Publicat originalment a Diario de Mallorca
(03-04-2019)
I.- A les acaballes de 2013 s'estrenava a Espanya la pel·lícula -
documental "L'encerclement. La démocratie dans les rets du
néolibéralisme" que, sota la direcció de Richard Brouillette, ens presentava
un seguit de reflexions i anàlisis de prestigiosos/as intel·lectuals que dibuixaven
un polièdric retrat de la ideologia neoliberal, i dels múltiples mecanismes que
fa servir per a imposar la seva "revolucionària bona nova", amb
mesures, com ara, la reducció del paper de l'estat, les privatitzacions a
l'engròs, les desregularitzacions, la substitució del dret del treball,
protector de la part més feble en les relacions laborals, per un "dret de
l'ocupació", al servei exclusivament de la competitivitat i el benefici
empresarial, etc.
Un dels àmbits més estratègics de
la revolució neoliberal és l'educació. El professor de ciències de l'educació de
la Universitat de Quebec, Normand Baillargeon, ho explica en la seva
intervenció a "L'encerclement ..."
amb aquestes paraules: "Llavors l'educació es desvia de la ciutadania, del
bé comú, cap als interessos de les empreses privades que s'apoderen de
l'educació. No és el mateix pensar el món des del punt de vista de la cultura,
que pensar-lo des del punt de vista del que ofereix tal empresa". El cert
i segur és que -independentment que es comparteixi o no la crítica marxista a
la teoria del "capital humà"-, si s'analitza amb certa atenció
l'estratègia educativa global, és fàcil concloure que en les últimes dècades el
paper d'ascensor social tradicionalment adjudicat a l'escola ha anat perdent marxa.
En això han sigut clau bona part de les diverses reformes educatives inspirades
per l'OCDE, i, en l'àmbit universitari, la facilitació de la mercantilització
de l’ensenyament superior propiciada pel Pla Bolonya de 2009, i les polítiques
de beques amb seriosos dèficits de progressivitat.
II.- Fet i fet, els ascensors socials segueixen sense funcionar
correctament per a aquelles persones joves no riques una vegada han culminat
l'educació superior. Comença a haver-hi alguna sospita que les dificultats per
a la incorporació a les seves carreres professionals de moltes persones joves
egressades és directament proporcional a la posició econòmica dels seus
progenitors. I aquestes sospites no es basen únicament, encara que també, en el
"(a)normal funcionament del mercat", que fa que el que podríem
denominar meritocràcia i l'excel·lència acadèmica siguin més difícils d’assolir a l’alumnat que pertany
a les classes de rendes baixes. Les diferències s'incentiven, fins i tot, des
de les polítiques públiques d'ocupació juvenil per a egressats i egressades,
com és el cas del "Programa de foment de la contractació en pràctiques de
joves qualificats/ades" que, en el cas del Regne d'Espanya, gestionen les
Comunitats Autònomes.
L'objectiu d'aquest programa, que
a Balears es denomina "Soib Jove Qualificats", és incentivar la
contractació en pràctiques (entorn de 12-15 mesos de durada) de persones joves
(entre 18 i 30 anys) desocupades, amb estudis universitaris o de formació
professional superior, beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.
Un dels requisits per poder-se beneficiar del programa és estar inscrit o
inscrita en el Servei Públic d'Ocupació corresponent (en el nostre cas al SOIB)
com a demandant d'ocupació en atur. Això esdevé una barrera d'accés per a
aquelles persones joves qualificades que, personalment o familiarment, no poden
esperar de mans plegades la seva possible participació en un programa com el de
"Jove Qualificats". Vet aquí com aquest requisit esdevé en un element
de desigualtat. No tothom pot, una vegada adquirida la condició d'egressat/da,
rebutjar una ocupació precària per a contribuir a la modesta economia familiar,
o per iniciar un precari procés d'emancipació. Hom podria dir que aquesta és
una causa per la qual existeix el fenomen que denominem "sobre
qualificació" en moltes ocupacions, però que el programa "Jove
Qualificats" sembla ignorar. Si en aquest assumpte es vol passar de la
retòrica de la "igualtat d'oportunitats" a la garantia de la
"igualtat de resultats", la solució és ajustar el programa,
incloent-hi al requisit d'inscripció com a demandant d'ocupació en atur el d'inscripció
com a demandant de millora d'ocupació. Així de senzill!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada