divendres, 9 d’abril del 2021

Renda Bàsica, innovació social, nou contracte social...


 Publicat originalment a dBalears (05-04-2021)

L'entesa d'ERC i la CUP no ha esdevingut encara en part de l'acord de govern independentista de Catalunya. I, tanmateix, paga la pena, malgrat que sigui amb un poc de retard, fer un comentari -tant del document acordat entre aquestes dues forces parlamentàries catalanes, com del discurs del candidat Pere Aragonès i Garcia en la primera secció del debat d'investidura- amb relació a la Renda Bàsica Universal (RB).

L'acord ERC-CUP es limita al compromís d'implementació d'un pla pilot d'aplicació d'una RB a determinades franges d'edat. Hi ha, això si, una certa concreció pel que fa a les fases del pla pilot esmentat: "Fase 1. Any 2021. Estudi de les millors opcions de polítiques de rendes socials per l'erradicació de la pobresa, incloent el disseny d'un pla pilot per implementar la RBU en alguna o algunes franges d'edat, i inici de les adaptacions necessàries per a dur-lo a terme (legislatives, si és necessari, i pressupostàries). Fase 2. Any 2022. Implementació de les millores i transformacions acordades en polítiques de rendes socials, i del pla pilot d'una renda bàsica universal per franges d'edat més vulnerables. c. Fase 3. Any 2023. Avaluació dels impactes i del funcionament i formulació de propostes per tal d'ampliar-la, si és el cas".

Però, hi manca una cosa fonamental: Què es vol investigar amb aquest pla pilot? Quines hipòtesis es volen corroborar o refutar? En qualsevol cas –si tot plegat es concreta amb un govern català presidit per Pere Aragonès-, ja estaria bé que la Generalitat de Catalunya formés part del grup d'institucions governamentals interessades a experimentar la RB com innovació social. Abans ho han fet, amb plans pilots molt diversos, entre d'altres, els governs de Finlàndia, Dauphin (Canada), Madhya Pradesh (Índia), Otjivero-Omitara (Namíbia), o deu dels barris de l'Eix Besós de Barcelona. Per a quan una voluntat innovadora similar en el Govern de les Illes Balears?

Convé, no obstant això, tenir en compte que els plans pilot de RB tenen moltíssimes limitacions, car són limitats en la durada, i limitats en el nombre de població que hi participa. Val a dir, emperò,  que els resultats dels executats fins ara corrobora la bondat de la RB com a instrument per a erradicar la pobresa, reduir desigualtats, aconseguir de debò una certa igualtat d'oportunitats, millorar substancialment la salut física i mental, i, en definitiva, aconseguir que la gent sigui lliure en tenir el dret a l'existència material garantit.

En qualsevol cas, com bé apunta Bru Laín, els experiments de renda bàsica no poden convertir-se en un fi en si mateix. El punt important és tenir voluntat política per a implementar la RB. En aquest sentit són, a parer meu, força interessants les paraules del candidat Pere Aragonès: "Cal ser innovadors. Cal que afrontem amb rigor, metodologia, i ambició el debat sobre la renda bàsica universal [...] Arreu del món estan sorgint iniciatives innovadores en aquest sentit, i Catalunya també hem de fer la nostra aposta i la nostra proposta. Aquest és un bon punt de partida del nou contracte social, i estic segur que ho podrem complementar amb altres objectius, com, per exemple, que ningú es vegi exclòs de l'accés a l'àmbit digital, o que tothom disposi d'una nova distribució del temps que contribueixi a la conciliació, a la salut, a la productivitat; en definitiva, a fer la vida més fàcil i més feliç".

D'això es tracta. D'un nou contracte social per a fer front a les incerteses dels temps postpandèmics, de múltiple crisi ecològica, polièdrica crisis social estructural (pèrdua de capacitat d'integració social del treball remunerat, quarta revolució industrial...). En definitiva, Renda Bàsica Universal ja perquè la desigualtat -aquí cito a Tony Judt- "no és tan sols un problema tècnic. Il·lustra i agreuja la pèrdua de cohesió social: la sensació de viure en una sèrie de comunitats reixades, el gran propòsit de les quals seria guardar-se d'altra gent (més dissortada que nosaltres), i confinar els nostres avantatges a nosaltres i a les nostres famílies. Aquesta és la patologia de l'època, i la gran amenaça per a la salut de qualsevol democràcia".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada