Què no som d'aquest món?

La setmana passada -del 17 al 20 d'octubre de 2016- s'ha celebrat a Quito (Equador) la Tercera Conferència de Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible, més coneguda com a "Hàbitat III". Formalment, l'esdeveniment tenia l'objectiu d' "enfortir el compromís polític global en favor del desenvolupament sostenible de pobles, ciutats i altres assentaments humans, tant rurals com a urbans". Oficialment, es tractava de revigoritzar i engegar una "Nova Agenda Urbana", mitjançant nous compromisos i obligacions, establint una renovada estratègia global entorn de la urbanització per a les dues dècades vinents. Però si filam una mica més prim, ens adonarem que els temes més rellevants discutits han estat els relacionats amb la governança, i amb la concepció del que és públic i del que és comú.

M'ha semblat una llàstima que cap institució balear –ni autonòmica, ni insular, ni local- hagi assistit a l'Hàbitat III. I, alhora, ha estat una oportunitat perduda car aquesta conferència se celebra cada 20 anys -la primera es va fer en Vancouver el 1976, i la segona en Istanbul fa 20 anys- i, pot ser que l'any 2036 sigui un poc tard per abordar alguns  assumptes.  Tanmateix, em preocuparia més que no els interessés el debat, i, per això, tot i que no han estat part activa, esper que les institucions promoguin el debat entorn de les conclusions (oficials i alternatives) d'Habitat III.

Com crec que els grans canvis s'han produït, se segueixen, i se seguiran produint a les ciutats i les seves zones metropolitanes, lament especialment que Palma no hagi estat present en les discussions de Quito. Seguesc pensant, amb Benjamin Barber (“Si els alcaldes governessin el món”), que les autoritats de les grans ciutats tenen molt a aportar a la resolució dels problemes globals com ara la creixent desigualtat, el canvi climàtic, i la desdemocratització de la democràcia. En el context mundial, Palma no és una gran ciutat en extensió i nombre d'habitants, però és una ciutat insular (sense que l'illa sigui un estat) que, per la seva situació geoestratègica (situada en la part del Mediterrani en pau), compendia alguns d'aquests grans problemes globals. Al meu entendre l'Ajuntament de Palma hauria d'haver assistit institucionalment a l'Hàbitat de Quito. No debades, el document final fa explícitament referència al dret a la ciutat, al dret a l'habitatge, i al dret al medi ambient. Es tracta de "garantir que tots els habitants, sense cap forma de discriminació, puguin habitar i produir ciutats justes, sanes, accessibles, assolibles, resistents i sostenibles, per promoure prosperitat i qualitat de vida per a tots. Notem els esforços de certs governs nacionals i locals per consagrar aquesta visió, anomenada "dret a la ciutat", en la seva legislació, declaracions polítiques i estatuts".

És cert que la “Nova Agenda Urbana”, acordada al “Habitat III”, com  va  recordar en l'acte de clausura Joan Clos, Director Executiu d'ONU-Hàbitat, “és un esforç per crear una estratègia que serveixi de guia per als reptes del procés d'urbanització. Però això, finalment, és un assumpte de política nacional, no és possible en aquest cas un tractat internacional que forci accions. En aquest sentit, l'Agenda ha de ser entesa com un seguit de línies d'actuació per generar debats nacionals que siguin implementats a nivell local”. Això no li lleva importància al que s’ha debatut a la ciutat de Quito, ja que, per exemple, si les ciutats volen fer alguna cosa contra l'escalfament global del planeta, bé està que interactuïn amb els i les activistes de la Lliga Per als Vianants o del Fòrum Mundial de la Bicicleta.

Però, fins a on tinc informació, no només han  sigut les institucions les que han estat absents d'aquesta conferència internacional. Els moviments socials d'àmbit autonòmic, insular, o local, han seguit, en el substancial, en els "seus assumptes concrets" . Cal salvar d'aquest mirar-se el melic, sens dubte, als d'oposició als tractats de "lliure privatització", "lliure enderrocament del dret del treball", i de "lliure mercantilització de la salut" com el TTIP, el CETA, o el TISA. Per canviar les coses, no queda més remei que els moviments actuïn localment però pensin globalment. No podem esperar 20 anys per participar en el proper Hàbitat Alternatiu o a la propera Resistència Hàbitat III. Debatem, idò, les seves conclusions i actuem ja. Perquè, encara que tenim problemàtiques pròpies, som d'aquest món que cal canviar. Clar que sí! Of course!

Publicat originalment a  dBalears (24-X-2016)