Publicat
originalment a dBalears (29-04-2019)
Aquesta setmana he dubtat entre
comentar els resultats electorals o la commemoració, un any més, del Primer de
Maig, que està a tocar. Tot i que he optat pel segon assumpte, deixau-me dir
que, com amb més del 80% del vot escrutat el PSOE i Ciudadanos sumen una còmoda
majoria absoluta al Congreso de los Diputados, la presumpta clau és si Pedro
Sánchez aclarirà si el pacte PSOE+Cs està del tot descartat o no ho està. Per
lesa democràcia ho hauria de fer abans del 26 de maig!
Anem al tema del 1r de maig: La
situació socioeconòmica, diguin el que diguin els portaveus del neoliberalisme
(progre, conservador, ultradretà), no és de superació de la crisi social. Més
aviat al contrari. Hom diria que, d'una manera o d'una altra, amb més o menys
intensitat, es va consolidant la substitució del que es va conèixer com a
societats amb àmplies "classes mitjanes", per societats amb àmplies
"classes precaritzades". Encara que només sigui per això, tot i que
breument, paga la pena detenir-se en el passat, el present, i en el possible
futur immediat, d'una data reivindicativa com la de l'1 de maig.
I.- El Primer de Maig té l'origen als fets de Chicago de 1886, és a
dir, en un dels moments històrics més rellevants per a les lluites obreres del
segle XIX en reivindicació d'una jornada laboral de 8 hores diàries. En aquest
sentit, ve al cas recordar que s'acaba de complir el centenari de la primera
legislació espanyola relativa a una jornada de vuit hores o quaranta-vuit hores
de treball setmanal. Va ser mitjançant el Reial decret del 3 d'abril de 1919, i
fou una conquesta de les grans mobilitzacions, com ara una reeixida vaga
general a Catalunya que va seguir a –o va ser conseqüència de- la mítica vaga
de la Canadenca de la qual el mes de febrer d'enguany s'ha commemorat el primer
centenari.
El citat Reial decret del Govern,
presidit aleshores pel comte de Romanones, es va publicar oficialment, però la
patronal no el va complir, i el moviment obrer va haver de continuar lluitant
per una efectiva jornada laboral de 8 hores. Aquesta és una lluita que segueix
encara ara. Les legislacions sobre jornada laboral màxima solen ser de les més
incomplides per part dels empresaris, especialment en contextos de precarietat
laboral i teixits empresarials en els quals són hegemòniques les petites i les micro
empreses. I, tanmateix, és l'hora d'organitzar l'ofensiva per una
legislació que reguli una jornada màxima
de 32 hores setmanals!
II.- Un aspecte de la realitat més pròxima ve donat per la
publicació d'un recent informe del sindicat CCOO. El seu títol és "Consum
de fàrmacs en cambreres de pis", i descriu la següent situació: 1. El
95% d’aquestes cambreres sofreix símptomes clínics d'ansietat. 2. Quatre de
cada deu presenten símptomes depressius. 3. El 74% té problemes de concentració,
i el 82% falta d'energia. 4. El 70% afirma tenir entre 4 i 7 zones de dolor
muscular. 5. El 71,5% consumeix fàrmacs per al dolor. Una situació provocada
per les càrregues de treball, les formes imposades quant a organització del
treball, i l'absència de mesures reals de prevenció de risc laborals.
La lluita contra l'explotació,
directa o indirecta, és part de la història del Primer de Maig. Ho segueix sent
en l'actualitat. A tall d'exemple, ja n'hi ha prou de quedar bé amb les Kellys!
El que urgeix són mesures concretes per a corregir de debò aquesta situació
d'haver de treballar emmalaltint! Per cert, no he vist cap proposta electoral
que es comprometi a introduir en la legislació turística (especialment a
l'autonòmica) obligacions de, per exemple, la utilització a les habitacions dels
hotels de mobiliari que permetin treballar-hi amb unes mínimes
condicions ergonòmiques.
III.- I el futur? En l'immediat, sense menystenir la tradició
històrica de lluita del moviment sindical, convé teixir aliances entre el
moviment sindical i altres moviments emancipadors. Pot ser que no estigui massa
lluny el Primer de Maig en què la consigna de la mobilització sigui "Stop
explotació de l'algorisme". I, en el context neoliberal, no sembla que els
algorismes entenguin de justícia social, sobiranies, feminisme, ecologisme, ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada