Publicat originalment a dBalears (25-09-2022)
Dimarts vinent, 27 de
setembre, és un dia important. Per millor dir-ho, el Dia Internacional del
Turisme d'enguany hi ha una destacada
mobilització convocada –sota l'eslògan
#CollapseTourismDay- a un seguit de ciutats que prenen part de la Xarxa SET de
ciutats del Sud d'Europa enfront de la Turistificació (#SETnet). A Palma, dita
mobilització –convocada per una trentena d'entitats i plataformes- es concreta
amb una acció que de segur serà espectacular: Una cadena humana que envoltarà
el Consolat de Mar. La cita és a les 19 h.
Aquesta mobilització, a
més de coincidir al cent per cent amb els
motius concrets de la convocatòria, em suscita la següent
reflexió:
Després del daltabaix i
gran avís que significà la pandèmia per a la via de creixement de monocultiu
turístic de Balears i Pitiüses; una vegada demostrada científicament la
insostenibilitat de l'actual model de més Tot Turisme (això i no altra cosa vol
dir avui "desestacionalitzar"); amb la constatació de l'escreix de
pobresa, risc d'exclusió social i esfereïdores desigualtats en els models
econòmics i socials turistificats: com és possible que estem com estem?
Hom diria que
l'esdeveniment excepcional en la nostra història autonòmica de dues
legislatures consecutives de Govern progressista no ha servit per capgirar les
estructures del TTI (Tot Turisme Illenc), és a dir, en gairebé vuit anys de
govern nominalment d'esquerres no s’han engegat una veritable transició de
decreixement turístic.
Per fer-ho cal prendre
en consideració que la turistificació és quelcom més que un model econòmic i
social d'aquesta etapa del sociòpata capitalisme global actual. És un complex
constructe polític que modela consciències i sentits comuns. D'aquí plora la
criatura! Aquesta capacitat modeladora de ments i d'ànima explica que el
"vivim del turisme" –com eufemisme turbo conservador de "és allò
que hi ha i ens hem de conformar"- hagi esdevingut en molt majoritari.
S'escau, doncs,
recordar que, des de poc abans del triomf ecumènic del neoliberalisme, les
disputes -d'allò que ara en diuen "guerres culturals"- sobre el que és
possible o no ho és, i sobre preferències socials, han sigut generalment guanyades
per la sociopatia ultraliberal. Per exemple, les idees de la molt neoliberal
"escola austríaca" aconseguiren capgirar l'hegemònic sentit comú dels
anys 50-70 del segle passat favorable als anomenats "estats del
benestar". I així arribarem al duet Thatcher-Reagan.
Tanta sort que ara una
bona part de l'acadèmia, de la societat civil, i dels moviments socials
manifesten capacitat i voluntat de combat per a construir un sentit comú
alternatiu a la dinàmica sociòpatica a de dependència turística . En la
deconstrucció del constructe neoliberal del turisme, ens hi va la vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada