És el moment d'un front ampli per a la desturistització de la nostra economia

Publicat originalment a dBalears (21-09-2020)

A finals del passat mes de juliol els mitjans de comunicació n'anaven plens de notícies, comentaris, i anàlisis sobre el "Fons de Reconstrucció de la Unió Europea". Però ara se'n parla menys dels 140.000 milions d'euros –dels quals 72.700 seran "ajuts directes a fons perdut"- que rebrà el regne d'Espanya en els mesos vinents de la UE. No pretenc analitzar ara l'acord del Consell Europeu celebrat entre el 17 i el 21 de juliol de 2020 que, en la meva opinió –tot i que no canvia el model neoliberal i de creixement infinit de construcció europea- té bastants aspectes molt positius en relació al tarannà de la UE fins aquest acord, especialment, si el comparam amb el que es va fer per encarar la crisi de 2008. Els meus neguits d'ara mateix són què ens tocarà a les Illes Balears d'aquests milions d'euros, i, alhora, si serem capaços d'invertir-ho en un cert canvi de model de creixement menys contaminant, i que reparteixi molt millor la riquesa generada.

L'objectiu declarat d'aquest Fons Europeu és "reactivar les economies, especialment les dels països del sud de la UE, els més afectats per la crisi pandèmic-econòmica provocada pel SARSCoV-2". Sembla evident que, per situació geogràfica i especialització econòmica en el tot turisme, les Illes Balears haurien de tenir un tracte especial. No està, ni de bon tros, garantit. Podria passar que ens haguéssim de "conformar" amb la part dels ajuts directes que es destinen a assumptes socials, com, per exemple, per finançar els famosos ERTOs, i res de res per a projectes que signifiquin una certa diversificació de la nostra economia.

En aquest sentit, crec que és el moment de no despistar-se, d'un front ampli en un doble sentit: per a bloquejar qualsevol intent de, amb la falsa excusa que cal atendre al prioritari, més turistització, i per a aconseguir que aquest Fons Europeu de Reconstrucció financi projectes empresarials de nova generació que, ni directament ni indirectament, siguin turístics. És el moment de l'empresariat innovador de debò, del món de l'emprenedoria socialment compromesa i deslligada de l'enganyifa de la "bogus self-employed" (falsos autònoms). És el moment d'aliances en el marc de la UE (reactivar l'Euroregió?), i d'un nou i renovat Diàleg Social amb la inclusió del moviment ecologista i del feminista. És el moment de fer, i de no queixar-se tant!

D'aquesta pandèmia hauríem d'haver après a fer les coses de manera diferent, i, sobretot, a fer altres coses. Val a dir que, en la utilització del Fons Europeu de Restricció, els projectes empresarials i d'emprenedoria concrets tindran una importància cabdal. I, tanmateix, el meu grau d'escepticisme que es faci una cosa diferent del que ens ha portat a ser una de les regions europees més afectades per la crisi economicosocial derivada de la crisi sanitària de la covid-19, és tan gran com la convicció de la seva necessitat.