Publicat
originalment a dBalears (20-01-2020)
Encapçalar
aquestes notes manllevant el títol de la genial novel·la de Guillem Frontera,
"Sicília sense morts", és molt temptador. Però seria un títol fals. A
la Sicília de l'any 2020 n'hi ha de morts. És clar que la Màfia –que segueix
ben organitzada- no exhibeix les pistoles cada tres i no res. En el capitalisme
turbo neoliberal, l'extorsió, l'evasió fiscal, o el sotmetiment de les persones
amb vides precàries als poderosos no en necessita de pistoles.
El
cas és que la "Cosa Nostra" és present en, per exemple, el molt
important tràfic de droga que, de l'altra banda de l'Atlàntic, arriba a les
costes sicilianes. També hi és en la memòria històrica del poble sicilià, que
va combatre de valent aquella impunitat criminal de fa unes dècades. Un
excel·lent exemple d'aquesta tasca memorialista és el projecte "No
Mafia Memorial".
Però ara la Màfia siciliana no embruta els carrers de Palerm, ni d'altres ciutats
i pobles de l'illa, ni amb sang ni amb escombraries. Sobre el lligam de crim
organitzat i escombraries cal recordar que, a finals dels anys 70 i durant els
80 del segle passat, els mafiosos controlaven les empreses de recollida
d'escombraries dels ajuntaments, i, per extorsionar als governs municipals,
provocaven prolongades vagues, que feren popular la dita de "Sicília,
femer del Mediterrani". Val a dir que, en això de la privatització i/o
externalització dels serveis públics, la dreta italiana, és a dir, la
Democràcia Cristiana, aleshores hegemònica a Sicília, va ser, com en altres
corrupcions, pionera.
On
són, idò, els morts i les mortes d'ara? A les costes, i són persones mortes
compartides arreu de la costa mediterrània! Són les persones migrades que
organitzacions no governamentals, com ara Proactiva Open Arms, no aconsegueixen
salvar-les de la mort.
Fins
on sé, a Sicília no hi ha camps de refugiats tan vergonyosos com Mória a l'illa
grega de Lesbos, però és força impactant l'aparent normalitat amb què la vida
transcorre des de, posem per cas, el port de Siracusa (on està amarrat el petit
i envellit vaixell d'Open Arms), fins a la meravellosa plaça del Doumo de la
ciutat! El cas és que la, diguem-ho així, mediterraneïtat siciliana és especial
per mor de la proximitat amb les guerres de Síria o de Líbia. Allà estan molt
més que aquí a l'aguait del que es fa o es deixa de fer a Ankara. No és estrany
veure a ciutats, com ara Palerm o Catània, mostres de solidaritat amb el poble
kurd o amb la revolució de Rojava. I, no obstant això, sembla que
el moviment de "les sardines" és més del nord, de la Itàlia
continental.
I,
tanmateix, Sicília té una esponerosa vitalitat cultural i turística, amb un
barroc particular, mosaics romans i monuments arqueològics espectaculars,
fenòmens naturals imprescindibles, com l'Etna, records cinematogràfics
indelebles (The Godfather, Nuovo Cinema Paradiso...), etc. És la pàtria del
comissari Salvo Montalbano (el
protagonista de les novel·les d’Andrea Camilleri), del “cannolu”, de la caponata (d'albergínia i de carxofa),
del cuscús sicilià, o de la . “pasta alla trapanese”... És el sud-sud d'Itàlia,
i d'Europa. Tots els suds, en conèixer-los, es fan estimar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada