Ahir, a la jornada
“UN  NOU ESTAT, UNA NOVA SOCIETAT” organitzada
per la Fundació Emili Darder i l’Ateneu Pere Mascaró, vaig moderar el
debat  sobre un altre model econòmic.  Aquesta és la intervenció que tenia preparada per
iniciar el debat. Per economitzar temps  no la vaig llegir. Aquí la deixo per si interessa  a algú. 
Definir un altre
model econòmic des de plantejaments d’esquerra, ecologistes i soberanistes, és
tan urgent com  complicat i laboriós.  És una tasca que, en qualsevol cas,  hem d’abordar,  amb el màxim rigor i sense por a
equivocar-nos.  La major equivocació
que podem cometre és la mandra intel·lectual per a construir  noves idees 
econòmiques que assegurin una nova prosperitat per al país. 
Però no deixa de
ser complicat repensar un model alternatiu a l’actual manera d' inserció de
Mallorca -i de les  Illes Balears - en el
sí de la globalització neoliberal. Per això és tant important sumar
experiències, sabers, voluntats, lluites...
És evident que els
símptomes d’esgotament dels models de creixement de les Illes Balears, són
d’abans que s'iniciés l'actuals crisi (finals de 2007). 
Val a dir que, per
exemple, el PIB per càpita de les  Illes Balears,
ha passat de ser l’any  1986 el més
elevat de l'Estat Español (amb un nivell que superava en 1985 en més d'un 50
per 100 a la mitjana) al vuitè lloc l'any 2011.
El  “model  econòmic balear” basat històricament en la
sobrespecialització en la producció de 
turisme de sol i platja -amb alguns episodis d’excessiva presència de l'
activitat de la construcció-,  per la
seva pròpia  naturalesa és ineficient  per a una economia socialment cohesionada i, sense
sobirania fiscal,  no s’han pogut fer polítiques  de cohesió social (d'igualtat). 
La tendència és, des de fa anys, vers una més inequitativa distribució
de la renda cap a les classes socials més riques. La qual cosa  fa que les economies de Mallorca, Menorca,
Eivissa i Formentera,  siguin  de les economies amb  major desigualtat de la UE-27.  
A més,  hi ha  noves urgències.
El programa del PP
–que,  al meu parer, poca cosa té a veure
amb una sortida de la crisi-  resulta insostenible. És urgent –ho
hem dit moltes vegades- impulsar polítiques alternatives de sortida de la crisi, que superin de l’actual
cercle viciós de retallades que provoquen més retallades, que apuntin cap
aquest model diferent de desenvolupament sostenible, regulat democràticament.
Per això  s’ha de transitar, del
dogma de l’austeritat, a la recuperació del camí del desenvolupament, d’un altre
model de creixement  i la creació
d’ocupació, perquè ...
L’economia de les Illes Balears té un problema cabdal, que
sobresurt a tols els demés: Una taxa mitjana 
d’atur de més del  23%, amb una
taxa d’atur de llarga durada del 10,41% i amb més de 38.000 llars amb tots els
actius en atur. 
Per una altra prosperitat és necessari un altre model de creixement
econòmic que, necessariament,  ha de anar
en paral·lel  al  creixement  de:
·        
polítiques d’equitat i de benestar social,
·        
de factors ecològics, de sostenibilitat i d’energies renovables,
·        
de polítiques fiscals progressives i que garanteixen la suficiència,
·        
de valorar  més el valor i no tant la
quantitat.  
Un altre model d’economia que, en la meva opinió,  hauria de provocar, una nova concepció de
política social.  Radicalment
preventiva.  La garantia d'igualtat
ha de estar garantit  per una Renda
Bàsica com un dret de ciutadania.
Mentrestant ja hauríem de treballar a favor
d’una ràpida implantació d’una Renta Mínima
Gargaritzada vinculada a la carència de renta i no al fet d' haver tingut
treball remunerat i haver generat dret a altres prestacions econòmiques.  La ILP 
de Catalunya és, en aquest sentit un bon referent. 
Unes dades: A l’any
2010 Balears tenia una taxa de  cobertura
de les llars potencialment demandants de rendes mínimes vàries de menys del
10%. I l’any 2011 la taxa de pobresa es va enfilar al 18,5  i la de risc d’exclusió al 24,5.
Bé per parlar  d’aquestes coses comencem el primer  debat del dia.  Ho 
farem amb Pere Sampol que, segons el programa, ha de parlar d’alternatives
econòmiques de l’esquera al  model
econòmic especulatiu i amb Fina Santiago que  parlarà 
de polítiques socials front a la crisi.
Bon i profitós
debat i que no ens manqui el coratge per pensar en un futur millor per aquesta
terra. Una nova prosperitat és possible.  

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada