dijous, 14 de juny del 2018

Un any més de malviure del turisme


Publicat a Diari JORNADA (08-06-2018)

A les Illes Balears el mes de maig ja és plena temporada turística. Les dades d’arribades de turistes; el col·lapse de carreteres i d’espais públics a pobles i ciutats, com ara Palma; les tarifes hoteleres i de lloguer turístic; els contractes laborals registrats; la quantitat de persones fixes discontínues que s’han incorporat als seus llocs de treball... Tot plegat fa albirar un any més de saturació, de negació del dret a gaudir l’illa (i la ciutat), de grans beneficis empresarials, d’augment estacional de l’ocupació... Però s’albira una millora en la cohesió social, o un aprofundiment en el malviure del turisme?
Les dades del mercat laboral illenc de maig són, bàsicament, les següents: mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social (no de persones afiliades): 544.868, amb un 3,6% d’augment interanual; nombre de persones en atur registrades: 39.068 (-5,7% respecte al maig passat), i 74.023 contractes registrats, amb una variació interanual d’un -1,4%. Però —ai els emperons!— les afiliacions incorporen un estirabot important de persones autònomes (+2,4% en comparació amb el maig del 2017), i moltes són autònomes forçades, com ara els repartidors en bicicleta o riders que, de sobte, s’han convertit en part de la fauna urbana de Palma; a més, el 81,8% dels contractes són temporals (de curta i molt curta durada). D’altra banda, la baixada de l’atur registrat és directament proporcional a la baixada del nombre de persones aturades que cobren alguna prestació (només el 43,5% ho fan). Tot plegat ens indica que els factors de precarietat no varien.
Uns dies abans que es fessin públiques aquestes dades, el bisbe de Mallorca, a la presentació de la memòria 2017 de Càritas, alertava «del creixement de la precarietat laboral després de la crisi», i el mateix dia de la publicació, un responsable de l’ONG Mallorca sense Fam reclamava la derogació de la reforma laboral del PP per a disminuir els casos de pobresa infantil i de gent amb fam. Pot haver-hi més malviure del turisme que viure precàriament, empobrint-se, i passant fam?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada