Publicat
originalment a dBalears (14-08-2022)
Quan arriben a les
nostres costes pasteres -o barques amb migrants- el procediment comunicatiu és,
reiteradament, el següent: La Delegació del Gobierno espanyol informa que la
Guardia Civil ha interceptat les embarcacions, s'informa de l'hora i del indret
de la localització, del nombre de persones interceptades
("rescatades"), sovinteja l'expressió "en aparent bon estat de
salut", se sol indicar l'origen de les persones migrades. I poca cosa més.
Tot seguit, els
mecanismes administratius-burocràtics funcionen com un engranatge que sembla
mecanitzat, i que, més o manco, funciona així: identificació, trasllat a la
península a un CIE (Centre d'Internament d'Estrangers), a algun servei de la
Creu Roja, o deixar-los abandonats a la seva sort. Si són menors no
acompanyats, són derivats als serveis socials de la comunitat autònoma. Però el
cas és que poca cosa més en sabem d'ells i elles. Com es diuen? Per què han
arriscat la vida migrant? S'ha confirmat el seu bon estat de salut? Han sigut
retornats? Com i amb quines conseqüències?
És per demés, cada cop
que la Delegació del Gobierno emet una d'aquestes comunicacions sobre
l'arribada de pasteres amb migrats a les costes illenques, no em puc estar de
pensar en les causes de la migració d'aquestes persones africanes. Pens, per
exemple, en les paraules del secretari general de l'ONU, Antonio Guterres,
advertint que "els incendis forestals, les inundacions, les sequeres i
altres fenòmens meteorològics extrems estan afectant a tots els continents. Els
efectes del canvi climàtic són especialment profunds quan se superposen amb la
fragilitat i els conflictes passats o actuals. És clar que el canvi climàtic i
la mala gestió del medi ambient són multiplicadors del risc". Pens en un
estudi publicat a Àfrica el mes passat en el qual s'afirma que
"l'evidència empírica suggereix una correlació entre els canvis de
temperatura i la variabilitat de les pluges, que tenen l'efecte d'empitjorar
les condicions de vida de pobles africans en àrees vulnerables, i els esclats
de violència. L'acceleració del canvi climàtic en un context tan precari
exacerba les tensions i dona pas a repetits conflictes armats així com a
moviments migratoris massius". Pens que en un informe recent de l'ONU
s'adverteix que l'avanç del desert és una amenaça general: més de 65% de la
terra productiva s'ha degradat en els últims anys, i la desertificació afecta
ja al 45% del territori africà. Pens que el Grup Intergovernamental d'Experts
sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU adverteix que per a l'any 2100 les
temperatures a Àfrica hauran augmentat 1,5 vegades més ràpid que a la resta del
planeta. Pens que segons l'índex que vulnerabilitat al canvi climàtic, elaborat
pel think tank d'anàlisi de dades Notre Dona'm-GAIN, els deu països més
vulnerables a l'impacte del canvi climàtic són tots africans, amb Níger i
Somàlia en la posició de màxima fragilitat. Pens en l'advertiment del Banc
Mundial segons el qual l'augment de les temperatures desencadenarà un èxode de
86 milions de desplaçats climàtics abans de l'any 2050.
Pens, en definitiva,
que les anàlisis científiques apunten al fet que el continent que menys CO₂ produeix del món és el
que més perdrà per l'escalfament global, i agaf una emprenyamenta monumental,
alhora que en deman: ¿És massa demanar un poc d'humanitat en la comunicació
governamental sobre l'arribada de pasteres i migrants que, per cert, cada cop
són més migrants climàtics?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada