RB: “no és això, companys [del PSIB-PSOE i de MÉS], no és això”

Sens dubte la crisi sistèmica -provocada per les grans desigualtats- ha posat en qüestió bastants dogmes econòmics i socials. Fins i tot ha fet que “ressuscités” la lluita de classes: “Per descomptat, hi ha una lluita de classes, i l'estem guanyant els rics” (Warren Buffett). També ha propiciat una gran visualització de debats que, encara que semblin recents, fa molts anys que, en els àmbits al marge de l'establishment neoliberal, hi són ben presents. Ha plogut molt d’ençà dels primers debats i propostes sobre, posem pel cas, l’auditoria del deute i la il·legitimitat d’una part d’ ella o sobre la Renda Bàsica Universal (RB).

La qüestió és que de la RB se’n parla cada dia més i, alhora s’inclou cada pic a més programes de formacions polítiques (al respecte, vegeu aquí un clarificador article de Daniel Raventós). Però en moltes ocasions es parla de la RB incorrectament. Molt sovint es podria fer l’analogia amb el títol de la pel·lícula “¿Por que hablan de amor cuando quieren decir sexo?” i afirmar “Per què parlen de Renda Bàsica quan volen dir un altre subsidi condicionat?

Ben segur això és el que va passar en el debat de política general de la comunitat autònoma celebrat abans-d'ahir en el Parlament de les Illes Balears. La i el portaveu dels dos grups de l’oposició reivindicaren una “renta bàsica”. Concretament en el discurs de Francina Armengol (PSIB-PSOE) s’afirma: “... crec que això [la desigualtat] s’ha de combatre amb un principi evident, que ningú ha de quedar exclòs ni fora del sistema, i per això hem de tenir una mesura de xoc que s’apliqui progressivament, un nou dret social: una renda bàsica, que s’adapti als nous perfils de pobresa, que ajudi a reduir aquest forat que cada vegada es va fent més gran.” I en el d’en Biel Barceló (MÉS) encara és més contundent en afirmar que: “Una de les primeres decisions que prendrà el pròxim Govern serà garantir una renda bàsica per a totes les famílies que no tenen cap ingrés.”

Tant en un cas com en l'altre el que es proposa és un altre subsidi (a afegir als que ja existeixen i que han demostrat fefaentment la seva ineficiència en tots els aspectes) condicionats a la situació de pobresa o de carència absoluta d’altres ingressos. Fins i tot, el que proposa MÉS sembla ser un subsidi de caràcter familiar i no personal (sic). Segurament parlen -emprant malament el nom de RB- de Renda Garantida, Ingrés Mínim Garantit, d’una millora de la Renda d'Inserció, o ... No m’allargaré insistint en els múltiples problemes que provoquen aquests subsidis condicionats, com ara el de la “trampa de la pobresa”; tampoc és el cas d’explicar el col·lapse de l'actual (i futur) sistema de garanties d’ingressos condicionats, especialment, en l’actual context de la crisi-estafa. Per suposat crec innecessari, per obvi, que enfront de l’insultant menyspreu del PP pels no rics (benestaricidi), és inqüestionable la sensibilitat social dels dos grups de l’oposició en el Parlament de les Illes Balears al fer aquesta proposta. Però, malauradament, és necessari, un altre pic, dir que “no és això, companys, no és això”. El que han esbossat el PSIB-PSOE i el Grup MÉS no és, ni prop fer-se, una proposta del que acadèmicament, socialment i des de l’activisme s’entén com a Renda Bàsica.

La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania (i no únicament per fer front a l'empobriment), a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui. És una proposta viable amb una altra política econòmica i fiscal, per garantir el dret de ciutadania a la llibertat material i, alhora, canviar el model d’organització social neoliberal. És una proposta d’abast internacional articulada entorn de la Basic Income Earth Networ, que al conjunt del Regne d’Espanya difon i investiga la Xarxa Renda Bàsica de la qual, per cert, a les Illes Balears, en forma part l’Ateneu Pere Mascaró. Potser l’Ateneu Pere Mascaró, car els amics del PSIB i de MÉS segueixen confonent els conceptes entorn de la RB, hauria d’intensificar la feinada que ja fa sobre aquest tema. Però... no aprèn qui no vol aprendre, s’equivoca qui només trepitja el Parlament i no el carrer, no encerten els que  redueixen el debat polític a la cotilla de la política institucional.

Publicat originalment a  El Periscopi ( 23-X-2014)