dimarts, 19 de juliol del 2016

40 anys després de la històrica Assemblea de CCOO a Barcelona


És vergonyosa l'exhibició d'incultura i manipulació dels qui no s'estan d'afirmar que l'anomenada "transició democràtica" es va produir per obra i gràcia d'alguns prohoms, com ara Adolfo Suárez, o el mateix Juan Carlos de Borbó. Els protagonistes d'aquella imperfecta transició (es va fer el que es va poder en un context molt controlat pels poders fàctics) van ser, fonamentalment, la gent, i, sobretot, els treballadors i les treballadores que van protagonitzar grans mobilitzacions, moviments vaguistes impressionants, i que, òbviament, van sofrir la brutal repressió de l'anomenat tardofranquisme. La vomitiva persistència de la gent del PP i de C's en la manipulació històrica pretén que s'oblidin per sempre més els gairebé catorze anys del sinistre Tribunal de Orden Público -el TOP- (creat al desembre de 1963), les presons plenes de demòcrates i sindicalistes, els sistemàtics casos de tortures en les comissaries (una pràctica que encara no es pot donar per eliminada), o episodis com el Procés 1001 (la vista oral s'inicià el desembre 1973), o els assassinats de Vitòria-Gasteiz (març 1976).
Per molt que s'entossudeixi el revisionisme històric espanyol, el 1978 no és "l’any zero" del sorgiment de les llibertats democràtiques que gaudim en aquestes darreres dècades. Aquestes imperfectes i insuficients llibertats tenen un passat de lluita molt anterior a l'actual Constitució Espanyola. El "papanatisme dretà" no aconseguirà que s'oblidi que l' actual -i manifestament millorable- democràcia té unes arrels bastant més profundes i decents que el "patriotisme constitucional" aznariste. Mal que els pesi, és una gran veritat allò que, en la veu de Raimon, queda immillorablement dit: "Jo vinc d'un silenci / antic i molt llarg, / jo vinc d'un silenci / que no és resignat, / jo vinc d'un silenci / que la gent romprà, / jo vinc d'una lluita / que és sorda i constant".
Sens dubte, la reivindicació obrera i el moviment sindical són una d'aquestes arrels constitutives de la fi de la dictadura feixista espanyola. Tinc la impressió que, conscientment o inconscientment, la lluita pels drets de les treballadores i els treballadors ha tingut sempre present que "tots els moviments precedents van ser moviments de minories en profit de minories. El moviment proletari és el moviment independent de la immensa majoria en profit de la immensa majoria" (Karl Marx i Friedrich Engels en El Manifest Comunista).
Valgui aquest llarg preàmbul per a recordar que aquest 11 de juliol es compleixen 40 anys de la històrica Assemblea de Barcelona que CCOO va celebrar de forma clandestina a l'església de Sant Medir. Aquesta assemblea significà l'inici d'una vertiginosa transformació de les Comissions Obreres, que havien desafiat al Sindicat Vertical franquista (l'Organització Sindical Espanyola) i al capitalisme feixista, en un sindicat estructurat.
No va ser un inici de camí fàcil. Val dir, d'una banda, que la reunió de delegats i delegades d'arreu l'Estat Espanyol celebrada a la parròquia barcelonina va ser una reunió clandestina, perquè així ho van imposar els ministres de la Governació Manuel Fraga, (cessat cinc dies abans de l'assemblea) que havia prohibit la seva celebració a Madrid, i Rodolfo Martín Vila, que el va succeir. Una situació de clandestinitat que, no per casualitat, contrastà amb la d'UGT, que a l'abril del mateix any havia celebrat lliurement a Madrid el seu congrés sense cap problema.
D'altra banda, la decisió d'engegar la constitució d'una estructura sindical va provocar algunes escissions minoritàries que seguien advocant per un procés constituent d'una única central sindical unitària. Vist amb la perspectiva dels 40 anys que han transcorregut, sens dubte la decisió encertada va ser la que per majoria es va acordar a l'Assemblea de Barcelona de 1976. Però els temps han canviat i el capitalisme ha mutat. Pot ser que ara sí que toca impulsar la constitució d'una sola estructura sindical moderna, de classe, unitària, sociopolítica i internacionalista. Pensem-ho!

Publicat originalments a dBalears (11-VII_2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada