Publicat originalment a dBalears
(02-10-2022)
La
victòria electoral a Itàlia de la coalició de les dretes -totes elles extremes-,
encapçalada per Giorgia Meloni, la líder de Fratelli d'Italia, és un contundent
toc d'atenció als demòcrates d'Europa. Potser és arribat el bon punt de pensar
en el clam de Boaventura de Sousa Santos: "Esquerres del món, Uniu-vos!". Val a dir que si el passat cap de setmana a
Itàlia s'hi hagués pogut votar a una coalició de, diguem-ne, centreesquerra, la
història seria una altra. L'avanç de les forces de la reacció fan que en aquest
context específic, citant al sociòleg portuguès, "les forces d'esquerra
han de ser més humils i, alhora, més ambicioses" i, a parer meu, fer polítiques transformadores de debò.
En
qualsevol cas, d'allò que, veritablement, volia reflexionar és sobre el
perillosíssim blanqueig de l'extrema dreta. Sense complexos, la maquinària
mediàtica dretana que, dit sia de passada, és l'única que és de masses, ha
presentat la tríada Meloni-Berlusconi-Salvini com de centredreta. La poca
vergonya d'aquest aparell ademocràtic de mitjans de comunicació és un gran
perill per a les democràcies.
La
formula blanquejadora de l'establishment és molt senzilla: Neoliberalisme a
balquena, i atlantisme sense embuts. Amb això ja tenim centrada (sic) a la
interracial reaccionària. Si, a sobre, al beuratge blanquejador s'hi afegeixen
algunes exquisideses terminològiques sobre l'exactitud històrica de definir com
a feixista a l'extrema dreta actual, la cosa queda arrodonida del tot.
Potser,
doncs, que, per superar les disquisicions terminològiques, sigui útil adoptar
el terme "protofeixisme" que hom pot definir succintament com un
moviment o programa polític que tendeix o imita el feixisme. Així, ens entendrem
tots i totes si sostinc que en l'actual moment històric els descontents i les
pors de les majories socials les capitalitza el protofeixisme. Per combatre'l
cal implementar polítiques que esvaeixin els descontentaments, i que
substitueixin les pors per certeses sustentades en drets incondicionals.
Mentrestant, s'han de dir les coses pel seu nom: la veritat incòmoda és que per
aquestes contrades la dreta popular està cada cop més contaminada de
protofeixisme.
Rob
Riemen, en el llibre Per combatre aquesta època, explica amb tots els ets i uts els mecanismes
d'auto blanqueig del feixisme actual -del protofeixisme--. En aquest sentit, no
es pot menystenir la pluja fina de missatges com ara "no som feixistes
perquè som un partit per la llibertat!", o "nosaltres no som
feixistes, l'islam és feixista!", "no som feixistes perquè som pro
jueus!". El cas és que, com ens adverteix Riemen, "el retorn del
feixisme sempre és possible però, [i això és el punt veritablement important]
mai no és inevitable".
Corol·lari:
Podem barrar el pas al protofeixisme. Tenim, en paraules d'Albert Camus (Cartes a un amic alemany), "... el deure d'afirmar la justícia per
lluitar contra la injustícia eterna, generar felicitat per protestar contra
l'univers de la desgràcia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada