Publicat originalment a dBalears (19-04-2021)
La
setmana passada, el 14 d'abril, commemoraren el norantè aniversari de la
proclamació de la Segona Republicà espanyola. La commemoració coincidí amb la
persistència de la situació pandèmica, i la indissimulada pulsió autoritària
dels governants de mantenir les retallades al exercici de les llibertats
democràtiques, com ara, la prohibició de la Delegación
del Gobierno de
repartir fulletons a la concentració del moviment de pensionistes celebrada
dissabte a passat (mentre es pot, posem pel cas, fullejar els diaris que han
passat per no se sap quantes mans a les terrasses dels bars), o l’entestament de
la presidenta Francina Armengol de mantenir quelcom semblant al toc de queda
una vegada el 9 de maig expiri la declaració de l’estat d’alarma (un
entossudiment en una greu limitació del dret fonamental a la mobilitat que, tot
indica, té a veure amb la incapacitat de governar democràticament una situació
complexa, i tot al servei de garantir una hipotètica temporada turística). Amb
tot plegat, els actes de commemoració dels noranta anys de la proclamació de la
Segona República foren, arreu, modestos.
Emperò,
entorn d'aquest aniversari, es va produir un esdeveniment força interessant: la
publicació del manifest
intitulat "Per un pacte de Sant Sebastià del segle XXI", signat pels dotze mitjans de
comunicació-reflexió-debat següents: A Xanela, Nortes, La
trivial, Sin
Permiso, Sobiranies, Debats
pel Demà, Agon, la
Realitat, Maig, Viento
Sur, i Arada. Fa no fa, són els mateixos
mitjans que, el proppassat 10 de febrer, coincidint amb els 148 anys de la
proclamació de la Primera República, ja en signaren un de manifest que
titularen: "Repúbliques
pels drets i les llibertats".
En
el manifest publicat el 14 d'abril d'enguany hi ha, si més no, dues idees que
em semblen força suggerents: Per una banda, la proposta de "bastir una
estratègia per a un bloc republicà”, és a dir, una aliança que aplegui "el
conjunt de les forces [polítiques, sindicals, moviments socials] que des del
centre i des de les perifèries s'oposen al règim". L'altra qüestió
especialment interessant és la reflexió sobre la necessitat d'una agenda comuna
de lluita que hauria de bastir una estratègia per a un bloc republicà. Els
mitjans que signen el manifest citen alguns dels continguts d'aquesta agenda,
com ara, "amnistia, autodeterminació, renda bàsica, i un Green New Deal,
pensat com a una transició ecosocial i feminista, incompatible amb el
fetitxisme del creixement econòmic"; garantir "el dret a la participació
popular mitjançant referèndums i iniciatives legislatives populars com el
control i la revocació dels càrrecs polítics, a més a més d'una proposta de
democratització del poder judicial ...", o "un nou contracte social
contra la crisi de la COVID". Sens dubte l' aggiornamento de l'agenda
política és una necessitat vital per a, en paraules del manifest dels dotze
mitjans, "un nou pacte estratègic de canvi que doni protagonisme al
conjunt de les classes populars".
Tanmateix,
el gran valor de manifests com els d'aquests mitjans comunicatius
(malauradament no n'hi ha cap d'illenc) és el fet de començar a posar fil a
l'agulla per contestar a la pregunta clau: Què volem dir quan diem
"República" com a escenari de futur?
Hi
ha pressa en aclarir-ho, i molta feina a fer-hi, perquè o caixa o faixa; o
repúbliques o barbàrie!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada