El nord d’Etiòpia: De sorpresa en sorpresa (I)

Un llogaret  de carrer camí de la cataracta “Tiss Issat” 

“Hi ha experiències tan intenses que no tenen extinció”. Així comença, referint-se a la indústria capitalista de l'entreteniment, el llibre “Penúltimos días” de Santiago Alba Rico. Segur que un viatge “poc industrial” i menys “capitalista” pel nord d’Etiòpia no és només una qüestió d'entreteniment, però els garanteixo que és una experiència molt intensa… No sé si tindrà extinció però, en qualsevol cas, encara que hagi trigat a escriure aquestes notes viatgeres (el viatge es va produir al març), la intensitat de l'experiència etíop està molt present… Serà que encara ara ens queda a casa un poc de bunna (cafè d’ Etiòpia), que, de tant en tant, sona un disc de Aster Awake que vaig comprar a un venedor ambulant, o serà que, en intentar ordenar i seleccionar fotos, es recuperen records d'uns intensos dies.

Val a dir que només arribar vaig escriure dos articles per a mitjans digitals amb les meves impressions més polítiques i socials. Un el vaig titulat “Etiòpia i l’origen de la vida” i l'altre “Etiòpia: Molt més enllà del cafè amb crispetes”. Transcorreguts aquests mesos escriuria exactament el mateix i, per tant, a les línies següents em limit a posar en ordre les anotacions del meu quadern de viatge:

Va ser arribar a la capital, Addis Abeba, i començar les ànsies per “saludar” a Lucy, però, abans d'apropar-se al Museu Arqueològic Nacional d'Etiòpia, va ser necessari descasar unes hores per recuperar-nos d'un vol en el qual havíem dormit més aviat poc. Fins i tot, abans d'observar l’esquelet d'homínid de l'espècie australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat, vam tenir temps per una visita a la muntanya Entoto (visitant l'Església Entoto Mariam i els palaus de Menelik). El primer contacte amb el patrimoni cultural etíop, per la seva riquesa, colorit i varietat, ens sembla ser força interesant. Però el que més em cridà la atenció va ser la gent amb molta vestimenta tradicional que, en plena capital, realitza tot tipus de labors. De fet una de les meves fotos preferides del viatge és en la que vaig poder captar a una dona amb un enorme feix de branques de eucaliptus a l'esquena.

Una dona per un carrer d ‘Addis Abeba, en les rodalies de la zona de Entoto

Es va fer esperar unes hores, però, per fi, arribarem al museu que, a més d'un molt variat contingut (joies, escultures, mobles, fotografies, pintura, teles tradicionals, etc.), serveix de casa de repòs de Lucy. És difícil d'explicar per què un conjunt incomplet de restes òssies resulta ser tan al·lucinant, però la veritat és que Lucy fa honor a la cançó que li va donar el nom: “Lucy in the Sky with Diamonds” de The Beatles. No debades, McCartney va dir que “La cançó, com podran imaginar, és sobre una al·lucinació”.

Detall de Lucy 

A Addis Abeba, a més dels esmentats, hi ha alguns llocs interessants per visitar, com ara, la Catedral Kidist Selassie, el multicolor mercat (Mercato), o la Zona de la Piazza, on vàrem veure l'únic vestigi urbà, en forma de monument, de l'antic règim comunista (la Plaça de la Revolució). En qualsevol cas, la capital d’Etiòpia és la tercera ciutat del món en altitud (2.400 m), i a mi les altures em solen donar gana. Potser per això, tinc tan bon record de la primera inyera[i], acompanyada d’ una molt freda cervesa Saint George.

L'endemà volarem fins a Bahir Dar. Aquesta ciutat, en el nord-oest d'Etiòpia, és una bona ocasió per barrejar-te amb la població local que passa bona part de la seva vida entorn del llac Tana. Amb una petita embarcació, ens dirigirem a una de les illes habitades per sacerdots que poblen el llac. En el meu quadern de viatge vaig anotar: “El llac que amaga tresors”. No se m'ocorre una altra forma de descriure l'església Ura Kidane Mihret. D'entre la humilitat del llogaret i el seu mercat (un poc turistitzat) sobresurt aquesta joia amb les parets interiors i exteriors totalment cobertes amb murals que reflecteixen escenes bíbliques i llegendes de la història sagrada. Deixam de molestar als micos, que ja van esvalotats cercant el lloc per passar la nit, i, de retorn a Bahir Dar, vam poder veure una esplèndida posta de sol africana.

Detall de l'església Ura Kidane Mihret

El segon punt clau d'aquesta estació del viatge és la cataracta “Tiss Issat” (cataractes del Nil Blau). No era la millor època de l'any perquè la cataracta estigués al màxim esplendor, no obstant això tingui's en compte que a l'Àfrica -i menys a Etiòpia amb problemes de sequera evidents- les cataractes no són molt freqüents. En qualsevol cas, el trajecte del llac Tana a les cataractes va ser una primera immersió en la Etiòpia rural: Pols en abundància, nens i nenes treballant en labors agrícoles, canya de sucre que els etíops devoren com una llepolia, els negocis (màquines de cosir, petites botigues de qualsevol cosa, billars, futbolins…), i algunes escoles en els camins que travessen els petits pobles.

Una imatge en el trajecte del llac Tana a la Cataracta “Tiss Issat”

Cataracta “Tiss Issat”

De retorn a la ciutat seguirem amb una visita panoràmica des de la Colina de Bezawit i, en observar els cabdals dels rius, t'adones de la injustícia que pateix Etiòpia amb l'expropiació dels beneficis del cabdal del Nil. Acabarem el dia amb una de les nostres activitats viatjares preferides, que no és una altra que la de visitar mercats. Rematam amb una visita imprescindible: els voltants de l'Església de Sant Jordi (amb les escoles religioses i un mercadet artesà), i prenent un refresc a una terrassa vorejant el llac Tana repleta de gent local de totes les edats.

Un mercat de Bahir Dar

Mentre deixàvem enrere el llac Tana, vam fotografiar una manada d'hipopòtams, i, a mig camí en direcció a Gondar, vam beure el, probablement, millor cafè (bunna, en amariña) del viatge per terres etíops. El camí constituí una altra immersió en l'Àfrica profunda, i d’unes volaries de les carreteres que, de sorpresa en sorpresa, ens mostraren un seguit de gent petita i adulta caminant. Elles amb els seus vestits de gran colorit i elegància, ells amb qualsevol roba, encara que molts amb les vestimentes tradicionals.

---

[i] Un pa pla molt fi, semblant a una crêpe, que forma la base de qualsevol menjar etíop. Està feta de farina fermentada de tef, un cereal local, que després es cou en una planxa de ceràmica rodona que es manté calenta sobre la llenya del foc. Acompanya guisats varis com el doro wat (pollastre amb salsa), el misr wat (puré espès de llenties), o el shiro wat (puré espès de cigrons, similar a l’ hummus).