En començar a escriure aquesta
col·laboració setmanal per a dBalears havia pensat opinar alguna cosa sobre el
Referèndum d'Autodeterminació del Principat de Catalunya.
Com quan m'hi pos, a
les 10 hores del diumenge, hauria d'escriure sobre la brutal operació de
repressió (d'extensió i conseqüències encara ara desconegudes) de l'Estat
Espanyol contra un poble que desitja votar, em resulta impossible escriure
sobre aquesta ignominiosa situació. Sobre els altres aspectes de la jornada
1-O, m'he recordat que una companya de militància sindical em feia callar a les
reunions amb la frase: "Rafael, si no tens res nou a dir, calla".
És la mateixa companya que fa pocs
dies m'havia enviat un correu electrònic en el qual m'adjuntava l' "Informe Mundial de la Riquesa 2017",
elaborat i publicat per la consultora Capgemini. Així que he canviat de plans
i, ressonant-me això del "desafiament secessionista", escric sobre la
secessió dels rics.
El més rellevant de l'informe es
podria resumir així: A) El nombre de milionaris al Regne d'Espanya va augmentar
l'any passat en 9.600 persones, fins a les 202.200, la qual cosa suposa un
augment del 5% respecte a 2015. B) Si aquesta dada del nombre de milionaris a
Espanya en 2016 (202.200) es compara amb la de 2008, quan el nombre era de
127.100 milionaris, es constata un augment de, gairebé, un 60%. C) Pel que fa
al volum de la riquesa de les grans fortunes al Regne d'Espanya, l'any passat
va registrar un repunt del 5,5%, fins als 583.900 milions de dòlars (495.485
milions d'euros). És la xifra més alta des de l'inici de la crisi. D) La
població milionària d'arreu del món va créixer en 2016 un 7,5%, fins als 16,5
milions, un ascens superior al registrat en 2015 (+4,9%), i el volum de riquesa
que concentren aquestes persones va créixer un 8,8%, enfront del 4% en 2015,
fins a arribar als 63,5 bilions de dòlars (53,8 bilions d'euros). En tots dos
casos s'assoleixen els nivells més alts de la història.
Són, sens dubte, unes dades
escandaloses perquè es produeixen en un context en què, per a la majoria de la
població del Regne d'Espanya -i del món-, les anomenades "classes
mitjanes" segueixen empobrint-se. Avui dia -contràriament al que passava a
les dues generacions anteriors- tenir un treball estable i decentment
remunerat, emancipar-se i formar una família, poder exercir dignament el dret a
un habitatge, o, fins i tot, tenir un cotxe en propietat, és una quimera per a
una bona part de la ciutadania.
És clar que la crisi ha estat una
monumental estafa. Les diferències s'han disparat, la pobresa i l'empobriment
s'ha estès en les nostres societats, tal com posa de manifest l'estudi "Distribució
de la renda, crisi econòmica i polítiques redistributives",
publicat per la Fundació BBVA, que no és precisament massa sospitosa de
radicalitat o populisme. Les polítiques d'austeritat autoritària han provocat una
disminució de la renda disponible, i, alhora, una menor equitat en la seva
distribució. Hi ha molt més perill de xenofòbia, de disputa entre els últims i
els penúltims, que se'n vagi a norris la cohesió social mínima de les societats
democràtiques.
En fi, Antonio Ariño i Juan Romero
acaben el seu llibre, el títol del qual, "La secessió dels rics", he
manllevat per titular aquestes línies, amb aquestes paraules: "Com diu
Sayer (2016), 'no podem permetre'ns als rics' si creiem en una vida social
justa, orientada al benestar i sostenible. És necessari apostar per una
regeneració de les formes de vida i una mutació en les relacions entre poder,
mercat i societat on no hi hagi legitimació per a distàncies tan abismals en la
riquesa. Ja no és només una qüestió de si es pot eradicar la pobresa, sinó de
com viure en un món intergeneracionalment sostenible i just".
Certament, cal oposar-se a la
legitimació per a distàncies tan abismals en la riquesa. Igualment, cal
oposar-se a la legitimació de la violència d'estat per requisar urnes,
paperetes de votació, i desitjos de votar de la immensa majoria del poble
català.
Publicat originalment a dBalears
(1-X-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada