diumenge, 15 de gener del 2017

Postveritat i anàlisi del mercat laboral




S'ha posat de moda la paraula "postveritat". De fet el Diccionari Oxford l'ha triat com a paraula de l'any 2016, amb la següent definició: "Relatiu o referit a circumstàncies en les quals els fets objectius són menys influents en l'opinió pública que les emocions i les creences personals". Aquesta paraula, diguem que postmoderna, no aporta gaire de nou. Ben mirat, es refereix a una constant i antiga pràctica de determinada política, d'alguna propaganda i publicitat, i d'un "periodisme" cada vegada més estès: apel·lar més als sentiments que a la veritat. Però això ja tenia paraules per definir-ho: mentida i manipulació. A tall d’exemple, les suposades certeses, per justificar la guerra, sobre les armes de destrucció massiva de l'Iraq no van ser altra cosa que una monumental mentirà i una barroera manipulació. Avui la postmodernitat -fins i tot la postmodernitat progre- ho definiria com postveritat.

No importa anar-se'n als exemples extrems com el d'una guerra injustificable (si és que hi ha alguna de justificable), per concloure que els governs tenen tendència a la, diguem-ho segons la moda actual, postveritat. Tinc una mica estudiat aquest assumpte en matèria de subministrament de dades i de la seva anàlisi pel que fa als mercats laborals. Cal recordar que, fins ben entrat 2004, els governs de torn no tenien cap calendari oficial per a la publicació de dades, com ara les d'Atur Registrat, i d'Afiliacions a la Seguretat Social. El Govern d'Espanya presidit per Aznar va fer abusos i manipulacions a balquena amb aquestes dades, fent-les públiques quan políticament li convenia. L'escàndol va ser tal que l'existència d'un calendari públic de difusió i la prohibició de fer ús d'aquestes dades fins que fossin públiques va ser un compromís electoral que el primer govern de Zapatero va posar en pràctica.

Des de llavors, les dades es coneixen puntualment el dia prèviament establert, i, per tant, la relació de les dades del mercat laboral amb la postveritat és únicament d'anàlisi. Ara mateix s'utilitzen les mateixes fonts precrisi sense tenir en compte que les dues darreres Reformes Laborals han provocat tal terratrèmol que determinades comparacions de dades -no pensades per a finalitats estadístiques- tenen un escàs rigor.


1. En referir-se a les Afiliacions a Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) s'afirma que: "Balears continua encapçalant el dinamisme laboral en el conjunt espanyol, juntament amb Canàries". Si fem cas al rànquing de Comunitats Autònomes, resulta que Balears té, al desembre 2016, una variació interanual d'afiliacions del 5,54%, mentre que, posem pel cas, aquesta variació al País Basc és només de l'1.91%. Vol dir això que el mercat laboral illenc és més dinàmic que el basc? Au, va! El que veritablement vol dir això és que aquí la temporalitat contractual de curtíssima durada i la turbo rotació és molt major que la d'un mercat laboral d'una comunitat autònoma amb un pes industrial i del sector públic envejable.

2. En la presentació governamental es pot llegir que "... el pes de la contractació indefinida a Balears, 12% del total de contractació, tot i ésser superior que la de l'espanyol, 7,2% ...". És una comparació, diguem-ho sense embuts, falsa: La contractació fixa discontínua es computa com a contracció fixa, i a les illes Balears el pes dels contractes de Fixos Discontinus és espectacularment major que en qualsevol altre lloc del Regne d'Espanya. Aquest assumpte no és intranscendent, car s'ha de tenir en compte que cada vegada hi ha més persones amb un contracte de fix discontinu que únicament li "garanteix" uns pocs mesos de treball a l'any.

Tot plegat em fa arribar a una lamentable conclusió: A l'hora d'aplicar la postveritat en determinats assumptes, la diferència entre conservadors i progressistes és únicament d'intensitat.

Publicat originalment a dBalears (09-I-2017)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada