Publicat
originalment a Diari JORNADA (22-092018)
«No hi ha esquerra sense
projecte. La dreta es pot limitar a gestionar l’statu quo. L’esquerra, no.
L’esquerra ha de formular cada dia les preguntes excloses, aquelles que
l’espiral de silenci escup», Josep Ramoneda dixit. Però, en la recta final de
la legislatura dels Acords del Canvi, sembla que els i les que governen
segueixen sense tenir-ho en compte. Vet aquí alguns exemples:
Al debat «de l’estat de la
comunitat autònoma», celebrat fa uns dies, la presidenta Armengol afirmà: «Avui
tenim rècords laborals, però no d’atur, sinó d’ocupació». És un clar exemple de
gestió de l’statu quo que va imposar Rajoy amb l’assimilació d’afiliacions a la
Seguretat Social amb ocupació remunerada. Espanya és l’únic estat de la Unió
Europea i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(OCDE) que fa aquesta assimilació. Les preguntes excloses són: s’ha millorat la
capacitat de la nova ocupació remunerada d’evitar el risc de pobresa o exclusió
social? És possible que això succeeixi sense sortir de la situació de
precarització que provoca la dinàmica de reforma laboral perpètua?
En el mateix discurs hi trobam
una altra afirmació associada a la gestió de l’statu quo: «No hem de caure en
la trampa de la quantitat, perquè allò que ens importa és la qualitat. I
qualitat és un 9% de despesa més per turista aquest mes de juliol i, sobretot,
una pujada de la facturació entre gener i març: d’un 13% més». Aquí el silenci
escup moltes preguntes; per exemple: pot haver-hi projecte de l’esquerra sense
decreixement turístic? Tenint en compte que l’statu quo neoliberal assimila
turisme de luxe amb turisme de qualitat, si l’esquerra volgués tenir un
projecte mínimament transformador no hauria de sostenir que, per si soles, ni
la despesa turística ni la facturació no mesuren la major o menor qualitat
turística?
Tanmateix, l’esquerra sense
projecte més eloqüent és la que s’entossudeix a construir l’autopista
Llucmajor-Campos, que és un projecte que difereix del de la dreta, com a molt,
en un 5%. Aquí l’espiral de silenci escup la següent pregunta: absència de
projecte, gestió de l’statu quo o tirs electorals en el peu? Tant se val:
#AutopistaMai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada