Publicat a dBalears (07-01-2024)
Cada
final d'any acostum a consultar les previsions per a l'any vinent del Centre
d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona, conegut sobretot pel seu
acrònim CIDOB. Enguany no ha estat una excepció, i, diguem-ho sense embuts, les
previsions pel recentment començat 2024 fan feredat.
Els
experts i expertes del think tank a la Nota Internacional del desembre passat,
titulada "El món el 2024: deu temes que
marcaran l'agenda internacional",
no se'n van per les bardisses. Afirmen que "el 2024 serà un any d'urnes i
armes. Les eleccions convocades a més de 70 països, que actuaran com un test
d'estrès per al sistema democràtic, i l'impacte de la multiplicitat de
conflictes, que alimenta la inestabilitat global, definiran un món en plena
transició de poder, i amb reculades humanitàries i de drets fonamentals".
I, per acabar d'arrodonir-ho, diuen que les conseqüències econòmiques de les
successives crisis seran més visibles que en anys anteriors: el creixement
econòmic serà feble, i la frenada xinesa reverberarà en les economies
emergents, cada cop més tensionades per l'enduriment de les condicions
financeres i la fortalesa del dòlar.
L'agenda
de l'any tot just començat que ens planteja el CIDOB en aquest panorama
ombrívol és que el 2024 serà un any amb més conflictivitat, més impunitat, amb
massa processos electorals amb imperfeccions democràtiques, i, fins i tot, en
"règims híbrids i/o autoritaris", amb retrocessos en matèria de
compromisos internacionals, amb una explosió de la intel·ligència artificial i
d'una regulació incerta sobre la matèria, de desconnexió social a causa de la
saturació informativa. Un any, el 2024, amb seriosos perills de retallades de
drets socials (que poden ser benzina per a la ultradreta neofeixista), de més
securitització versus drets, de "desbordament humanitari". És a dir,
d'eixamplament global de la "classe angoixada" per les precarietats
múltiples i per les percepcions socials, convenientment atiades per la
internacional reaccionària, sobre els desconeguts a la porta de casa, en
paraules del títol d'un dels llibres, pot ser, més actuals de Zygmunt Bauman.
Ara
bé, els dos assumptes què el CIDOB inclou en aquesta agenda 2024 que, per a mi,
tenen més rellevància són el "desacoblament entre interessos i
valors", una qüestió que és estructural al capitalisme global realment
existent, és a dir, al capitalisme caníbal que explica Nancy Fraser al seu
llibre així intitulat. I, per una altra banda, el fet que el Sud Global s'ha
consolidat com un actor clau en la contestació a l'Occident sota lògiques
antiimperialistes o de doble moral. Alguna cosa es mou. Malgrat l’hegemonia
neoliberal, eppur si muove!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada