Amb
les últimes dades disponibles (febrer 2021), l'assumpte de les pensions
públiques afecta, almenys, a un total de 9.807.250 persones arreu de l'Estat
Espanyol, i, pel que fa a les Illes Balears, a 197.025. La pensió contributiva
mitjana de febrer va ser de 1.029,90 € en el cas del conjunt del Regne
d'Espanya, i de 956,96 € a casa nostra. Aquestes dades fan referència al total
de pensions contributives (les no contributives, i, sobretot, les privades són
figues d'un altre paner) en vigor, és a dir, cobrades. Aquesta cistella de
pensions de la Seguretat Social és, en la seva composició, d'una certa
complexitat i heterogeneïtat, car inclou prestacions força diferents
(jubilacions, viduïtat, incapacitat permanent, orfandat, i a favor de
familiars); prestacions del Règim General i dels tres règims especials
(Autònoms, del Mar, i Mineria del Carbó); i, a més a més, la data de
reconeixement varia molt, i això fa que el ventall de quanties sigui molt
diferent.
En
qualsevol cas, és millor que ens fixem en les pensions de jubilació que, amb
diferència, afecten a més persones (6.132.449 persones al conjunt de l'estat, i
128.715 a les Illes Balears), i tenen una quantia mitjana de 1.184,26 €, i 1.092,57 €, respectivament.
Val a dir que la mitjana del conjunt de la citada cistella de prestacions,
àdhuc tindria una mitjana menor si s’incloguessin les minses prestacions dels
empleats i de les empleades de la llar.
És
en aquest context on s'està produint una forta disputa, que confronta la
defensa d'un bé comú contra l'intent d'espoli neoliberal de les pensions
públiques mitjançant la seva privatització i degradació. Una confrontació que
les recomanacions de l'anomenat "Pacto de Toledo", i els missatges
del Gobierno de España –especialment els que emet el
ministre José Luis Escrivá-
en cap cas ni frena ni reverteix dit procés de privatització i degradació.
No
és, doncs, agosarat considerar el moviment en defensa del sistema públic de
pensions com un moviment contrahegemònic i emancipador. Fonamentalment per dues
raons:
Acadèmicament,
els procomuns o béns comuns (commons en anglès) es defineixen com aquells
recursos que pertanyen, o es comparteixen, en el si d'una comunitat; que poden
ser de qualsevol classe, des de recursos naturals i terres, fins a, posem pel
cas, programari, i que -i això és força important- no haurien de poder ser
assimilats a mercaderies, i, conseqüentment, haurien d'estar fora de qualsevol
lògica de mercat. En aquesta lògica, i al marge d’academicismes, no és forassenyat considerar un procomú –i,
per tant, un bé a protegir de les mans dels mercaders- l'actual sistema de
pensions públiques. No s'oblidi que són la part substancial d'una Seguretat
Social amb més de cent vint anys d'història
(des de la Llei d'accidents de treball de gener de 1900), i que avui en
dia han esdevingut especialment importants per a una certa cohesió social.
Per
una altra banda, el moviment en defensa del sistema públic de pensions és una
rebel·lió contra la normalització de l'axioma segons el qual "el jovent
[no ric] té pitjors expectatives de futur que les generacions precedents".
Aquesta és una qüestió en disputa que -tot recordant la denúncia que, en el
context del 15-M, el jovent feia: "Sense casa / Sense curro / Sense
Pensió"- cal que torni a ser als carrers i places.
Doncs
som-hi: Dissabte d'aquesta setmana, 6 de març, la Coordinadora Balear per les
Pensions Públiques (vegeu imatge que il·lustren aquestes línies) ens convoca a
defensar el procomú de les pensions públiques, l'erradicació de la bretxa de
gènere en les pensions, i un futur digne per a tot-hom.
Publicat originalment a dBalears (0-03-2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada