Publicat
originalment a dBalears (18-06-2018)
La campanya a favor d'un, diuen, "turisme integrador", que ha
engegat la patronal-lobby Habtur, juntament amb les organitzacions empresarials
Pimem, Afedeco, Pimeco, i Restauració Mallorca, és de les iniciatives pseudo
empresarials més barroeres que s'han vist per aquestes contrades.
No s'estan de parlar de "Balears
per a tots" per referir-se al negoci que suposa el lloguer turístic. Des de
temps immemorials - almenys des que el capitalisme és capitalisme- hem hagut
d'aguantar que els màxims defensors d'aquest sistema econòmic -fins i tot del
que incorpora grans dosis de darwinisme social- argumentin que aquest
capitalisme ofereix a tots els beneficis que en, posem per cas, l'època de Marx
només tenien els burgesos, la classe mitjana assentada que posseïa capital i
tenia una situació raonable de seguretat socioeconòmica, i gaudia de llibertat
material durant la seva vida. Per tant, la demagògia d'Habtur i els seus
mariatxis és molt, però que molt, antiga. No hi ha hagut a la història –ni hi
ha encara ara- res més fals que un grup que defensa interessos de part, i que
alhora diu que ho fa en benefici de tothom. Ras i curt: Aquest "Balears
per a tots" no m’inclou, tampoc ho fa amb la meva gent. Encara hi ha
classes socials!
Però, com les mentides tenen les cames molt curtes, els promotors de la
campanya que comentem –que, no s'oblidi, va dirigida a criticar les laxes,
insuficients i poroses regulacions administratives del lloguer turístic- no triguen a reconèixer que, segons els seus càlculs (una
pregunta pertinent seria com han fet els contes), la normativa "fa
pràcticament impossible" que unes "20.000 famílies" puguin
seguir llogant les seves cases i segones residències a turistes, la qual cosa
suposa cent milions de pèrdues". Vet aquí el leitmotiv descodificat de la
campanya. El "Balears per a tots" esdevé en "Balears per a uns
pocs".
Tanmateix, allò que em sembla més barroer és l'exhibició sense complexos de
sociodarwinisme d'aquesta gent. La (re)turistització illenca, amb el fet de
ploure sobre mullat de l'eclosió del lloguer turístic, ha configurat un nou
hàbitat de conflictiva convivència social. A la polièdrica problemàtica del
"tot turisme", concentrat en zones turístiques, se li ha afegit,
almenys, una brutal trilogia descohesionadora: 1) De la despesa en habitatge
per fer realitat el dret a un habitatge digne, s'ha passat a la inversió
especulativa en habitatge, i el seu ús turístic s’ha convertit en factor
principal de revalorització (Atenció a la bombolla que s'està formant). 2)
L'angoixant necessitat de no perdre l'habitatge es presenta com una virtut del
sistema de mercantilització d'aquesta (La precarietat vital davant un possible
desnonament, que obliga a llogar turísticament l'habitatge habitual s'associa a
un esplendorós "repartiment de riquesa"). 3) Una de les
característiques d'aquesta (re)turistització és que la retallada de les cues de
l'atur és directament proporcional a l'allargament de les de Càritas i d'altres
entitats que cada dia atenen a un nombre creixent de treballadors i
treballadores pobres. Per tant, “Sí al turisme integrador”? Au, va!
Com això de" Balears per tots", i de "Si al turisme
integrador" no cola, em qued amb allò de "Més turisme, menys veïnes.
Aturem la gentrificació dels barris", i amb una molt encertada piulada de
la setmana passada que deia: "Hi ha unes treballadores que treballin en
pitjors condicionis que les kellys. Les kellys del lloguer vacacional, de les
que ningú parla, però s'han multiplicat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada