Publicat originalment a Diario de Mallorca
(11-09-2018)
Les anàlisis estiuenques del
tarannà de l'anomenat mercat laboral de les Illes Balears han tornat a
emfatitzar en els rècords d'afiliacions a la Seguretat Social, en la reducció
de l'atur registrat, i en la relativa millora de la temporalitat i la
parcialitat contractual. Sorprèn que des d'àmbits governamentals
s'entossudeixin a prendre en consideració únicament aquestes anàlisis
quantitatives, i menyspreïn altres anàlisis com ara les basades en l'evolució
del, posem per cas, Índex de Qualitat del Treball (IQT) que, dit en poques
paraules, és un indicador que sintetitza diverses dimensions quantitatives i
qualitatives del desenvolupament de les relacions laborals i del grau
d'inserció social de debò que té l'ocupació.
M'alarma que, en paraules de
l'enyorada Patrícia Gabancho, "el poder omnívor de les elits" hagi
aconseguit imposar una anàlisi mainstream en la qual s'emfatitza sobre
l'escurçament de les cues de persones en atur inscrites en els registres del
SOIB, sense voler veure els allargaments de les cues a, posem per cas, Càritas,
Mallorca Sense Fam, o Zaqueo, amb cada vegada més persones teòricament
inserides laboralment. Als i a les progressistes hauria de preocupar-nos -i
molt- que aquestes elits d'omnívor poder ens imposin el seu marc mental segons
el qual, en un mercat laboral de precarització brutal, els rècords de xifres a
l'alça (posem pel cas, les d'afiliació a la Seguretat Social), o a la baixa (l'atur
registrat, per exemple) són resultats a celebrar per se.
Analitzem succintament les dades
dels dos mesos centrals de l'estiu referides a les afiliacions a la Seguretat
Social –en una altra ocasió ens centrarem en altres dades- que, per cert i
obviant qualsevol rigor metodològic, són per a l'anàlisi mainstream, les
afiliacions, (mal)enteses com a sinònim del nombre de persones que treballen.
Les dades són els següents: Al juliol la xifra mitjana d'afiliacions (no de
persones afiliades) va ser de 579.762, i a l'agost de 576.413. Grans xifres
certament que, en paraules de la Conselleria de Treball, Indústria i Comerç del
Govern, representen màxims històrics. Motiu d'alegria? Clar que sí! Però com
l'alegria a la casa del pobre dura poc, no queda més remei que ponderar
aquestes xifres amb la dada de les contractacions temporals de molt curta
durada. Val a dir, en aquest sentit, que en els mesos de juliol i agost
d'enguany es van registrar 23.251 contractes amb una durada que no arribava al
mes, dels quals 18.146 van tenir una durada d'un a cinc dies. No he pogut
comprovar si aquesta última xifra representa un màxim històric, però si marca
el rècord d'aquesta legislatura car al juliol-agost de 2015, 2016 i 2017 es van
registrar un total de 14.750, 15.841 i 18.001 contractes amb una durada
inferior a la setmana, respectivament. És a dir, des de l'inici de l’actual
legislatura, han crescut entorn d’un 23%!
Sens dubte un símptoma
d'humanització en les anàlisis de la situació laboral seria que es presentessin
les dades d'afiliació a la Seguretat Social fent referència al nombre de
persones que han estat d'alta durant tot el mes. Així la frase "durant el
mes han treballat x persones" (x és l'equivalent a la xifra mitjana
d'afiliacions, és a dir, de tràmits administratius), s'assemblaria més a la
realitat, i seria menys feridora per als i les que en el mes en qüestió han
tingut una ocupació remunerada, en el millor dels casos, d'uns quants caps de
setmana.
En definitiva, com la nova
ocupació té bastant poc a veure amb l'existent abans de les Reformes Laborals
de 2010 i 2012, es fa imprescindible humanitzar les anàlisis de la situació
laboral. Per fer-ho resulta molt útil prendre en consideració, i incorporar a
qualsevol anàlisi del nostre mercat laboral, la reflexió que, en un excel·lent
article publicat a l’últim lliurament (Núm. 30, juny 2018) de la revista
"Gaceta Sindical. Reflexión y Debate", ens deixa la Professora de
Filosofia Moral de la Universitat de La Laguna, María José Guerra, en escriure
que: "la precarietat s'ha convertit en una modulació dinàmica de
l'estructura social que oprimeix i disseca la vida, al fil d'una sort de
governabilitat empresarial expressament agressiva que utilitza al treballador,
a la treballadora, com a material fungible ...". I, tanmateix, no són
imprescindibles grans reflexions filosòfiques. Basta haver posat oïda a les
denúncies que les Kellys van fer a les concentracions de fa uns dies, o haver
parat esment a les terribles històries de precarietat de les treballadores i
treballadors de l'aeroport de Son Sant Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada