Llars i desigualtats

 Publicat originalment a dBalears (12-04-2021)

En les ciències socials (especialment en la sociologia) el concepte de llar és un assumpte llargament discutit. Per exemple, per a la sociòloga Inés Alberdi, la llar és "la unitat de convivència, el lloc on es viu la intimitat, amb la família, i on es desenvolupa la vida privada. Fa referència tant al lloc on es viu, com a les persones que l'habiten formant una família. S'identifica sovint amb habitatge, família, forma de convivència, i lloc de residència". Per una altra banda, la majoria de la literatura econòmica que versa sobre el concepte de llar ens parla d'ella com un conjunt de persones (sense que hi hagi necessàriament parentiu ni cohabitació, encara que això sigui el més habitual) que posen en comú els seus recursos disponibles per a satisfacció de les seves necessitats.

En qualsevol cas, hi ha un espai de -més o menys- acord: La llar és una institució fonamental per al coneixement de la vida social humana, i, alhora, per a explicar el seu desenvolupament al llarg de la història. Per tant, el model de llar té a veure bastant amb el model de societat. En aquest sentit, val anotar, a tall d'exemple, que la immensa majoria de les llars actuals de casa nostra són substancialment diferents de les de principis de segle XX, la postguerra, o de l'inici de la construcció social que ho va turistitzar tot. Poc tenen a veure les llars de la llarga etapa de la dictadura franquista, en què no hi havia llibertat, als d'avui dia. En la mesura que hem anat guanyant drets civils, les llars han anat guanyant en diversitat; en tant que el neoliberalisme ha dificultat l'emancipació de la joventut, s'ha trastocat el desenvolupament de noves llars; com el patriarcat perpètua el seu poder, de forma molt singular en el si de les llars, la violència de gènere continua sent una insuportable xacra; la conversió en exclusiva de l'habitatge en un bé de mercat, ha disparat estratosfèricament la desigualtat entre les llars... i així podríem seguir.

Tot plegat ve tomb de la recent publicació per l'INE de l'Enquesta Contínua de Llars del 2020. Els resultats corresponents a l'any de la pandèmia coronavírica tenen, sens dubte, un interès especial. Pel que fa a les Illes Balears, ressaltaria les següents dades: El nombre total de llars (458.400) manté la seva moderada tendència a l'alça, que en l'últim lustre ha sigut del 2,9 %; també han mantingut en 2020 la seva moderació alcista les llars unipersonals (109.500), i monoparentals (45.400), que en els últims cinc anys han crescut, respectivament, un 2,3% i un 5,0 %.

Però, en aquest context de creixement moderat del nombre de llars illenques, excel·leix amb escreix l'estirabot del nombre de llars formades per dos o més nuclis familiars, que l'any passat es va enfilar fins a un total de 25.600, mentre que fa cinc anys tot just arribava als 9.700. Un creixement del 62% d'aquestes llars - a l'espera de poder esbrinar amb detall les causes i els seus perfils- ens pot estar suggerint que els greus problemes d'emancipació que té el nostre jovent, la tendència a l'aprofundiment de les desigualtats, i els símptomes de descohesió social són bastant evidents. Convé, doncs, no mirar cap a una altra banda.