Vacances en Pau

Publicat originalment a dBalears (31-07-2022)

Ja fa uns dies que els nins i les nines sahrauís procedents dels campaments de persones refugiades de Tinduf -instal·lats des de 1975 a la Hamada algeriana, una de les zones més inhòspites del món- són a Mallorca (i a Menorca, i a Eivissa). Després de dos anys d'interrupció per mor de la pandèmia de la covid-19, aquests infants han pogut venir a passar unes setmanes a les nostres illes. Val a dir que el programa Vacances en Pau, que es desenvolupa d'ençà de fa 43 anys arreu de l'Estat espanyol, i 35 a les Illes Balears, es va suspendre en els estius pandèmics de 2020 i 2021, però es va fer un programa alternatiu que permeté a la infantesa sahrauí desenvolupar tot un seguit d'activitats lúdiques, educatives, esportives... però, és clar, sense sortir dels campaments de l'agresta hamada.

La decisió de les autoritats sahrauís de reprendre el genuí programa de Vacances en Pau ha sigut una decisió valenta, i no exempta de riscos (d'ençà que es pren la decisió, es posa en marxa una complicada maquinària, sense garanties que la situació sanitària fessi balders tots els recursos i temps invertits). Sobretot ha sigut una decisió encertada i, alhora, necessària.

Decisió encertada perquè les nines i els nins necessiten aquests dies per conèixer -ara, en el context de guerra silenciada però, al cap i a la fi, guerra més que mai - un altre món. Un món en què, a tall d'exemple, surt aigua de l'aixeta, poden nadar a la mar, o als infants se'ls dispensa l'adequada atenció sanitària. Un món, no s'oblidi mai de la vida, que el podrien tenir a casa seva, al Sàhara Occidental. És un món que se'ls ha robat perquè, encara ara, no s'ha conclòs el procés de la descolonització.

Decisió necessària perquè els infants sahrauís són, sens dubte, els més grans ambaixadors de la causa del Poble Sahrauí. Són, en paraules atribuïdes a Eduardo Galeano, "mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, [que] puede cambiar el mundo". Déu-n'hi-do si ho poden canviar! S'ha de recordar tantes vegades com sigui necessari que el programa Vacances en Pau té un importantíssim vessant de solidaritat humanitària, però, alhora, té –l'ha tingut sempre- un potentíssim contingut polític. En aquest sentit, cada somriure d'una nina o d'un nin sahrauí que passa aquestes setmanes d'estiu entre nosaltres, em ve de gust interpretar-ho com una galtada a Pedro Sánchez per la seva injustificable traïció al Poble Sahrauí, i un "shukran" a les institucions democràtiques de les Illes Balears pel seu persistent suport a la llibertat i independència del Sàhara Occidental.

No ha sigut fàcil la posada en marxa del programa Vacances en Pau d'enguany. S'han hagut de superar molts entrebancs. Tanmateix, el punt important és que ja són aquí els nins i nines sahrauís. Un immens gràcies ("shukran") a la gent de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, a la Delegació del Front POLISARIO a Balears, a les institucions col·laboradores, i, sobretot, a les famílies acollidores. Ara el programa s'ha de desenvolupar -com de segur serà- sense ensurts, i que acabi amb la infantesa sahrauí contenta, feliç, i si m'ho permeten, combativa.

PS: Una recomanació de lectura estiuenca, especialment per a les famílies acollidores que no estiguin molt versades en la història del conflicte sahrauí: "Breve historia del Sahara Occidental" de Isaías Barreñada. Un petit spoiler d’aquesta novetat editorial: "Hace 52 años, el 17 de junio de 1970, tuvo lugar un hecho trascendental para la población autóctona del entonces Sahara Occidental español. Una manifestación que pedía la independencia en los términos que fijaba Naciones Unidas –y que de mala gana habían sido asumidos por el Gobierno español- fue brutalmente reprimida por la Policía territorial y la Legión en el barrio de Jatarrambla, en El Aaiún, ocasionando varios muertos. La llamada intifada de Zemla fue el detonador de la lucha anticolonial saharaui. Estos mismo días, Mohamed Basiri, uno de los líderes del incipiente movimiento de descolonización, fue detenido y desapareció sin que, hasta hoy día, se sepa nada con certeza de lo que le ocurrió”.