Publicat originalment a dBalears (07-10-2019)
Des
de fa alguns anys, el moviment sindical internacional, organitzat entorn de la
Confederació Sindical Internacional (CSI), i l'Organització Internacional del
Treball (OIT), impulsen, cada 7 d'octubre, la "Jornada Mundial pel Treball
Decent". L'OIT que, recordem-ho, és (amb una composició tripartida de
governs, sindicats i patronals) l'organisme especialitzat de l'ONU en l'àmbit
de l'ocupació i la Seguretat Social, afirma que el treball decent
"resumeix les aspiracions de les persones en la seva vida laboral,
aspiracions en relació amb oportunitats i ingressos; drets, veu i
reconeixement; estabilitat familiar i desenvolupament personal; justícia i
igualtat de gènere". És, veritablement, una definició amb un grau
d'indefinició molt pròpia de les burocràcies tripartides internacionals, de
difícil comprensió i avaluació pràctica.
Aplicant
allò del "pensa globalment, i actua localment" convé no perdre de
vista que aquest dilluns na Jessica, una empleada de la llar que treballa com a
interna en una luxosa casa del Port d'Andratx, començarà la setmana sense tenir
cap garantia de poder lliurar algun dia durant la setmana. I, tanmateix, allò
que més la neguiteja i angoixa és saber si serà una setmana en la qual la
situació de"assetjament ambiental" serà més o menys intensa. Jessica
continuarà esperant, però decebuda amb els mesos de Govern de Pedro Sánchez, la
ratificació per part el Regne d'Espanya del Conveni 189 de l'OIT sobre treball
decent per a les treballadores i els treballadors de la llar.
Durant
la "Jornada Mundial pel Treball Decent" d'enguany, en Juan treballarà
les quatre hores del seu contracte, que finalitza a final de mes, en una
subcontracta d'AENA. En acabar, com cada dia, se n'anirà el més aviat que
pugui, a la barraca que ha hagut de muntar-se sota el pont de la Via Cintura de
Palma, a tocar Son Oliva. El salari no arriba per a un lloguer! Juan té una
preocupació gairebé obsessiva: Que no el desallotgin de davall del pont!
El
dilluns d'aquesta setmana na Coloma li sonarà el despertador a les 5.30 h i,
gairebé en dejú, prendrà el seu primer fàrmac. A punt de complir 62 anys ha de
continuar treballant en els pisos d'un hotel de Cales de Mallorca que,
afortunadament -els no rics ens conformam amb poc-, no s'ha vist afectat per la
fallida de Thomas Cook. Coloma ja assaboreix l'acabament de la temporada
d'enguany. Ja no pot més! L'acabarà profundament emprenyada: Confiava que hi
hauria un Govern d'Espanya d'esquerres (ella és una gran admiradora de Pablo
Iglesias), i que les reivindicacions de les kellys es farien realitat. Està
profundament irritada tot pensant que, com la jubilació anticipada no s'albira,
la pròxima temporada haurà de seguir treballant amb l'elevat grau de medicació
acostumat.
Per
a en Pere el 7 d'octubre serà un "bon dia". Es podrà relaxar una mica
després d'un cap de setmana de treballar molt, de molts quilòmetres en la bici,
de moltes comandes de Glovo... Pere treballa moltíssimes hores. En la mesura que
pot, combina la seva condició súper precària de "rider" amb
contractes de molt curta durada i a temps parcial (generalment coincidint amb
dies de gran presència de creuers en Palma) en un restaurant. I, així i tot,
per a Pere, que es va acostant als 30 anys, emancipar-se de la llar dels seus
pares continua sent una quimera.
Parlem,
per acabar, d'en Apoloniusz. Un polonès que treballa en la construcció amb un
contracte d'obra. Està angoixat perquè l'obra està acabant-se, i durant l'últim
any i mig ell i la seva família només han pogut arribar a fi de mes amb els
ajuts de Càritas.
Vet
aquí algunes històries, de milers que hi ha a casa nostra, de vides reals de
treball remunerat "no decent". Són històries de pors i d'angoixes amb
les quals viuen les seves vides les persones protagonistes. Potser convindria
simplificar la definició de "treball decent". Podria servir quelcom
semblant a: ocupacions remunerades que no provoquin ni pors ni angoixes.
Altrament dit, aquelles que permeten als treballadors i les treballadores viure
-sense precarietats- vides desitjades, i en llibertat de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada