Publicat
originalment a dBalears (03-09-2018)
No cal ser massa espavilat per
saber que l'assumpte del Nou Règim Especial de les Illes Balears (REIB) serà un
dels elements de debat, i, molt probablement, de confrontació a la política
regional illenca d'aquesta tardor. Posaria messions que aquest debat –amb un
biaix preelectoral evident- se centrarà en el quan i en el quant, és a dir, en el
retard en la seva aprovació, i, el dia què es publiqui al BOE, el debat girarà
entorn de si s'ha trigat massa en “aconseguir-lo”, i sobre si el seu contingut té
major o menor impacte econòmic. En aquest sentit, ja hem presenciat alguns
episodis de demagògia protagonitzats, especialment, per part dels partits de
l’oposició parlamentària, que, amb tota seguretat, s'aniran aguditzant en la
mesura que ens acostem al diumenge 26 de maig de 2019 (data de les pròximes eleccions
autonòmiques).
I, tanmateix, aquest no és -o no ho
hauria d’esser- el debat seriós sobre el REIB. El punt veritablement transcendent
és el per a què ha de servir el Nou Règim Especial de les Illes Balears ¿De quin
model econòmic i de societat n’és part? Les mesures fiscals i incentius a la
producció ¿Segur que no són una renovada aposta de turistització i de consum de
territori? Val a dir que, car en el cas de les rebaixes fiscals canàries així
ha estat, el dubte no és un caprici.
Més dubtes: Amb el REIB ¿Tindrem
més fiscalitat verda, més progressivitat, i justícia fiscal?, ¿Disminuiran les creixents
desigualtats socials?, ¿Tindrem una mica més de sobirania alimentària?, ¿Hi
haurà més o menys precarietat laboral?, ¿Serem una societat més o menys low
cost[1]?
A la proposta
del Govern hi ha una aposta molt decidida per la indústria nàutica ¿Segur
que no és una aposta a favor del creixement del turisme nàutic? ¿S'ha fet algun
estudi per avaluar el possible l'impacte d'un nou REIB a l'augment demogràfic imparable
que tenim a Balears? Recordin que hem passat d'una població d'uns set-cents mil
habitants a principis dels anys noranta del segle passat, al milió dos-cents
mil d'avui. Poca broma!
Déu mos guard d'un règim especial
illenc que no desturistitzi i, per tant, agreugi el conflicte ecològic–distributiu que
patim. Parafrasejant el títol del llibre que recull una molt sucosa conversa
entre Joan Martínez Alier i Jorge Wagensberg, "Només tenim un
planeta", hom diria que "Només tenim unes illes". Alerta, doncs,
a un nou "ja està fet" en forma de REIB perquè, com bé canta Tomeu
Penya, Mallorca
s’enfonsa.
[1] Per a fer-se una idea de les
conseqüències d’avançar en la direcció de ser una societat low cost és força
recomanable la lectura del llibre de Josep Burgaya Riera titulat “Economia de
l'absurd: quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada