El caos del control aeri d’aquets dies no m’ha causat cap mal de cap, ja que no he tingut necessitat de sortir de Mallorca, malgrat això, durant aquests dies no m’han deixat de xiular les orelles. Bàsicament per la reiteració dels tertulians i tertulianes dels mitjans de comunicació, alguns altres analistes i fins i tot algun ministre en anomenar “vaga” al que feren el col•lectiu de controladors aeris de l'Estat. És cert que, gairebé tothom ha qualificat la “vaga” de salvatge. Però parlar de “vaga” és una autèntica ignomínia, quan realment del que s’ha de parlar és d’un abús de poder i de la posició privilegiada d’un col•lectiu, juntament amb un sindicat corporatiu ad nauseam. Sindicat, per cert, molt ben assessorat (es diu que el cap d’aquest assessorament és, ni més ni maco, que Miquel Roca i Junyent) per aconseguir els seus objectius amb uns procediments que res a veure tenen amb el dret democràtic de convocatòria i realització de vaga.
No de bades, la instrumentalització de les baixes massives i col•lectives per malaltia en un servei essencial per a la comunitat recorda massa els moviments de boicot colpistes de l’oposició al govern del president Salvador Allende al Xile de la Unitat Popular.
Sóc dels que encara creu que, la mobilització social —particularment la vaga― és la millor forma de defensa dels febles de les agressions dels poderosos i, per tant, un insubstituïble instrument de progrés. Tal vegada, sigui per això, que en sap tant de greu que s’utilitzi la paraula “vaga” tan lleugerament!
Per tant, és evident que, de cap de les maneres, no es pot aplicar al col•lectiu de controladors dels cels aeris la celebèrrima frase de Francesc Layret "quan els treballadors fan vaga, no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions".
I de tot plegat, el que realment m’esborrona, és veure com hi ha gent que aprofita l'ocasió per demanar una regulació restrictiva del dret de vaga. Quina creu amb aquesta dreta sense complexos!
Convindria que la socialdemocràcia desorientada no es deixés seduir per la confusió de les paraules: La declaració d’estat d’alarma mai serà una solució, com a molt serà un mal menor.
FOTO: Galeria d'Art de la CGIL
Interruptors automàtics
Armant Pizzinato
(Maniago, Pordenone, 1910 - Venècia, 2004)
De acuerdo con lo que comentas Rafa, pero ojo, estoy convencido que algún gabinete de asesoramiento empresarial, debe estar analizando el concepto de jornada que les aplican a esta gente, lo de las horas de presencia del transporte es un juego de niños comparado con el invento que se han sacado para los controladores. Yo estoy convencido de que en los tribunales dificilmente el decreto de la jornada superará su revisión, y si lo supera, entonces el conjunto de los trabajadores está en peligro, pues computar las bajas, los permisos y el tiempo sindical como tiempo de presencia, no computable como jornada efectiva es una novedad alejada de lo que establece el E.T. De todas formas los controladores etán alejados del mundo y su percepción de la realidad laboral de este país es lamentable, tipico de los Sindicatos coorporativos. Pero van aprender a palos.
ResponElimina