"Emancipa't de l'esclavitud mental"

Publicat originalment a dBalears (21-01-2024)

Si Ghana fos un país esclau de la turistificació, ja haurien ideat per a la indústria turística internacional un "paquet vacacional" anomenat quelcom semblant a "la ruta dels esclaus". Ara bé, aquesta ruta de la memòria d'un dels episodis més execrables de la història de la humanitat, de fet, existeix, tot i que, afortunadament, és, fonamentalment, respectuosament memorialista, conservacionista de les evidències físiques enfront de les teories negacionistes, transmissora de la història (certament un poc esbiaixada en què els col·laboradors africans amb els grans mercaders europeus d'esclaus i esclaves no existeixen). En qualsevol cas, he pogut constatar que no està afectada per la pandèmia de la desculturització de la cultura de l'autofoto (o selfi).

Des del nord, concretament des de la ciutat de Tamale, i havent passat pel centre de Ghana (per Kumasi), vaig començar la ruta de la memòria de l'immund mercadeig ghanès d'éssers humans per Assin Manso (Riu dels esclaus). En aquest riu els esclavistes banyaven als presoners i presoneres per última vegada abans de ser comprats per colons europeus, i marcaven la pell dels captius amb ferros incandescents per establir de qui eren propietat. En deixar enrere el riu –i dirigir-se cap als forts de la costa, on “s’emmagatzemaven" els esclaus i les esclaves mentre esperaven el vaixell que, com a mercaderia, els havia de transportar al seu destí- et topes amb la següent inscripció: "Emancipate yourself from mental slavery", és a dir "Emancipa't de l'esclavitud mental".

Aquestes paraules, de sobte, em transportaren mentalment a l'estada, uns dies abans, en el Red Clay Studio, és a dir, a l'estudi on treballa Ibrahim Mahama de qui, per cert, vaig conèixer la seva obra artística a Es Baluard Museu on fins fa pocs dies s'exposava l'obra "Amd. Product Of Ghana". Val a dir que el Red Clay és molt més que un estudi del artista ghanès . És una mena d'institució comunitària on la ciutadania, espacialment de Tamale, però també d'arreu, participa en tota mena d'activitats, sobretot educatives i artístiques, i alhora és un museu amb una col·lecció permanent en què, com sempre i arreu, Ibrahim Mahama -utilitzant la transformació de materials recollits d'entorns urbans, com a restes de fusta, sacs de jute que es cusen i es col·loquen sobre estructures arquitectòniques, o maquinària ferroviària i d'aviació que l'artista resignifica- explora artísticament temes com ara, migració, globalització i intercanvi econòmic, crisis i injustícies del capitalisme, o els grans reptes actuals de la humanitat. Per exemple, al Red Clay s'exposa una instal·lació feta amb centenars  de lliteres de la Segona Guerra Mundial que Ibrahim Mahama va comprar a Grècia. L'obra em va suggerir un angoixant clam contra les guerres, i una desesperant crida a l'emancipació de l'esclavitud mental del bel·licisme d'aquests temps. Un missatge malauradament molt actual!

L'experiència del Red Clay confirma que sí que es pot practicar un llenguatge artístic per a crear esperança, i fer-ho en la lògica d'una pràctica vital anticapitalista. En aquest sentit, cal insistir que el tràfic d’esclaus del segle XVI fins al XIX no va ser un fet accidental en la història econòmica moderna. Ans al contrari, va ser una peça crucial en els primers moments de la formació del capitalisme mundial. I, per un l'altre costat, tal com fa uns anys ens ensenyà Ngũgĩ wa Thiong'o "el triomf final d'un sistema de dominació s'aconsegueix quan el dominat comença a cantar-ne les virtuts". En fi, només l'esclavitud mental ens impedeix imaginar una alternativa al capitalisme.