Publicat originalment a dBalears (25-03-2018)
L'Enquesta de Condicions de Vida (ECV), publicada dijous passat per
l'Institut Nacional d'Estadística (INE), ha estat demolidora. Queden desmentits
els cacofònics discursos de "Balears va bé". Doncs no, no va bé per a
una part significativa de la societat illenca.
Les dades de Balears més rellevants d'aquesta ECV –corresponent a 2017- són
les següents: El 21,% de la població està en risc de pobresa, és a dir, mal viu
amb menys de 8.522 €/any, que és la xifra del llindar de la pobresa oficial.
Però, si filam un poc més prim, convé reparar que l'indicador AROPE, que és
l'homologat a la UE, i que, a més, de si s'arriba o no al llindar de la
pobresa, incorpora elements de qualitat en l'ocupació, i de carències
materials, presenta un resultat encara més greu: el 24,7% de la població està
en risc de pobresa y/o d'exclusió social!
Pel que fa a les carències materials concretes, el panorama és el següent:
al 35,1% de les llars cap dels seus membres no pot permetre's anar de vacances
almenys una setmana a l'any; al 16,2% no es pot mantenir l'habitatge amb una
temperatura adequada; al 35,5% no es té capacitat per afrontar despeses
imprevistes (per exemple, una malaltia, una pujada del lloguer, etc.); al 10,9%
hi ha hagut retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge
principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) en els últims 12
mesos; i al 47,2% tenen dificultats per arribar a fi de mes...
Aquest panorama es dóna en un context en el qual la renda mitjana per llar
es va situar en 32.163 Euros (1.304 més que l'any anterior). Com explicar
aquesta aparent contradicció entre les xifres referides a risc de pobresa i
exclusió social i a carències materials de les llars illenques, i la millora de
la renda disponible? S'explica fàcil amb l'anomenat "teorema del
pollastre" que és aquell que es formula així: Si hi ha dues persones en
una sala, i una es menja un pollastre. Si fem la mitjana, ens surt que s'han
menjat mig pollastre cadascuna, quan, veritablement, una de les dues persones
se l'ha menjat sencer, i l'altra no ha menjat res de res. Així, la renda
mitjana que s'ha calculat per a l'ECV és el resultat de les grans diferències
entre les rendes altes i les rendes baixes. De fet, cal recordar que, mentre
els salaris baixos s'han congelat o s’han incrementat molt modestament, els
alts han tingut substancials increments.
Tot plegat ens permet concloure que el model balear de transitar per la
crisi i sortir-ne d'ella (més tot turisme o turisme per terra, mar i aire) és
el model de les grans diferències. Pas a pas, fins a la definitiva dualització
social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada