2010

(Les meves coses preferides)

No ha estat un bon any aquest que ara acaba. No ho ha estat per al poble saharià, palestí , haitià, de la zona africana dels Grans Llacs... o per les dones de Ciudad Juárez. Tampoc no ha estat un bon any pels que no pertanyen a les èlits dels poderosos i dels rics. Arreu del món hi ha més atur, més pobresa, més persones excloses del festí consumista. A tot el món, els rics són de cada vegada més rics i la desigualtat més gran. En la meva opinió, la frase cinematogràfica de l’any ha estat la de la pel•lícula Wall Street: Money never sleeps quan el protagonista diu allò de “l'avarícia és bona. Ara sembla que és legal”.

El 2010 ha estat un mal any per la “Mare Terra”. A tall d’exemple, la insuficiència dels resultats de la cimera de Cancún per posar fre al Canvi Climàtic; el vessament de petroli al golf de Mèxic per part de British Petroleum; les agressions de les multinacionals a la selva amazònica i a les lluites indígenes d’Amèrica...

Malgrat que ha estat l'any del 50 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, Lu Xiaobo segueix a la presó; Sakineh Mohammadi Ashtiani segueix pendent de ser lapidada; Cuba va com va... i Guantánamo no s’ha tancat.

No ha estat un bon any per la socialdemocràcia espanyola del ZP i el PSOE. La seva claudicació a la dictadura dels mercats ha coincidit amb la imposició de l’austeritat neoliberal i del final del somni de la democratització real de la UE. Tampoc sembla que hagi estat un bon any per l'esquerra que malauradament ja només uneix excisions i exclusions.

A Balears, els actors trasformadors i emancipadors no acaben d’assumir que el necessari canvi de patró de desenvolupament té –i tindrà– uns costos de transició molt importants i que és molt probable que hi hagi creixement sense ocupació... La brega social i política de 2010 en clau autonòmica m’ha semblat massa centrada en els efectes de la crisi (corrupció, atur, dèficit pressupostari de les administracions...) i manco en les causes de les peculiaritats de la crisi de Balears i del com fer-hi front.

Per acabar-ho d'arrodonir-ho ens han deixat Labordeta, Saramago, Enrique Morente... i Tony Juddt (autor del llibre El món no se’n surt una de les coses joioses d’aquest any).

Tanmateix en el balanç no tot és negatiu. Les ganes de seguir lluitant per un altre món, per unes Illes Balears millors, el naixement de nous instruments d’intervenció política, la certesa que és possible la equitat social i mediambiental, els nous reptes personals, professionals, la meva inesgotable ànsia de coneixent del món, el estimar i estar segur de ser estimat... són les meves coses preferides de 2010.

Per això he volgut il•lustrar la darrera entrada d’aquest any amb la extraordinària versió de John Coltrane de My Favorite Things.