“España 2050”

 

Publicat originalment a dBalears (24-05-2021)

En llegir, dijous de la setmana passada, la piulada que informava que el president del Gobierno d’Espanya, Pedro Sànchez, havia presentat a bombo i platerets un treball de prospectiva, dibuixant escenaris per al 2050, em va sortir de l'ànima un sonor "Urooo, s'han passat!". Amb els escenaris postpandèmics a mitjà i llarg termini pendents de dissenyar, preveure què serà de tot plegat a llarguíssim termini pot interpretar-se com un exercici propagandístic inherent a la política d'espectacle actual.

No obstant això, d'una primera ullada al document "España 2050. Fundamentos y propuestas para una Estrategia Nacional de Largo Plazo", i de la lectura atenta del seu resum executiu, tinc la impressió que, havent-hi grans dosis de propaganda, estam davant un document important, seriós, rigorós, i ambiciós. Té tota la pinta que s'han esforçat a fer una completa anàlisi de la situació a què el Regne d'Espanya ha arribat de la mà de l'anomenat "Règim del 78", és a dir, des de la transacció -mal anomenada transició- fins ara. Alhora, avança algunes idees en forma de propostes pel futur molt inconcretes.

En qualsevol cas, el major retret a aquesta anàlisi de prospectiva no és que sigui a llarguíssim termini, ni la inconcreció de les propostes és la major crítica a fer-li. El fet substancialment reprovable, a parer meu, és que és una anàlisi feta únicament des de la perspectiva del "Règim del 78" per a modernitzar-lo. Però en cap cas, no sembla que es pretenguin canviar els fonaments de l'esmentat Règim del 78. Un assumpte cabdal de no impuls de canvi és que només es fixa com a objectiu reduir la taxa de pobresa en un 50% en arribar al 2050. Això explica la no incorporació a l'anàlisi de l’abundant recerca sobre el fracàs dels subsidis condicionats per a pobres, i el fet que no es proposi la Renda Bàsica Incondicional com a garantia del dret a l'existència material mitjançant un fort repartiment de la riquesa.

En definitiva, el gran defecte d'aquest document és la seua lògica que únicament té present els, en paraules del mestre José Manuel Nadero, "conceptes que ens modelen". La perspectiva del 2050 hauria d'incorporar, en qualsevol cas, altres formes de pensar diferents de les que ens han conduït a l'atzucac ecològic, social, econòmic democràtic, i vital de les nostres vides presents. I, òbviament, introduir debats i propostes per caminar, dia a dia, cap a un paradigma de vides menys precàries i insegures, i d’una societat més igualitària en un planeta habitable per a tothom.

"Largo me lo fiáis, amigo Sancho" si la perspectiva de 2050 no és un escenari de repúbliques. Tanmateix, com bé apunta Marina Garcés a Escola d’aprenents,  “... la història no la dicta cap llei, sinó les nostres idees, les nostres accions i les nostres representacions”.