, poesia, literatura, etc.) tenen a la seva disposició les sales expositives per fer-nos gaudir de l'art inspirat en el cos humà. Tanta sort que en Miquel Tugores estarà a l'aguiat dels nous encanteris que, ben segur, succeiran en aquest originalíssim espai... La màgia de l'amistat i la utopia d'un món millor hi tindran molt a veure!