Un article compartit amb Sara Casero que ens ha publicat avui el Diario de Mallorca
Amb total escepticisme hem complert
amb el que entenem com un deure cívic, i, a títol personal, hem participat en
el tràmit de consulta pública sobre l'Esborrany de l'Avantprojecte de llei de
modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes
Balears, pel que fa a la comercialització d'estades turístiques a habitatges,
és a dir, hem presentat al·legacions al projecte de llei que teòricament hauria
de posar ordre i control al desgavell del lloguer de pisos (i habitacions)
turístics.
El nostre escepticisme en relació a
l'escrit que hem presentat no és un prejudici advers a aquests processos de
participació ciutadana. Ans al contrari, defensam entusiàsticament la
necessitat de democratitzar la democràcia representativa. Però, en aquest cas,
la decisió política de privilegiar el negoci del lloguer turístic per sobre del
dret a un habitatge digne i a un medi ambient sa, sembla estar presa. La
participació ciutadana apareix limitada al matís o al suggeriment, encara que
és ben cert que darrere d'alguns d'aquests matisos i/o suggeriments s'hi
amaguin grans interessos econòmics. No és el nostre cas. El que ens preocupa és
que el Govern ha renunciat a defensar un criteri essencial per a la defensa
d'allò que és un bé comú: Les ciutats i els pobles són per viure i conviure, no
per ser espais turístics.
Aquesta negativa es presenta
embolicada de tecnicismes que amaguen l'absència de voluntat política. No hi ha
res de nou. És part de l'antiga política neoliberal. Resulta, doncs, pertinent preguntar-se
"¿Què volen dir-nos amb això que el lloc neix per a la pràctica turística,
com si rebés una inspiració "divina" o una crida a ser-ho?" (La
Ciudad negocio, de China C. Cabrerizo, 2016). Més pertinent és àdhuc la
contestació: "El lloc es produeix per i per a la pràctica social, és
l'opció per un model productiu el que constitueix el lloc". Sembla que el
govern ha optat per un model productiu de tot turisme que exigeix sacrificar a
la turistització molts dels llocs que fins fa poc eren llocs per socialitzar la
vida de la ciutadania illenca.
Tanmateix hem al·legat tot
advertint que amb l'avantprojecte de llei sobre comercialització d'estades
turístiques a habitatges, el dret a l'habitatge digne i el dret al medi ambient
sofreixen un greu retrocés, i, per tant, pot produir-se un pas important cap a
la descohesió social i la incentivació d'una societat dual i fracturada. Pel
que fa al dret a l'habitatge, és evident que la pressió turística més gran que
comporta una "normalització-legalització" dels habitatges com a
oferta d'allotjament turístic significa, per una banda, eliminar espais (a
construir i/o a rehabilitar) perquè les persones i les famílies puguin tenir
garantit el dret a l'habitatge, i, per una altra, genera una espiral
alcista-especulativa del lloguer, i, consegüentment, l'esmentat dret a l’habitatge
de molta gent que no pot (o no vol) comprar, esdevé quimèric. Quant al dret al
medi ambient, és evident que el turisme de lloguer té impactes ambientals
greus. Per la seva dispersió en l'entramat urbà, provoca majors dificultats que
el turisme concentrat en complexos hotelers pel que fa a la gestió ecològica
dels residus, d'estalvi energètic, i de consum d'aigua. Però, a més, és causa
principal de la saturació de les ciutats, i de la negació al "dret a la ciutat"
de les persones que les habiten.
Per tant, ens sembla lògic que es
paralitzi la tramitació de l'avantprojecte de lloguer turístic, i, alhora, es
decreti una moratòria immediata de la comercialització de cases i pisos
turístics. Una moratòria no per estar mans plegades. Tot el contrari,
mentrestant duri la moratòria, proposam que es duguin a terme, almenys, les
següents tasques: 1. Estudiar la integració de la política sobre lloguer
turístic com una part de la Llei de l'habitatge de les Illes Balears, que
actualment està en tramitació. 2. Acabar els plans d'intervenció en àmbits
turístics (PIAT) per a poder legislar amb coneixement de la situació de
cadascuna de les illes. Els PIAT hauran d'incloure un mapa de la propietat dels
habitatges susceptibles de ser comercialitzats turísticament. (¿Quantes
multinacionals i/o fons voltors són propietaris d'aquesta oferta turística?).
3. Cal incloure en la futura legislació la comercialització turística
d'habitacions que, curiosament, no hi és a l'esborrany de l'avantprojecte posat
a audiència i informació pública. 4. Reforçar la inspecció turística per
perseguir de debò les il·legalitats en matèria de lloguers i d'altres
infraccions turístiques. 5. Elaborar protocols per a avaluar l'impacte
ambiental d'una hipotètica legislació que regularitzi les estades turístiques a
habitatges.
En definitiva, sol·licitam al
Govern que declari no aptes per a llogar a turistes els drets a un habitatge
digne, i a un medi ambient sa per a tot el món. És qüestió de justícia social i
mediambiental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada