Publicat
originalment a dBalears (31-07-2022)
Ja
fa uns dies que els nins i les nines sahrauís procedents dels campaments de
persones refugiades de Tinduf -instal·lats des de 1975 a la Hamada algeriana,
una de les zones més inhòspites del món- són a Mallorca (i a Menorca, i a
Eivissa). Després de dos anys d'interrupció per mor de la pandèmia de la
covid-19, aquests infants han pogut venir a passar unes setmanes a les nostres
illes. Val a dir que el programa Vacances en Pau, que es desenvolupa d'ençà de
fa 43 anys arreu de l'Estat espanyol, i 35 a les Illes Balears, es va suspendre
en els estius pandèmics de 2020 i 2021, però es va fer un programa alternatiu
que permeté a la infantesa sahrauí desenvolupar tot un seguit d'activitats
lúdiques, educatives, esportives... però, és clar, sense sortir dels campaments
de l'agresta hamada.
La
decisió de les autoritats sahrauís de reprendre el genuí programa de Vacances
en Pau ha sigut una decisió valenta, i no exempta de riscos (d'ençà que es pren
la decisió, es posa en marxa una complicada maquinària, sense garanties que la
situació sanitària fessi balders tots els recursos i temps invertits). Sobretot
ha sigut una decisió encertada i, alhora, necessària.
Decisió
encertada perquè les nines i els nins necessiten aquests dies per conèixer
-ara, en el context de guerra silenciada però, al cap i a la fi, guerra més que
mai - un altre món. Un món en què, a tall d'exemple, surt aigua de l'aixeta,
poden nadar a la mar, o als infants se'ls dispensa l'adequada atenció
sanitària. Un món, no s'oblidi mai de la vida, que el podrien tenir a casa
seva, al Sàhara Occidental. És un món que se'ls ha robat perquè, encara ara, no
s'ha conclòs el procés de la descolonització.
Decisió
necessària perquè els infants sahrauís són, sens dubte, els més grans ambaixadors
de la causa del Poble Sahrauí. Són, en paraules atribuïdes a Eduardo Galeano,
"mucha
gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, [que] puede
cambiar el mundo". Déu-n'hi-do si
ho poden canviar! S'ha de recordar tantes vegades com sigui necessari que el
programa Vacances en Pau té un importantíssim vessant de solidaritat
humanitària, però, alhora, té –l'ha tingut sempre- un potentíssim contingut
polític. En aquest sentit, cada somriure d'una nina o d'un nin sahrauí que
passa aquestes setmanes d'estiu entre nosaltres, em ve de gust interpretar-ho
com una galtada a Pedro Sánchez per la seva injustificable traïció al Poble Sahrauí, i un "shukran" a les institucions
democràtiques de les Illes Balears pel seu persistent suport a la llibertat i
independència del Sàhara Occidental.
No
ha sigut fàcil la posada en marxa del programa Vacances en Pau d'enguany. S'han
hagut de superar molts entrebancs. Tanmateix, el punt important és que ja són
aquí els nins i nines sahrauís. Un immens gràcies ("shukran") a la
gent de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, a la
Delegació del Front POLISARIO a Balears, a les institucions col·laboradores, i,
sobretot, a les famílies acollidores. Ara el programa s'ha de desenvolupar -com
de segur serà- sense ensurts, i que acabi amb la infantesa sahrauí contenta,
feliç, i si m'ho permeten, combativa.
PS:
Una recomanació de lectura estiuenca, especialment per a les famílies
acollidores que no estiguin molt versades en la història del conflicte sahrauí:
"Breve historia del
Sahara Occidental" de Isaías
Barreñada. Un petit spoiler d’aquesta
novetat editorial: "Hace 52 años, el 17
de junio de 1970, tuvo lugar un hecho trascendental para la población autóctona
del entonces Sahara Occidental español. Una manifestación que pedía la
independencia en los términos que fijaba Naciones Unidas –y que de mala gana
habían sido asumidos por el Gobierno español- fue brutalmente reprimida por la
Policía territorial y la Legión en el barrio de Jatarrambla, en El Aaiún,
ocasionando varios muertos. La llamada intifada de Zemla fue el detonador de la
lucha anticolonial saharaui. Estos mismo días, Mohamed Basiri, uno de los
líderes del incipiente movimiento de descolonización, fue detenido y
desapareció sin que, hasta hoy día, se sepa nada con certeza de lo que le
ocurrió”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada