Avui, 7 d'octubre, és el dia en què es commemora la Jornada Mundial pel Treball Decent. Aquesta jornada d'acció sindical internacional és una iniciativa que la Confederació Sindical Internacional llançà, coincidint amb la seva creació, fa uns 6 o 7 anys. Es tracta d'una jornada en la qual els sindicats democràtics i que poden actuar en llibertat (tot i que sempre vigilada pel neoliberalisme que prefereix tractar el fet sindical en els codis penals abans que en les constitucions) celebren, arreu del Món, activitats per reivindicar, en tota la seva extensió, el programa de l'Organització Internacional del Treball (OIT) sobre aquest assumpte.
Val a dir que el concepte de
Treball Decent que defensa l’ OIT és el que afirma que el treball “és font de
dignitat personal, estabilitat familiar, pau en la comunitat, democràcies que
actuen en benefici de tots, i creixement econòmic, que augmenta les
oportunitats de treball productiu i el desenvolupament de les empreses.” Això
es compadeix molt poc amb l'afirmació del Director General de la citada OIT, Guy Ryder, segons la qual “El
treball cobra més víctimes que la guerra”.
Tanmateix, els primers anys que es
commemorava aquesta jornada em semblava bastant fora de lloc reivindicar, a les
Illes Belears, això de “Treball Decent”. Eren els anys del boom (2007-2008). El
treball era inestable, temporal, amb poquíssims requeriments formatius, però la
gent guanyava prou salari per enganxar-se a la roda del consum, encara que
fora, en bona part, “vivint del crèdit”. La crisi del deute és això: Un brutal
deute privat provocat per un mercat laboral que proporcionava uns salaris
suficients per viure modestament però en cap cas al ritme que permetia la
bombolla del crèdit. Al final, com gairebé sempre, guanyà la banca.
Avui dia, la jornada pel treball
decent té més sentit que mai a les Illes Balears. L'extensió de la pobresa
laboral, de l'extremada precarietat dels treballs realment existents, el
creixement imparable de risc de pobresa o d'exclusió social, és tot el contrari
al Treball Decent. Avui el mercat de treball illenc no garanteix la inclusió
social. Un recent informe de EAPN/EMIN -la xarxa europea que agrupa a experts,
entitats i activistes contra l'exclusió social- sobre “Sistemes de Rendes
Mínimes 2014”, estima que els ingressos mensuals necessaris (exclòs la despesa
en habitatge) per “viure una vida adequada” a Balears és de 1.500 euros. Amb
aquesta estimació es pot deduir que cada vegada hi ha més gent que viu una
“vida inadequada”.
La secretària general de la CSI, Sharan Burrow, acaba la seva crida a la
jornada d'avui amb les següents paraules: “Junts podem reforçar el poder dels
treballadors i treballadores, organitzar-nos i mobilitzar-nos per demanar
comptes als polítics i a les empreses, i per transformar el fallit sistema
econòmic actual en un que aporti prosperitat per a tots en un planeta
sostenible.” No puc estar més d'acord.
Publicata a El Periscopi ( 7-X-2014)
Foto. Rafel
Borràs (agost 2014). Detall amb cal·ligrafia i segells xinesos . Museu de
Xangai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada