S'ha posat de moda la paraula
"postveritat". De fet el Diccionari Oxford l'ha triat com a paraula
de l'any 2016, amb la següent definició: "Relatiu o referit a
circumstàncies en les quals els fets objectius són menys influents en l'opinió
pública que les emocions i les creences personals". Aquesta paraula,
diguem que postmoderna, no aporta gaire de nou. Ben mirat, es refereix a una
constant i antiga pràctica de determinada política, d'alguna propaganda i
publicitat, i d'un "periodisme" cada vegada més estès: apel·lar més
als sentiments que a la veritat. Però això ja tenia paraules per definir-ho:
mentida i manipulació. A tall d’exemple, les suposades certeses, per justificar
la guerra, sobre les armes de destrucció massiva de l'Iraq no van ser altra
cosa que una monumental mentirà i una barroera manipulació. Avui la
postmodernitat -fins i tot la postmodernitat progre- ho definiria com
postveritat.
No importa anar-se'n als exemples
extrems com el d'una guerra injustificable (si és que hi ha alguna de
justificable), per concloure que els governs tenen tendència a la, diguem-ho
segons la moda actual, postveritat. Tinc una mica estudiat aquest assumpte en
matèria de subministrament de dades i de la seva anàlisi pel que fa als mercats
laborals. Cal recordar que, fins ben entrat 2004, els governs de torn no tenien
cap calendari oficial per a la publicació de dades, com ara les d'Atur
Registrat, i d'Afiliacions a la Seguretat Social. El Govern d'Espanya presidit
per Aznar va fer abusos i manipulacions a balquena amb aquestes dades, fent-les
públiques quan políticament li convenia. L'escàndol va ser tal que l'existència
d'un calendari públic de difusió i la prohibició de fer ús d'aquestes dades
fins que fossin públiques va ser un compromís electoral que el primer govern de
Zapatero va posar en pràctica.
Des de llavors, les dades es
coneixen puntualment el dia prèviament establert, i, per tant, la relació de
les dades del mercat laboral amb la postveritat és únicament d'anàlisi. Ara
mateix s'utilitzen les mateixes fonts precrisi sense tenir en compte que les
dues darreres Reformes Laborals han provocat tal terratrèmol que determinades
comparacions de dades -no pensades per a finalitats estadístiques- tenen un escàs
rigor.
No insistiré en el que ja vaig
explicar en aquest mateix espai a un article titulat "Mentides,
grans mentides, i estadístiques sobre atur i ocupació". Però no em puc
estar de comentar, si més no, dues coses de la presentació als
mitjans de comunicació d'aquestes dades de desembre de 2016 que va fer la
Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears:
1. En referir-se a les Afiliacions
a Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) s'afirma que: "Balears
continua encapçalant el dinamisme laboral en el conjunt espanyol, juntament amb
Canàries". Si fem cas al rànquing de Comunitats Autònomes, resulta que
Balears té, al desembre 2016, una variació interanual d'afiliacions del 5,54%,
mentre que, posem pel cas, aquesta variació al País Basc és només de l'1.91%.
Vol dir això que el mercat laboral illenc és més dinàmic que el basc? Au, va!
El que veritablement vol dir això és que aquí la temporalitat contractual de
curtíssima durada i la turbo rotació és molt major que la d'un mercat laboral
d'una comunitat autònoma amb un pes industrial i del sector públic envejable.
2. En la presentació
governamental es pot llegir que "... el pes de la contractació indefinida
a Balears, 12% del total de contractació, tot i ésser superior que la de
l'espanyol, 7,2% ...". És una comparació, diguem-ho sense embuts, falsa:
La contractació fixa discontínua es computa com a contracció fixa, i a les
illes Balears el pes dels contractes de Fixos Discontinus és espectacularment
major que en qualsevol altre lloc del Regne d'Espanya. Aquest assumpte no és
intranscendent, car s'ha de tenir en compte que cada vegada hi ha més persones
amb un contracte de fix discontinu que únicament li "garanteix" uns
pocs mesos de treball a l'any.
Tot plegat em fa arribar a una
lamentable conclusió: A l'hora d'aplicar la postveritat en determinats
assumptes, la diferència entre conservadors i progressistes és únicament
d'intensitat.
Publicat originalment a dBalears (09-I-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada