En el repartiment
dels fons de la Taxa Turística, l'error és d'arrel: Si fos veritablement una ecotaxa, únicament
haurien de poder-se destinar a projectes de resiliència mediambiental i
patrimonial i a pagar els costos de transició en una estratègia de decreixement
turístic.
Però es va optar per tot el
contrari: Invertir per seguir creixent i creixent en turisme. Un disbarat i una
terrible decepció. No debades el màxim responsable de turisme del nostre govern
és una persona destacadíssima d'una força política que s'autodefineix com
ecosobiranista (eco què?).
Acab de llegir el molt recomanable
llibre de "Solo tenemos un planeta". En aquestes 100 pàgines i escaig
de conversa entre Joan Martínez Alier i Jorge Wagenberg queda prou clar que o
decreixem o desapareixem. També desapareixeran, és clar, les Illes Balears i
Pitiüses... però, qui no es
consola és perquè no vol. Potser el que és important és que la nostra
desaparició sigui conseqüència de la nostra sobirania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada