L'Assemblea General de les Nacions Unides, l’any 1992, va declarar el 17
d'octubre Dia internacional per a l'eradicació de la pobresa. S'ha avançat poc
en aquest objectiu. Les resolucions dels Objectius del Mil·lenni, l’Agenda de
Desenvolupament Sostenible 2030, etc. han quedat, de moment, molt per sota dels
seus objectius declarats. Cap sorpresa, car fa temps que, entre altres, el
mestre Josep Fontana, en explicar l'impuls a l'empobriment i a les desigualtats
que, per a Mèxic, va suposar el NAFTA (l'Acord de lliure comerç d'Amèrica del
Nord i el país mexicà), advertia que "no és veritat que això de la
globalització generi sempre beneficis per als més pobres" ('La construcció
de la identitat'. 2015). Atenció, doncs, amb els efectes que poden tenir
tractats com els que ara negocia la UE amb els EUA (TTIP) i el Canadà (CETA) en
termes d'extensió de la pobresa en aquest costat de l'Atlàntic i d'agudització
de la desigualtat arreu. Val a dir que l'objectiu d'eradicació de la pobresa
sembla incompatible amb aquests tractats de lliure comerç de nova generació en
els quals la cosa prioritària és reduir barreres no aranzelàries, com ara
estàndards de seguretat social, o de normes que afavoreixen el treball decent,
és a dir, una ocupació justament retribuïda, amb drets de ciutadania mentre es
treballa, i amb seguretat social per a les situacions de necessitat i
d'envelliment.
A més dels efectes de la globalització neoliberal, l'objectiu d'eradicació
de la pobresa topa amb dos contratemps prou importants: 1. L'escalfament
global, que empobreix encara més les poblacions ja de per si empobrides. 2. Les
polítiques d'austeritat imposades a la zona euro, que, diguem-ho sense embuts,
han transformat el projecte europeu de prosperitat compartida (ara i amb les
generacions futures) i de solidaritat internacional en un de desigualtat
estructural i exclusió interna i externa. Els resultats demostren que, si la
política econòmica europea –i de retruc l'estatal i regional– va orientada
gairebé en exclusiva a guanyar productivitat per la via de reduir els salaris,
precaritzar les normes laborals i disminuir el dèficit públic mitjançant
retallades de despeses socials i productives i no amb l'elevació d'ingressos,
no hi ha possible eradicació de la pobresa. Abans al contrari, es cronifiquen
les situacions de pobresa i exclusió social, i s'aguditzen les desigualtats.
Arribats a aquest bon punt, cal demanar-se quin és el grau d'empobriment a
casa nostra. Les dades oficials (Ibestat) són que l'any 2015, segons
l'indicador Arope –que és el que empra Eurostat i que incorpora elements de
qualitat en l'ocupació–, el 26,3% (23,8% l'any anterior) de persones estava en
risc de pobresa o exclusió social. Més enllà d'això, cada vegada són més les
llars que no poden fer front a despeses imprevistes o que no arriben a fi de
mes. Malauradament, situacions no fa gaire desconegudes per aquestes contrades,
com ara la dels treballadors/es pobres, la pobresa energètica, la pobresa
infantil, l’exclusió tecnològica, l’exclusió financera o la pobresa en
l'envelliment, han esdevingut realitats molt nostrades.
Bé estan celebracions internacionals, com les del 17 d'octubre, però el que
és imprescindible és 'picar pedra cada dia', és a dir, que la ciutadania no
estrictament rica ens organitzem per reclamar un canvi global de política
econòmica. Des dels moviments socials –posem per cas el Fòrum Social Mundial
(FSM) o la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social
(EAPN)– s'hi està fent ja un molt bon treball. Des de l'acadèmia, cada vegada
hi ha més evidències que és possible aquest canvi. En aquest sentit, crec
imprescindible tenir en compte els 15 consells continguts en el llibre
'Desigualtat. Què podem fer?' d'Anthony B. Atkimson.
Una societat amb més justícia social i ambiental és qüestió de voluntat –i
correlació de forces– política. Mentrestant, cal parlar d'empobriment provocat
per les polítiques neoliberals i no d'una espècie de maledicció bíblica
anomenada pobresa.
Publicat originalment a l’Ara Balears
(16-X-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada