Publicat
originalment a dBalears (29-03-2021)
A mitjans de la setmana passada,
segons dades facilitades per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von
der Leyen, només 18,2 milions d'europeus estaven completament vacunats amb les
dues dosis, el què suposa un 4,1% del total de població. Són les xifres del
fracàs del pla europeu de vacunació per a fer front a la crisi sanitària global
de la covid-19. Aquest fracàs -amb les tensions amb AstraZeneca, i el cridaner
silenci de l’equip científic d’Oxford inclòs-, que és especialment frustrant en
un context d'empitjorament de la situació epidemiològica en tota Europa, i que és,
diguem-ho sense embuts, conseqüència de: a) L’absència de política industrial
europea que, en bona part, ha sigut externalitzada a Àsia, i , òbviament, la
recent autorització per part d'Agència Europea de Medicaments d'alguns centres
de fabricació a Europa no soluciona el problema escultural i de fons. b) Un
model de governança global en la qual predomina el component de "lliure
comerç". En el “es el mercado,
amigo” de Rodrigo Rato es basa l'anomenada a "geopolítica de les
vacunes".
Val a dir que en una situació de
crisi global multidimensional, i, conseqüentment, d'imprescindible transició
envers una solució ecosocial, és especialment indecent que es mantinguin les
patents de les vacunes, i que la indústria farmacèutica continuï regint-se
únicament per la lògica del benefici econòmic. Tot plegat és un exemple que la
tan invocada i neoliberal "col·laboració publicoprivada" és garantia
de negoci privat, però no d'eficiència ni de compromís amb les necessitats de
les societats. D'aquest fracàs europeu convindria treure els necessaris
ensenyaments per a canviar l'orientació i maneres de gestió dels fons
europeus "Next Generation", tal
com planteja el moviment ecologista.
I, mentrestant, a casa nostra el
procés de vacunació transcorre extremadament lent. Una lentitud que, estant en
la tònica de la lentitud de la UE, només es compensa amb la molt plausible
certesa que, sense compra centralitzada per la UE, per aquestes contrades no
hauríem vist ni tan sols el primer vial de vacuna. Una lentitud exasperant i
amanida per clamorosos episodis de desvergonyiment de càrrecs polítics i
eclesials saltant-se el torn, de "turistització de les vacunes"
(avançar cap a la "immunitat de ramat" sembla més fonamental per
tenir temporada turística que no per a viure en un context de salut pública
acceptable com més aviat possible), o del populisme de les elits (SOS Turismo, Plataforma Vacunas, Salud i Economía...).
Sigui com sigui, la pregunta de
si "l'epidèmia acabarà reduïda a un capítol més de la trista i llarga
història del que Naomi Klein va batejar com a 'capitalisme del desastre', o
potser en sortirà un ordre mundial més equilibrat, tot i que potser més
modest?", que ens formula Slavoj Žižek a "Pandèmia. La covid-19
trasbalsa el món", està encara per resoldre. Entre altres coses perquè el
dubte més gran entorn de les vacunes està a saber si la mobilització social
aconseguirà posar en marxa una
economia ecològica, feminista i solidària, com la millor de les vacunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada